- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1701 - Ontinyent (la Vall d'Albaida): Onofre Peñalva Donat, compositor i músic valencià del Barroc (m. 1767?).
- 1807 - Vilafranca (l'Alt Maestrat): Marcelino Andrés y Andrés, metge i botànic (m. 1852).[8]
- 1848 - Barcelona: Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle XIX (m. 1924).
- 1850 - Sant Julià d'Altura: Miquel Ustrell i Serrabogunyà, propietari rural català.
- 1853 - Barcelona: Claudi López i Bru, segon Marquès de Comillas i Gran d'Espanya, empresari i filantropcatalà.(m. 1925).[9]
- 1883 - València: Teresa Idel, cantant de sarsuela i actriu valenciana (m. 1969).[10]
- 1907 - Borriana, Plana Baixa: Vicent Enrique i Tarancón, cardenal valencià.
- 1914 - Pineda de Mar (Maresme): Joaquim Soms i Jané, compositor de sardanes català (m. 2012).[11]
- 1918 - la Font de la Figuera, València: Raquel Payà, pedagoga valenciana (m.1972).[12]
- 1925 - Valènciaː Maria Beneyto Cuñat, poeta valenciana (m. 2011).[13]
- 1950 - Birminghamː Valerie Powles, mestra i activista veïnal anglesa instal·lada al Poble-sec de Barcelona (m. 2011).[14]
- 1961 - Reusː Maria del Carme Miralles i Guasch, geògrafa i política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura.[15]
- 1962 - L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Ferran Adrià, cuiner català.[16]
- 1967 - Barcelona (el Barcelonès): Marc Parrot, compositor i cantant català.
- 1979 - Arenys de Munt (el Maresme): Mercè Llorens, actriu catalana.
- Resta del món
- 1316 - Praga (Regne de Bohèmia): Carles I de Bohèmia, Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355) (m. 1378).[17]
- 1553 - París: Margarida de Valois, princesa de França i reina de Navarra i de França.[18]
- 1666 -Torí, Ducat de Savoia: Víctor Amadeu II de Savoia, duc de Savoia (1675 - 1732), i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).[19]
- 1701 - Hurworth-on-Tees, Comtat de Durham, Anglaterra: William Emerson, matemàtic anglès conegut pels seus llibres de text (m. 1782).
- 1771 - Newtown, Powys (Gal·les): Robert Owen, socialista utòpic, considerat com el pare del cooperativisme i de l'Owenisme (m. 1858).[20]
- 1824 - Corfú, Grèciaː Elena D'Angri, cantant operística grega, que visqué a Barcelona.[21]
- 1832 - Königsberg, Prússia: Rudolf Lipschitz, matemàtic alemany (m. 1903).
- 1863 - Hamilton, Ontario: John Charles Fields, matemàtic canadenc.
- 1895 - Nova Zagora, Bulgàriaː Rachel Bespaloff, escriptora i filòsofa, nacionalitzada americana, de llengua francesa (m. 1949).[22]
- 1899 - Krefeld: Charlotte Auerbach, genetista alemanya jueva.[23][24]
- 1902 - Riga: Lūcija Garūta, compositora i pianista de procedència letona (m. 1977).[25]
- 1918 - Teddington, Gran Bretanya: June Duprez, actriu anglesa.
- 1922 - Veliko Trgovišće: Franjo Tuđman, polític i militar croat,va ser el primer president de Croàcia durant els anys 1990 (m. 1999).[26]
- 1935 - Sevilla: Enriqueta Vila Vilar, historiadora americanista i professora investigadora espanyola.[27]
- 1936 - Romaː Franca Bettoia, actriu italiana.[28]
- 1943:
- 1944 - Modesto (Califòrnia, Estats Units): George Lucas, director, productor i guionista estatunidenc.
- 1945 - Kiryat Bialik (Israel): Yochanan Vollach, futbolista israelià.
- 1952
- Chicago (Illinois, Estats Units): Robert Zemeckis, director, productor i guionista estatunidenc.
- Dumbarton (Escòcia): David Byrne, cantant, compositor, músic, productor, artista, escriptor, actor i cineasta escocès-americà, fundador dels Talking Heads.[30]
- 1954 - Algerː Monique Canto-Sperber, filòsofa francesa.[31]
- 1971 - Nova Yorkː Sofia Coppola, directora de cinema, guionista, productora i dissenyadora de moda estatunidenca.[32]
- 1984 - White Plains (Nova York), EUA: Mark Zuckerberg, programador informàtic i empresari, cofundador de Facebook.[33]
- 1993 - Shandong (Xina): Han Shuai (xinès: 韩帅) ,guionista i directora de cinema xinesa.[34]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1791 - Berlín: Francesca Lebrun, soprano i compositora alemanya (n. 1756).[39]
- 1847 - Berlín, Alemanya: Fanny Mendelssohn, compositora i pianista alemanya (n. 1805).[40]
- 1912 - Estocolm, Suècia: August Strindberg, escriptor suec (n. 1849).[41]
- 1925 - Norfolk, Anglaterra: Henry Rider Haggard, escriptor britànic (n. 1856).[42]
- 1943 - Brussel·les, Bèlgica: Henri La Fontaine, advocat belga, Premi Nobel de la Pau de l'any 1913 (n. 1854).[43]
- 1957 - Nogent-a-Marne, Françaː Marie Vassilieff, artista pintora i escultora russa, dissenyadora i decoradora teatral (n. 1884).[44]
- 1960 - Nova York (EUA): Lucrezia Bori, cèlebre cantant valenciana d'òpera, soprano lírica (n. 1887).[45]
- 1980 - Londres (Regne Unit): Hugh Griffith, actor britànic.
- 1987 - Nova York (EUA): Rita Hayworth, actriu i ballarina estatunidenca (n. 1918)
- 1991 - Pequín (Xina): Jiang Qing (en xinès: 江青, en pinyin: Jiāng Qīng) va ser una destacada líder comunista xinesa, nascuda en un any no ben determinat entre 1912 i 1914 a Zhucheng, província de Shandong. Va ser esposa de Mao Zedong i membre de la Banda dels Quatre.[46]
- 1995 - Randallstown, Maryland (EUA): Christian Boehmer Anfinsen, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1916).[47]
- 1998 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Frank Sinatra, actor i cantant estatunidenc.
- 2011 - Lundː Birgitta Trotzig, escriptora sueca, membre de l'Acadèmia Sueca des de 1993 (n. 1929).[48]
- 2015 - Las Vegas (Nevada, EUA): B.B. King, guitarrista de blues i compositor nord-americà (n. 1925).[49]
- 2021 - Tallinn, Estònia: Ester Mägi, compositora estoniana (n. 1922).[50]
Festes i commemoracions
modifica
- Santoral: sants Maties apòstol; Fèlix i Fortunat, màrtirs; Víctor i Corona, màrtirs; Bonifaci de Tars, màrtir, i Aglaida de Roma; Isidor de Quios, màrtir, patró de Mollerussa; Erembert de Tolosa, bisbe; Ponç de Cimiez, bisbe i màrtir, i Ponç de Pradleves, màrtir; sant Mixel Garicoitz, prevere i fundador; beat Gil de Vouzela, prevere, Santa Alba, Verge de l'Alba patrona de Tàrrega.
- Festa local de Bolvir, a la comarca de la Cerdanya
- Festa local de Viliella, a la comarca de la Cerdanya
- Aplec a l'Ermita de Sant Bonifaci de Vinaixa, a la comarca de les Garrigues.[51]
- ↑ (anglès) Monica M. Grady i A. L. Graham, Catalogue of meteorites, p.127
- ↑ «Los estrenos de anoche. L'ànima morta» (en castellà). La Vanguardia, 15-05-1892. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «A Mossèn Jacint Verdaguer coneguda popularment com El cuervo o La palmatòria». Art Públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 agost 2013].
- ↑ «Agnadello, battaglia di in "Enciclopedia machiavelliana"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «The beginning of british america» (en anglès). Jamesrown Rediscovy. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Teatro Comunale di Bologna» (en italià). Teatro Comunale di Bologna. Arxivat de l'original el 2022-08-26. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Protocole, hommages et discours : les premiers pas d'Emmanuel Macron président» (en francès). Le Monde, 13-05-2017. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Marcel·lí Andrés i Andrés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Teresa Idel (1883-1969) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Joaquim Soms i Janer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Ramírez, María Rosa. «Raquel Payà, Maria Beneyto i Lucrecia Bori, tres dones injustament oblidades». À Punt Mèdia, 14-05-2021. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Veu per a un fill no nat». Catorze.cat. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Anarcoefemèrides del 14 de maig. Naixements. Valerie Powles». Ateneu Llibertari Estel Negre. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «María del Carme Miralles i Guasch - VII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «Ferran Adrià i Acosta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Charles IV | Holy Roman emperor» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Margarida de França | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Vittòrio Amedèo II duca di Savoia, re di Sicilia, re di Sardegna nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-04. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Robert Owen | British social reformer» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Giannis, Petsalis. «‘Ελενα D’Angri η Κερκυραία παγκόσμια mezzo soprano e contralto» (en gr). Museu de Corfú. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Birulés, Fina. «Rachel Bespaloff, una nota biográfica». A: Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico femenino. Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades (Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad), 2011, p. 186-191 (Col. Estudios, 114). ISBN 978-84-7799-945-4.
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Charlotte Auerbach, bióloga» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-05-2016. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Beale, Geoffrey. «Charlotte Auerbach» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «Composers and Authors / Garuta, Lucija (1902 - 1977)». Musica Baltica Ltd. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Enriqueta Vila Vilar». Real Academia de la Historia. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ SensaCine. «Franca Bettoia» (en castellà). [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «Cubanoamericana será la próxima Compositora en Residencia de la Filarmónica de Londres» (en castellà). Radio Televisión Martí, 01-03-2023. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Méndez, Antonio. Guía del pop i el rock 70. Aloha Poprock (en castellà). 2a edició. Visión Libros, 2007-09-01, p. 322.
- ↑ «Monique Canto-Sperber». Académie Royale de Belgique. [Consulta: març 2024].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Sofia Coppola» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «Mark Zuckerberg | American computer programmer and entrepreneur» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Joan Fort | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Hipòlit Lázaro i Higueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Bernils, Josep M. «Camil·la Lloret va ser represaliada». Hora Nova, núm. 1595, 20-02-2007, pàg. 30.
- ↑ Marí, Francesca. «Mor Francesca Ensenyat». dBalears, 15-05-2009. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ Pelker, Bärbel. «Franziska Lebrun». MUGI - Musik und Gender im internet, gener 2008. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Fanny Mendelssohn». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «August Strindberg | Swedish dramatist» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Sir H. Rider Haggard | British author» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1913» (en anglès americà). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Mariya Ivanovna Vasileva» (en neerlandès). RKD - Netherlands Institute for Art History, 29-06-2000. [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «Lucrècia Borja i González». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Birgitta Trotzig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «B.B. King | Biography, Songs, Assessment, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Pärt, Arvo i Nora. «Grand old lady of Estonian music Ester Mägi dies –» (en anglès). Arvo Pärt Centre, 14-05-2021. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «Vinaixa». Centre de Recursos Pedagògics de les Garrigues. [Consulta: 1r abril 2022].
