Àloe

gènere de plantes

L'àloe (Aloe),[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asfodelàcies,[2] natives d'Àfrica, la península Aràbiga i el subcontinent indi.[2] Algunes espècies són utilitzades per les seves propietats medicinals, d'altres tenen aplicacions en cosmètica i d'altres són utilitzades com a plantes ornamentals.[3] El concentrat del suc d'algunes de les seves espècies s'anomena sèver,[4] també pot rebre la denominació d'àloe.[5]

Infotaula d'ésser viuÀloe
Aloe Modifica el valor a Wikidata

Aloe hereroensis Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dealoe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsphodelaceae
SubfamíliaAsphodeloideae
GènereAloe Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicAloe disticha Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Descripció modifica

 
Aloe vera

Són plantes suculentes, sovint amb una roseta basal, fulles enteres, de vegades amb punxes als marges, i flors en forma de tub que acostumen a ser grogues o vermelles. El fruit és una càpsula.[1][3]

Conreu modifica

L'espècie més cultivada entre els diferents tipus d'àloe és l'àloe vera, de la qual les plantacions més importants es troben als Estats Units (Texas, Mèxic i Hawaii), Curaçao, Aruba, Bonaire, República Dominicana, Haití, Cuba, Mèxic i països del Sud d'Europa. En menor escala a Veneçuela, Mèxic, Arizona, Florida, sud-est Asiàtic i nord d'Àfrica (des de les Illes de Madeira fins al Sudan). Malgrat l'antic nom Aloe barbadensis, a Barbados ja gairebé no es cultiva.

Etimologia modifica

La paraula té un origen molt incert: podria ser derivada de l' grec άλς, άλός (als, Alós), "sal" - donant άλόη, ης, ή (àloe, oés) que designava tant la planta com el seu suc - causa del seu sabor, que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al Llatí àloe, és amb la mateixa acceptació, i que, en sentit figurat, significava també "amarg". S'ha proposat també un origen àrab, alloeh , que significa "la substància amarga brillant"; però probablement té un origen una mica més complex a través de l'hebreu: Ahal (אהל), freqüentment citat en textos bíblics.[6][7]

Usos històrics modifica

Hi ha una representació d'Àloe, etiquetada en grec "ΑΛΟΗ" (Aloë) en el Còdex Juliana Anícia, una còpia, escrita a Constantinoble el 515 d.C., de l'obra de Dioscòrides Pedaci del segle I dC.[8]L'ús històric de diverses espècies d'àloe està ben documentat. La documentació de l'eficàcia clínica està disponible, tot i que relativament limitada.[9]

Del mig miler d'espècies, només unes poques eren utilitzades tradicionalment com a herbes medicinals, i Aloe vera de nou sent l'espècie més utilitzada. També s'inclouen A. perryi i A. ferox. Els antics grecs i romans utilitzaven l'àloe vera per tractar les ferides. A l'edat mitjana, el líquid groguenc que es troba dins de les fulles es va afavorir com a purgant.[8] L'Àloe no processat que conté aloina s'utilitza generalment com a laxant, mentre que el suc processat no sol contenir cap quantitat d'aloina significativa.[10]Aloe perryi, A. barbadensis, A. ferox, i altres híbrids d'aquesta espècie amb A. africana i A. spicata figuren com a substàncies aromatitzants naturals a la llista del US government Electronic Code of Federal Regulations.[11] L'Aloe socotrina que es fa servir en la fórmula del Chartreuse.[12]

Taxonomia modifica

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]

L'actual sistema de classificació APG IV situa aquest gènere dins la subfamília de les asfodelòidies.[13]

Espècies modifica

Dins d'aquest gènere es reconeixen les següents 587 espècies:[2]

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «àloe». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Aloe» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 octubre 2022].
  3. 3,0 3,1 «Aloe» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 octubre 2022].
  4. «sèver». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «Àloe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. aloe.html Balashon-Hebrew Language Detectiu
  7. Douglas Harper, Online Etimology Dictionary, 2001-2012
  8. 8,0 8,1 Foli 15 Juliana Anicia Codex
  9. Tom Reynolds. Aloes: el gènere Aloe, 2004. ISBN 978-0-415-30672-0. 
  10. «[http: //www.superfoodliving.com/aloe-vera-juice-how-to-make-it-and- its-side-effects Suc d'Aloe Vera: Com fer-ho i els seus efectes secundaris]», 20-11-2015.
  11. .3.172 & rgn = div5 # se21.3.172_1510 §172.510 Substàncies aromatitzants naturals i substàncies naturals utilitzades conjuntament amb sabors e-CFR[enllaç sense format]
  12. John Tellman (1900) The Practical Hotel Steward , The Monthly Hotel, Chicago[enllaç sense format]
  13. «ASPHODELACEAE» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 29 gener 2023].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

  • Aloe - African plants – a Photo Guide.