1728

1728
Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs començat en dijous
Altres calendaris
Gregorià	1728 (mdccxxviii)
Islàmic	1141 – 1142
Xinès	4424 – 4425
Hebreu	5488 – 5489
Calendaris hindús	1783 – 1784 (Vikram Samvat); 1650 – 1651 (Shaka Samvat); 4829 – 4830 (Kali Yuga)
Persa	1106 – 1107
Armeni	1177
Rúnic	1978
Ab urbe condita	2481
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xvii - segle xviii - segle xix
Dècades
	1690 1700 1710 - 1720 - 1730 1740 1750
Anys
	1725 1726 1727 - 1728 - 1729 1730 1731

Esdeveniments modifica

Full de la Cyclopaedia, publicat el 1728.

Mingrèlia: Otia Dadiani esdevé mtavari succeint al seu pare Bejan Dadiani.
París: S'inicia la construcció de l'Hôtel Biron.
Gregori VII és canonitzat com a Sant Gregori VII, papa.
Es comença a publicar la Cyclopaedia.
Pere II de Rússia esdevé tsar de Rússia.
Canaletto pinta “L'església de la Caritat des dels tallers de marbre de San Vitale” i “Les rescloses de Dolo” pintures a l'oli.
Índia Central: L'estat tributari protegit de Dewas es divideix en dues branques Dewas Senior i Dewas Junior.
S'estableix estat tributari protegit de Kilimanur.
Amber deixa de ser la capital de la Rajputana essent substituïda per Jaipur (ciutat).

Naixements modifica

Mapa amb les divisions administratives de la península Ibèrica, publicat el 1728

12 de gener, Cangas del Narcea: José Joaquín Queipo de Llano y Quiñones Pimentel, V Comte de Toreno, poeta, historiador i naturalista asturià, promotor de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País d'Astúries i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
16 de gener, Bari (Pulla): Niccolò Piccinni, compositor italià, autor d'obres vocals, sobretot òperes, i també de diverses peces per a clavecí i de música sacra.
21 de febrer, Kiel: Pere III de Rússia, Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762, fundador de la dinastia Romanov-Holstein-Gottorp que governà l'Imperi Rus entre 1762 i 1917.
28 de maig, Nàpols: Maria Angela Ardinghelli, traductora, matemàtica, física italiana (m.1825).^[1]
26 d'agost, Mülhausen, Alsàcia: Johann Heinrich Lambert, matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià. Va demostrar que el nombre π era irracional; feu també aportacions al desenvolupament de la geometria hiperbòlica.
27 d'octubre, Marton, Regne de la Gran Bretanya: James Cook, explorador i cartògraf anglès; va assolir el rang de capità de la Royal Navy.
22 de novembre, Karlsruhe, Gran Ducat de Baden: Carles Frederic I de Baden, primer gran duc de Baden i re-unificador dels territoris històrics de Baden sota una única entitat sobirana.
9 de desembre, Massa (Toscana): Pietro Alessandro Guglielmi, compositor d'òpera italià.
Dresden Maria Anna de Saxònia, princesa de Saxònia que es maridà en el si de la casa electoral de Baviera.
Abkhàzia: Alí Bey al-Kabir, bey i xaïkh al-Balad (governador de facto) semi independent d'Egipte.
Aussig, Bohèmia: Anton Raphael Mengs, pintor neoclàssic i teòric txec l'obra es desenvolupa fonamentalment en Espanya.
Senlis: Antoine Baumé, químic i farmacèutic francès que formà part de la Académie des Sciences.
Alemanya: Christian Friedrich Endter, compositor

Necrològiques modifica

Països Catalans

15 de gener, Segòvia: Joan Baptista Basset i Ramos, militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Resta del món

12 de febrer, Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic: Agostino Steffani, compositor italià
20 de març: Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard, militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
19 d'abril, Bordeus, regne de França: Louis Le Comte, missioner jesuïta francès que va desenvolupar una important tasca com matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing ^[2]
18 de maig, Idstein: Enriqueta Dorotea d'Oettingen, filla del príncep Albert Ernest I d'Oettingen-Oettingen i de Cristina Frederica de Württemberg.
1 de setembre, Versalles: Jean-François Lalouette, músic francès del Barroc.
13 de setembre, Madrid: Adrián Conink, religiós i filòleg sevillà
23 de setembre, Halle (Saxònia-Anhalt): Christian Thomasius, filòsof, jurisconsult i periodista alemany de la Il·lustració.
19 de novembre: Leopold d'Anhalt-Köthen, recordat especialment perquè mantingué a Johann Sebastian Bach en el càrrec de mestre de capella de la seva cort (1717 - 1723).
28 de desembre, Rudolstadt: Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg, princesa de Saxònia-Gotha-Altenburg i duquessa de Saxònia.
Torí, Sardenya-Piemont: Anna Maria d'Orleans, princesa francesa de la Casa d'Orleans, duquessa consort de Savoia i successivament reina consort de Sicília i reina consort de Sardenya-Piemont.
Moscou, Imperi Rus: Sulkhan-Saba Orbeliani, príncep, monjo del monestir de David-Garedja i escriptor georgià.
París: Marthe Le Rochois, cantant francesa del Barroc
Guiglielmo Guglielmi, escriptor i sacerdot cors.

Referències modifica

↑ «Maria Angela Ardinghelli» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 31 març 2023].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici s.J. [Roma], XXXVII, 1973.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1728

[1] «Maria Angela Ardinghelli» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 31 març 2023].^{[Enllaç no actiu]}

[2] Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici s.J. [Roma], XXXVII, 1973.

[1]

[2]