Àcid tetracosanoic

L'àcid tetracosanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid lignocèric) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb vint-i-quatre àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és ${\ce {C24H48O2}}$. En bioquímica és considerat un àcid gras, i se simbolitza per C24:0.

Àcid tetracosanoic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	368,365 Da
Trobat en el tàxon	Rhizophora apiculata, Zataria multiflora, pericó, Hypericum maculatum, Hypericum olympicum, blat dur, Pongamia pinnata, Acacia auriculiformis, Hyphear tanakae, Psophocarpus tetragonolobus, Amaranthus tricolor, marxant gros, Amaranthus hybridus, marxant vermell, espinac xinès, Dicliptera roxburghiana, Turraea nilotica, Amphimedon compressa, Haminoea templadoi, Smenospongia aurea, Aplysina lacunosa, Aplysina fistularis, Pseudosuberites, pa de gavina, Dipteryx lacunifera, Tripneustes esculentus, Lantana camara, Kenaf, Bredemeyera brevifolia, Canavalia ensiformis, Prunus africana, Allamanda cathartica, Malvaviscus arboreus, Traversia baccharoides, Lippia sidoides, Achillea santolinoides, Hippomane mancinella, Lumbricus terrestris, Ganoderma tornatum, Ganoderma applanatum, Cryptolepis buchananii, Arbre del catxú, Canyafístula, malva major, Cupressus bakeri, Piptostigma fugax, cacauet, Alpinia oxyphylla, Calophyllum calaba, llorer d'Alexandria, Allium ampeloprasum, Amphimedon complanata, Morera de paper, Callyspongia fallax, Chlorophytum arundinaceum, Cinnamosma madagascariensis, Cornus capitata, Erylus formosus, Fritillaria hupehensis, Fritillaria monantha, Gnetum montanum, Hedysarum sikkimense, Duhaldea cappa, Nepeta eriostachya, Petiveria alliacea, Peucedanum decumbens, Picea obovata, Pinus pumila, Populus tremuloides, galzeran, Chinese parsnip, Schefflera rhododendrifolia, Sideritis taurica, Sophora flavescens, Ajania nubigena, Tornabea scutellifera, Streptomyces griseoincarnatus, Terminalia chebula, Cecropia pachystachya, Dalbergia ecastaphyllum, Fontinalis antipyretica, pipa, Guazuma ulmifolia, Lactobacillus acidophilus, Flor de nit, Monascus purpureus, Penicillium javanicum, Phycomyces blakesleeanus, pi insigne, llorer-cirer, bis, Scutellaria lateriflora, ésser humà, Alpinia zerumbet, Cryptolepis dubia, Loranthus tanakae, Chondrosia reniformis, estafisàgria, Seseli bocconi, Caenorhabditis elegans, patatera, savina comuna, Ginkgo biloba, Thymus capitatus, magraner, cirerer, gingebre, Chia, Lli, cotoner Pima, gira-sol, Sideritis syriaca, Staphisagria macrosperma, Haliclona compressa, Lippia origanoides, Myrmekioderma rea, Thymbra capitata, boraginàcies, Cecropia glaziovii i Lithodora fruticosa
Estructura química
Fórmula química	C₂₄H₄₈O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

Quitrà de bedoll

L'àcid tetracosanoic a temperatura ambient és un sòlid blanc que fon a 87,5–88,0 °C. A 10 mm de Hg de pressió bull a 272 °C. La seva densitat entre 4 i 100 °C 0,8207 g/cm³ i el seu índex de refracció val 1,4373 a 70 °C. És soluble en etanol.

Es troba en el carbó de la fusta, d'on prové el seu nom comú, del llatí lĭgnum, ‘llenya’; en diversos cerebròsids i en petites quantitats en la majoria dels greixos naturals. L'oli de les llavors del tamarinde Tamarindus indica, oli de l'Índia, té la proporció més elevada d'àcid tetracosanoic que es coneix, un 22,3 %. També l'oli de la llavor Adenanthera pavonia en conté en quantitats significatives.