200 metres llisos

esdeveniment de cursa de velocitat

Els 200 metres llisos són una prova d'atletisme de velocitat que s'inicia en la corba de la pista immediatament anterior a la recta de meta, el que implica que els atletes no se situen en la sortida a la mateixa altura, ja que d'una altra manera els corredors situats més cap a l'exterior recorrerien una distància superior. Per iniciar la prova els atletes posen les botes de claus en uns estreps.

Infotaula d'esport200 metres llisos
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Tipuscursa de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Carrera de 200 metres llisos, en el moment de la compensació, quan queden per córrer 100 metres de carrer recte. Campionat del Món d'atletisme de 2005.

Història modifica

Tot i que no van formar part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que es van celebrar a Atenes el 1896, probablement és la més antiga de la proves atlètiques, ja que formava part dels esdeveniments que es disputaven en els Jocs olímpics de l'antiguitat.

En la primera edició d'aquests jocs, celebrats el 776 aC, una de les proves consistien a recórrer l'estadi, el que suposava una distància de 600 peus grecs equivalents a 192 metres. En aquell esdeveniment va resultar guanyador Korebos de Elis.

Aquesta prova va debutar en uns Jocs Olímpics, en la seva modalitat masculina, en l'edició de 1900 celebrada a París. La disputa de la prova femenina no debutaria fins a 1948 en els Jocs celebrats a Londres. Aquesta prova es corria als Estats Units en línia recta fins que l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) per a unificar criteris va establir, el 1958, que la mateixa havia de realitzar-se en una pista de 400 metres, cosa que va suposar que els primers cent metres de la prova havien de realitzar-se en la corba de l'estadi.

Rècords continentals modifica

  • Actualitzat 2 de gener de 2024.[1][2]
Àrea Masculí Femení
Temps (s) Vent (m/s) Atleta País Temps (s) Vent (m/s) Atleta País
Àfrica 19.50 +1.6 Letsile Tebogo   Botswana 21.81 +0.6 Christine Mboma   Namíbia
Amèrica del Sud 19.81 −0.3 Alonso Edward   Panamà 22.47 +1.4 Vitoria Cristina Rosa   Brasil
Àsia 19.88 +0.9 Xie Zhenye   R.P. de la Xina 22.01 0.0 Li Xuemei   R.P. de la Xina
Europa 19.72 A +1.8 Pietro Mennea   Itàlia 21.63 +0.2 Dafne Schippers   Països Baixos
Amèrica del Nord, Central
i el Carib
19.19 WR −0.3 Usain Bolt   Jamaica 21.34 WR +1.3 Florence Griffith-Joyner   Estats Units
Oceania 20.06 A +0.9 Peter Norman   Austràlia 22.23 +0.8 Melinda Gainsford-Taylor   Austràlia

A - Rècord fet en alçada

Atletes amb millors marques mundials modifica

Millors marques masculines modifica

  • actualitzat a 2 de gener de 2024.[3]
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta Federació Data Lloc Ref
1 19.19 −0.3 Usain Bolt   Jamaica 20 d'agost de 2009 Berlín [4]
2 19.26 +0.7 Yohan Blake   Jamaica 16 de setembre de 2011 Brussel·les [5]
3 19.31 +0.4 Noah Lyles   Estats Units 21 de juliol de 2022 Oregon [6]
4 19.32 +0.4 Michael Johnson   Estats Units 1 d'agost de 1996 Atlanta
5 19.49 +1.4 Erriyon Knighton   Estats Units 30 d'abril de 2022 Los Angeles
6 19.50 +1.6 Letsile Tebogo   Botswana 23 de juliol de 2023 Londres [7]
7 19.53 +0.7 Walter Dix   Estats Units 16 de setembre de 2011 Brussel·les
8 19.57 +0.4 Justin Gatlin   Estats Units 28 de juny de 2015 Eugene [8]
9 19.58 +1.3 Tyson Gay   Estats Units 30 de maig de 2009 Nova York
10 19.62 -0.5 Andre De Grasse   Canadà 4 d'agost de 2021 Tòquio [9]

Millors marques femenines modifica

  • actualitzat a 2 de gener de 2024.[10]
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc Ref
1 21.34 +1.3 Florence Griffith-Joyner   Estats Units 29 de setembre de 1988 Seül
2 21.41 +0.1 Shericka Jackson   Jamaica 25 d'agost de 2023 Budapest [11]
3 21.53 +0.8 Elaine Thompson   Jamaica 3 d'agost de 2021 Tòquio [12]
4 21.60 -0.4 Gabrielle Thomas   Estats Units 9 de juliol de 2023 Oregon
5 21.62 A −0.6 Marion Jones   Estats Units 11 de setembre de 1998 Johannesburg
6 21.63 +0.2 Dafne Schippers   Països Baixos 28 d'agost de 2015 Beijing [13]
7 21.64 +0.8 Merlene Ottey   Jamaica 13 de setembre de 1991 Brussel·les
8 21.69 +1.0 Allyson Felix   Estats Units 30 de juny de 2012 Eugene [14]
9 21.71 +0.7 Marita Koch   RDA 10 de juny de 1979 Karl-Marx-Stadt
+0.3 21 de juliol 1984 Potsdam
+1.2 Heike Drechsler   RDA 29 de juny de 1986 Jena
−0.8 29 d'agost de 1986 Stuttgart

Campions olímpics modifica

Masculins modifica

Jocs Olímpics Or Plata Bronze
1900 París   John Tewksbury   Norman Pritchard   Stanley Rowley
1904 St. Louis   Archie Hahn   Nate Cartmell   William Hogenson
1908 Londres   Bobby Kerr   Robert Cloughen   Nate Cartmell
1912 Estocolm   Ralph Craig   Don Lippincott   William Applegarth
1920 Anvers   Allen Woodring   Charlie Paddock   Harry Edward
1924 París   Jackson Scholz   Charlie Paddock   Eric Liddell
1928 Amsterdam   Percy Williams   Walter Rangeley   Helmut Körnig
1932 Los Angeles   Eddie Tolan   George Simpson   Ralph Metcalfe
1936 Berlín   Jesse Owens   Mack Robinson   Tinus Osendarp
1948 Londres   Mel Patton   Barney Ewell   Lloyd LaBeach
1952 Hèlsinki   Andy Stanfield   Thane Baker   James Gathers
1956 Melbourne   Bobby Joe Morrow   Andy Stanfield   Thane Baker
1960 Roma   Livio Berruti   Lester Carney   Abdoulaye Seye
1964 Tòquio   Henry Carr   Paul Drayton   Edwin Roberts
1968 C. de Mèxic   Tommie Smith   Peter Norman   John Carlos
1972 Múnic   Valeri Borzov   Larry Black   Pietro Mennea
1976 Mont-real   Don Quarrie   Millard Hampton   Dwayne Evans
1980 Moscou   Pietro Mennea   Allan Wells   Don Quarrie
1984 Los Angeles   Carl Lewis   Kirk Baptiste   Thomas Jefferson
1988 Seül   Joe DeLoach   Carl Lewis   Robson da Silva
1992 Barcelona   Michael Marsh   Frankie Fredericks   Michael Bates
1996 Atlanta   Michael Johnson   Frankie Fredericks   Ato Boldon
2000 Sydney   Konstandinos Kenteris   Darren Campbell   Ato Boldon
2004 Atenes   Shawn Crawford   Bernard Williams   Justin Gatlin
2008 Pequín   Usain Bolt   Shawn Crawford   Walter Dix
2012 Londres   Usain Bolt   Yohan Blake   Warren Weir
2016 Rio de Janeiro   Usain Bolt   Andre De Grasse   Christophe Lemaitre
2020 Tòquio   Andre De Grasse   Kenneth Bednarek   Noah Lyles

Femenins modifica

Jocs Olímpics Or Plata Bronze
1948 Londres   Fanny Blankers-Koen   Audrey Williamson   Audrey Patterson
1952 Hèlsinki   Marjorie Jackson   Puck Brouwer   Nadezhda Khnykina
1956 Melbourne   Betty Cuthbert   Christa Stubnick   Marlene Mathews
1960 Roma   Wilma Rudolph   Jutta Heine   Dorothy Hyman
1964 Tòquio   Edith McGuire   Irena Kirszenstein   Marilyn Black
1968 C. de Mèxic   Irena Szewińska   Raelene Boyle   Jenny Lamy
1972 Múnic   Renate Stecher   Raelene Boyle   Irena Szewińska
1976 Mont-real   Bärbel Eckert   Annegret Richter   Renate Stecher
1980 Moscou   Bärbel Wöckel   Natalya Bochina   Merlene Ottey
1984 Los Angeles   Valerie Brisco   Florence Griffith   Merlene Ottey
1988 Seül   Florence Griffith   Grace Jackson   Heike Drechsler
1992 Barcelona   Gwen Torrence   Juliet Cuthbert   Merlene Ottey
1996 Atlanta   Marie-José Perec   Merlene Ottey   Mary Onyali
2000 Sydney Sense assignar[15]   Pauline Davis   S. Jayasinghe
2004 Atenes   Veronica Campbell   Allyson Felix   Debbie Ferguson
2008 Pequín   Veronica Campbell   Allyson Felix   Kerron Stewart
2012 Londres   Allyson Felix   Shelly-Ann Fraser-Pryce   Carmelita Jeter
2016 Rio de Janeiro   Elaine Thompson   Dafne Schippers   Tori Bowie
2020 Tòquio   Elaine Thompson   Christine Mboma   Gabrielle Thomas

Campions mundials modifica

Homes modifica

Championships Or Plata Bronze
1983 Helsinki   Calvin Smith (USA)   Elliott Quow (USA)   Pietro Mennea (ITA)
1987 Roma   Calvin Smith (USA)   Gilles Quénéhervé (FRA)   John Regis (GBR)
1991 Tokyo   Michael Johnson (USA)   Frankie Fredericks (NAM)   Atlee Mahorn (CAN)
1993 Stuttgart   Frankie Fredericks (NAM)   John Regis (GBR)   Carl Lewis (USA)
1995 Gotëborg   Michael Johnson (USA)   Frankie Fredericks (NAM)   Jeff Williams (USA)
1997 Atenes   Ato Boldon (TRI)   Frankie Fredericks (NAM)   Claudinei da Silva (BRA)
1999 Sevilla   Maurice Greene (USA)   Claudinei da Silva (BRA)   Francis Obikwelu (NGR)
2001 Edmonton   Konstandinos Kenteris (GRE)   Christopher Williams (JAM)   Shawn Crawford (USA)
2003 Paris   John Capel (USA)   Darvis Patton (USA)   Shingo Suetsugu (JPN)
2005 Helsinki   Justin Gatlin (USA)   Wallace Spearmon (USA)   John Capel (USA)
2007 Osaka   Tyson Gay (USA)   Usain Bolt (JAM)   Wallace Spearmon (USA)
2009 Berlin   Usain Bolt (JAM)   Alonso Edward (PAN)   Wallace Spearmon (USA)
2011 Daegu   Usain Bolt (JAM)   Walter Dix (USA)   Christophe Lemaitre (FRA)
2013 Moscú   Usain Bolt (JAM)   Warren Weir (JAM)   Curtis Mitchell (USA)
Beijing 2015   Usain Bolt (JAM)   Justin Gatlin (USA)   Anaso Jobodwana (RSA)
Londres 2017   Ramil Guliyev (TUR)   Wayde van Niekerk (RSA)   Jereem Richards (TTO)
Doha 2019   Noah Lyles (USA)   Andre De Grasse (CAN)   Álex Quiñónez (ECU)
Eugene 2022   Noah Lyles (EUA)   Kenneth Bednarek (EUA)   Erriyon Knighton (EUA)
Budapest 2023   Noah Lyles (EUA)   Erriyon Knighton (EUA)   Letsile Tebogo (BOT)

Dones modifica

Campionat del Món Or Plata Bronze
1983 Helsinki   Marita Koch (GDR)   Merlene Ottey (JAM)   Kathy Smallwood-Cook (GBR)
1987 Roma   Silke Gladisch (GDR)   Florence Griffith-Joyner (USA)   Merlene Ottey (JAM)
1991 Tokyo   Katrin Krabbe (Alemanya)   Gwen Torrence (USA)   Merlene Ottey (JAM)
1993 Stuttgart   Merlene Ottey (JAM)   Gwen Torrence (USA)   Irina Privalova (RUS)
1995 Gotëburg   Merlene Ottey (JAM)   Irina Privalova (RUS)   Galina Malchugina (RUS)
1997 Atenes   Zhanna Pintusevich-Block (UKR)   Susanthika Jayasinghe (SRI)   Merlene Ottey (JAM)
1999 Sevilla   Inger Miller (USA)   Beverly McDonald (JAM)   Merlene Frazer (JAM)
  Andrea Philipp (Alemanya)
2001 Edmonton   Debbie Ferguson (BAH)   LaTasha Jenkins (USA)   Cydonie Mothersille (CAY)
2003 París   Anastasiya Kapachinskaya (RUS)   Torri Edwards (USA)   Muriel Hurtis (FRA)
2005 Helsinki   Allyson Felix (USA)   Rachelle Boone-Smith (USA)   Christine Arron (FRA)
2007 Osaka   Allyson Felix (USA)   Veronica Campbell-Brown (JAM)   Susanthika Jayasinghe (SRI)
2009 Berlin   Allyson Felix (USA)   Veronica Campbell-Brown (JAM)   Debbie Ferguson (BAH)
2011 Daegu   Veronica Campbell-Brown (JAM)   Carmelita Jeter (USA)   Allyson Felix (USA)
2013 Moscú   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Murielle Ahouré (CIV)   Blessing Okagbare (NGR)
2015 Beijing   Dafne Schippers (NED)   Elaine Thompson (JAM)   Veronica Campbell-Brown (JAM)
2017 Londres   Dafne Schippers (NED)   Marie-Josée Ta Lou (CIV)   Shaunae Miller-Uibo (BAH)
2019 Doha   Dina Asher-Smith (GBR)   Brittany Brown (USA)   Mujinga Kambundji (SUI)
Eugene 2022   Shericka Jackson (JAM)   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Dina Asher-Smith (GBR)
Budapest 2023   Shericka Jackson (JAM)   Gabrielle Thomas (EUA)   Sha'Carri Richardson (EUA)

Referències modifica

  1. «Men's outdoor 200 Metres | Records» (en anglès). World athletics. [Consulta: 2 gener 2024].
  2. «Women's outdoor 200 Metres | Records» (en anglès). World athletics. [Consulta: 2 gener 2024].
  3. «Records & Lists - All Time Top Lists - Senior Outdoor 200 Metres Men». IAAF. [Consulta: 2 gener 2024].
  4. Layden, Tim. «Bolt Strikes Twice». Sports Illustrated, 31-08-2009. [Consulta: 5 desembre 2018].
  5. «Yohan Blake and Usain Bolt star in Brussels». BBC, 16-09-2011. [Consulta: 13 desembre 2018].
  6. «Lyles runs national record to lead US 200m sweep in Oregon» (en anglès). World athletics, 22-07-2022.
  7. «Tebogo's 200m African record to be confirmed» (en anglès). Mmegionline, 24-07-2023.
  8. «200m Dash Results». flashresults.com, 28-06-2015. [Consulta: 28 juny 2015].
  9. «Andre de Grasse toca la glòria olímpica amb el títol de 200m». L'esportiu, 04-08-2021.
  10. «Records & Lists - All Time Top Lists - Senior Outdoor 200 Metres Women» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 2 gener 2024].
  11. «Jackson wins 200m gold in second-best time ever» (en anglès). Reuters, 26-08-2023.
  12. «Elaine Thompson-Herah wins historic olympic sprint "double-double" with incredible 200m victory» (en anglès). Eurosport, 03-08-2021.
  13. «200m Results». IAAF, 28-08-2015 [Consulta: 28 agost 2015].
  14. Ed Gordon «Marritt hurdles world-leading 12.93, Felix blazes 21.69 in Eugene – U.S. Olympic Trials, Day 7». IAAF, 01-07-2012 [Consulta: 1r juliol 2012].
  15. El 5 d'octubre de 2007 la nord-americana Marion Jones va admetre haver-se dopat per augmentar el seu rendiment als Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 a Sydney (Austràlia). El 9 d'octubre d'aquell any Jones retornà les seves medalles al Comitè Nacional dels Estats Units, que al seu torn les retornà al Comitè Olímpic Internacional (COI). El COI decidí retirar les medalles a Jones així com als relleus en els quals havia pres part, i deixà vacant els seus llocs.

Enllaços externs modifica