1900
any
| Tipus | any civil, any comú començat en dilluns i any comú del segle  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1900 (mcm) |
| Islàmic | 1318 – 1319 |
| Xinès | 4596 – 4597 |
| Hebreu | 5660 – 5661 |
| Calendaris hindús | 1955 – 1956 (Vikram Samvat) 1822 – 1823 (Shaka Samvat) 5001 – 5002 (Kali Yuga) |
| Persa | 1278 – 1279 |
| Armeni | 1349 |
| Rúnic | 2150 |
| Ab urbe condita | 2653 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1897 1898 1899 - 1900 - 1901 1902 1903 | |
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 15 de febrerː Surt el primer número de la revista modernista Joventut.[1]
- 6 d'abril, Barcelona: S'estrena La filla del mar, d'Àngel Guimerà, al Teatre Romea de Barcelona.[2]
- 8 d'abril, Lleida, província de Lleida: s'hi publica el primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".[3]
- 13 d'octubre, Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
- S'inicia la construcció del Parc Güell de Barcelona.
- Barcelona: es publica El jardí abandonat, obra de teatre de Santiago Rusiñol.[4]
- Resta del món
- 21 de gener: Terratrèmol a l'estat mexicà de Colima que deixa setanta morts i nombrosos ferits.[5]
- 27 de febrer: Fundació del Fußball-Club Bayern München.
- 14 d'abril: Fundació a París de la Unió Ciclista Internacional.
- 15 d'abril: Inauguració de l'Exposició Universal de París.
- 2 de juliol: El primer zepelí vola sobre el llac Constança prop de Friedrichshafen, Alemanya.[6]
- 20 de setembre: Dissolució dels Estats Pontificis, coincidint amb el trentè aniversari de l'ocupació de Roma per l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II.[7]
- 14 de desembre, Max Planck publica el seu estudi de la teoria quàntica.[8]
- Redescoberta independent per Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak-Seysenegg del treballs de Gregor Mendel sobre l'herència dels caràcters, anomenades comunament Lleis de Mendel.
- Nigèria esdevé un protectorat britànic.
- Integració de Hawaii als Estats Units.
- Publicació de l'assaig La interpretació dels somnis de Sigmund Freud.[9]
- Inventat el clip per Johan Vaaler.
- S'estrena el curtmetratge Grandma's Reading Glass
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1 de gener:
- 21 de març - Barcelona: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (m. 1980).
- 19 de març - Barcelona: Carme Carbonell, actriu catalana de teatre i cinema (m. 1988).[11]
- 27 d'abril - Barcelona: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (m. 1972).[12]
- 12 de maig - Barcelona: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (m. 1960).[13]
- 16 de juny - Uncastilloː Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930).[14]
- 21 de juny - Barcelona: Carme Farré i Ors, guitarrista, compositora i professora de música catalana establerta a l'Argentina (m. 1985).
- 5 de juliol - Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la B. Popular de Figueres.[15]
- 11 d'agost - La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor, cantant d'òpera valenciana (m. 1943).
- 19 de setembre - Xarafull, València: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (m. 1984).[16]
- 24 de setembre - Igualada: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (m. 1965).[17]
- 24 de novembre - València: Maximilià Thous i Llorens, escriptor i polític valencià (m. 1957).
- 27 de novembre - València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (m. 1986).[18]
- 30 de novembre - Molins de Rei: Maria Argelaguet Costa, mestra i pedagoga catalana (m. 1990).
- Barcelona: Amèrica Cardunets i Tallada, pintora catalana.[19]
- Mataró: Concepció Boter i Torrents, pintora catalana especialitzada en marines.[20]
- Benissa: María Luisa Palop, pintora valenciana (m. 1973).[21]
- Resta del món
- 5 de febrer: Adlai Stevenson, polític estatunidenc (mort el 1965).[22]
- 11 de febrer: Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany (mort el 2002).
- 12 de febrer, Saint Louis, Missouri: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[23]
- 22 de febrer - Calanda, Aragó, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol (m. 1983).
- 2 de març -
- Dessau, Alemanya: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (m. 1950).[24]
- Madridː Matilde Muñoz Sampedro, actriu espanyola (m. 1969).[25]
- 13 de març - Esmirna, Imperi Otomà: Giorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (m. 1971).
- 20 de març - Colquechaca, Bolívia: Amelia Villa, escriptora i la primera metgessa boliviana (m. 1942).[26]
- 21 de març - Chongqing (Xina): Sun Yu, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 1990).[27]
- 22 de març - Ljouwert: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (m. 1936).[28]
- 25 de març - Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (m. 1990).
- 30 de març - Paniza, província de Saragossa, Espanya: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa (m. 1987).[29]
- 11 d'abril - Košice, Imperi Austrohongarès: Sándor Márai, escriptor hongarès (m. 1989).[30]
- 21 d'abril: Hans Fritzsche, periodista i líder nazi alemany (mort el 1953).[31]
- 25 d'abril -Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).[32]
- 28 d'abril - Noyelles-Godault, Pas de Calais, (França): Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (m. 1964)[33]
- 30 d'abril - Łódź (Polònia): Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa (m. 1975).[34]
- 10 de maig - Wendover, Buckinghamshire (Regne Unit): Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana (m. 1979).[35]
- 12 de maig - Viena: Helene Weigel, actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971).[36]
- 27 de maig - Lima, Perúː Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (m. 1989).[37]
- 1 de juny - Magúncia: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial (m. 1983).[38]
- 5 de juny - Budapest (Hongria): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (m. 1979).[39]
- 17 de juny - Wegeleben, Prússia: Martin Bormann, dirigent del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.[33]
- 29 de juny - Lió: Antoine de Saint-Exupéry, escriptor francès.[40]
- 6 de juliol, Nova York: Frederica Sagor Maas, guionista de cinema nord-americana (m. 2012).[41]
- 8 de juliol - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959).[42]
- 18 de juliol - Ivànovo (Rússia): Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (m. 1999).[43]
- 29 de juliol - Boden, Norrbotten (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1976).[44]
- 2 d'agost - Danville, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (m. 1941).[45]
- 4 d'agost:
- Louis Armstrong “Satchmo”, compositor i intèrpret de jazz.
- Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.[46]
- 18 d'agost - Allahabad, Índia: Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (m. 1990).[47]
- 23 d'agost - Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (m. 1991)
- 25 d'agost - Hildesheim, Alemanya: Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1981).[48]
- 29 de setembre - Pamplonaː María Lacunza, primera advocada navarresa (m. 1984).[49]
- 5 d'octubre, Fuzhou, Fujian: Bing Xin, poetessa i novel·lista xinesa del segle xx (m. 1999).[50]
- 10 d'octubre, Washington DC, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.[51]
- 15 d'octubre, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).[52]
- 17 d'octubre, Plattsburgh, Nova Yorkː Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (m. 1991).[53]
- 19 d'octubre, Dresdenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (m. 1990).[54]
- 25 d'octubre, Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana (m. 1978).[55]
- 30 d'octubre, Hèlsinki, Finlàndia: Ragnar Granit, neurofisiològic suec d'origen finlandès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967 (m. 1991).[56]
- 5 de novembre, Penzance, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (m. 1993).[57]
- 8 de novembre, Atlanta, Geòrgia (USA): Margaret Mitchell, escriptora i periodista, Premi Pulitzer 1937 per Allò que el vent s'endugué.[58]
- 14 de novembre, Brooklyn, Nova York (USA): Aaron Copland, compositor estatunidenc (m. 1990).[59]
- 19 de novembre, Magúncia, Alemanya: Anna Seghers, escriptora alemanya que relatà la resistència antifeixista (m. 1983).[38]
- 6 de desembre, Clinton, Massachusetts, Estats Units: Agnes Moorehead, actriu estatunidenca (m. 1974).[60]
- 17 de desembre, Aynho: Mary Cartwright, matemàtica britànica; estudià la teoria del caos.[61]
- 18 de desembre, Saint-Servan (Ille-et-Vilaine)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (m.1983).[62]
- Hans-Georg Gadamer, filòsof.
- Cyril Hare - novel·lista britànic.
- Marcel Légaut - filòsof francès.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 12 de gener - Sabadell: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
- 1 de febrer - Vicː Mercè Font i Codina, poetessa vigatana de la Renaixença (n. 1867).[63]
- 23 de febrer - Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista.
- 23 de març - Alacant: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (n. 1844).
- 2 d'abril - Sabadell: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català.
- 17 d'abril - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).[64]
- 1 de maig - Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
- 27 de novembre - Barcelona: Francesc Soler i Rovirosa, pintor i escenògraf, considerat el màxim representant de l'escenografia realista a Catalunya (n. 1836).
- Resta del món
- 13 de març - Nova York: Catherine Wolfe Bruce, destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia (n. 1816).[65]
- 2 de juny - Gabon: Samori Turé o Samory Touré, va ser un sobirà i un combatent contra la colonització francesa a l'Àfrica de l'oest (n. 1830).[66]
- 3 de juny - Ciutat del Capː Mary Kingsley, escriptora i exploradora anglesa molt compromesa amb Àfrica (n. 1862).[67]
- 29 de juliol - Monza: Humbert I, rei d'Itàlia assassinat a causa d'un atemptat anarquista.
- 21 d'agost - Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores.
- 16 d'agost - París: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (n. 1845).[68]
- 25 d'agost - Weimar: Friedrich Nietzsche, filòsof (n. 1844).[66]
- 30 de novembre - París (França): Oscar Wilde, escriptor i dramaturg irlandès (n. 1854).
- París: Alexandre Defaux, pintor francès, especialitzat en la pintura de paisatges i l'animalística.
Referències modifica
- ↑ «Joventut | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «La filla del mar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Sol i Clot, Romà. 150 años de prensa leridana (en castellà). Imprenta de la Escuela Provincial, 1964, p.153.
- ↑ «1900». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Blanco Figueroa, Francisco. Renacimiento y grandeza: el primer terremoto del siglo XXI : Colima, 21 de enero de 2003 (en castellà). UCOL edición, 2004. ISBN 9706921427.
- ↑ De Syon, Guillaume. Zeppelin!: Germany and the Airship, 1900-1939 (en anglès). JHU Press, 2007, p.23. ISBN 0801886341.
- ↑ Efemèrides Diumenge, 23 de gener del 2011, el Punt
- ↑ Purrington, Robert D. Physics in the Nineteenth Century (en anglès). Rutgers University Press, 1997, p. 156. ISBN 0813524423.
- ↑ Young, Robert J.C.. «Freud's secret: The interpretation of Dreams was a gothic novel». A: Sigmund Freud's the Interpretation of Dreams: New Interdisciplinary Essays (en anglès). Manchester University Press, 1999, p. 206. ISBN 0719039746.
- ↑ «Aurora Redondo · Entrevista». FIGURAS. Número 3. Entrevistas de teatro. Centro de Documentación Teatral. INAEM. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España, 2018. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Carmen Carbonell». Biografías.es. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Carme Ballester i Llasat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Pere Puig i Adam | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Ino Alcubierre (1900-1930) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Barreiro, Javier. «Sélica Pérez Carpio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Francesca Madriguera Rodon, Paquita Madriguera». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Castanyer i Pinto, Raül. «Biografia Empar Navarro i Giner». Memoriavalencianista.cat - Fundació Josep Irla. [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte.. 1. ed. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1998-. ISBN 84-7826-963-0.
- ↑ «Stale Session». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ 1955-, Ibiza i Osca, Vicent,. Dona i art a Espanya : diccionari d'artistes d'abans de 1936. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 2006. ISBN 847822484X. OCLC 212432429 [Consulta: 17 novembre 2018].
- ↑ Steven O'Brien, American political leaders: from colonial times to the present, p.377 (anglès)
- ↑ «Adele S. Buffington». Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Matilde Muñoz Sampedro (1899-1969) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Duhbravcic, Antonio. «Chopitea Villa, Maria Amelia (1900 - 1951)». Sucre històrica, 30-11-2016. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Buining, Gerard; Meulenbelt, Arnold «Christine Buisman». Bomen, 25, 2013, pàg. 16-19.
- ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.1. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Sándor Márai: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ (anglès) Eugene Davidson, The Trial of the Germans: an account of the twenty-two defendants before the International Military Trial at Nuremberg, p.531
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1945» (en anglès americà). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ 33,0 33,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Janina Konarska-Słonimska» (en anglès). le site Sports Reference. Arxivat de l'original el 20 d'agost 2016. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Cecilia Payne-Gaposchkin | British-born American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Helene Weigel» (en anglès). Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Perú cumple 27 años sin Magda Portal, su 'primera poetisa'». Notimérica, 11-07-2016. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ 38,0 38,1 Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9.
- ↑ «Dennis Gabor | British engineer» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Ingild Kind, Der Spagat: Das andere Leben von Katharina Pech, p.70 (alemany)
- ↑ Valerie J. Nelson. «Frederica Sagor Maas dies at 111; silent film screenwriter» (en anglès). Los Angeles Times, 07-01-2012. [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Nathalie Sarraute | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1974» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «La mujer más peligrosa de Europa» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Vijaya Lakshmi Pandit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Yanes Pérez, José Santiago. Estudio histórico-jurídico del acceso de la mujer a la abogacía en España (tesi) (en castellà). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Facultad de Derecho. Departamento de Ciencias Jurídicas Básicas, 2015.
- ↑ «Bingxin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Helen Hayes». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Mervyn LeRoy | American director» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Jean Arthur» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 44. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ «Nigerian Biography: Funmilayo Ransome-Kuti. Biography and Activism.», 19-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-19. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1967» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Greenwood, Humphry «Obituary: Ethelwynn Trewavas» (en anglès). The Independent, 21-08-1993.
- ↑ «Margaret Mitchell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Aaron Copland». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Agnes Moorehead | American actress» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «Mary Lucy Cartwright». Agnes Scott College. Biographies of Women Mathematicians, 21-02-2023. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «SUZY SOLIDOR» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ Godayol i Puig, Maite «Mercè Font i Codina (1867-1900): una poetessa verdagueriana». Ausa, Vol. 17, Núm. 137, 1996, pàg. 169-183.
- ↑ «Esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya, Any 12, Núm. 1168, Ed. Vespre, 15-04-1902, pàg.1.
- ↑ Sobel, Dava. El universo de cristal (en castellà). Capitán Swing Libros, 2018-11-05. ISBN 978-84-947051-1-3.
- ↑ 66,0 66,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Mary Henrietta Kingsley» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ «José Maria Eça de Queirós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1900 |