233 aC
any
El 233 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Màxim Berrugós i Mató (o també any 521 ab urbe condita). L'ús del nom «233 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 233 aC (ccxxxiii aC) |
| Islàmic | 881 aH – 880 aH |
| Xinès | 2464 – 2465 |
| Hebreu | 3528 – 3529 |
| Calendaris hindús | -177 – -176 (Vikram Samvat) 2869 – 2870 (Kali Yuga) |
| Persa | 854 BP – 853 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 18 |
| Ab urbe condita | 521 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC | |
| Anys | |
| 236 aC 235 aC 234 aC - 233 aC - 232 aC 231 aC 230 aC | |
Esdeveniments modifica
Antiga Grècia modifica
- Cleòmenes III, rei agíada d'Esparta, devasta el territori de Sició, perquè era membre de la Lliga Aquea.[2]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Berrugós i Mani Pomponi Mató.[3]
- Màxim Berrugós rep com a província la Ligúria. Pels seus èxits militars obté un triomf i dedica un temple a Honor, la deïtat que personificava l'honor a l'antiga Roma.[4]
- Pomponi Mató fa la guerra contra els sards i n'obté la victòria, i se li concedeixen els honors del triomf.[3]
Necrològiques modifica
- Deidamia II, reina de l'Epir, filla del rei Pirros II. Refugiada al temple d'Àrtemis és assassinada al santuari per Miló. La data exacta no es coneix, però se suposa que era aquest any, als inicis del regnat de Demetri Poliorceta, segons els historiadors Poliè[5] i Justí.[6]
- Han Fei, filòsof xinès que va desenvolupar la doctrina de l'Escola de les lleis o legalisme.[7]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, II, 52
- ↑ 3,0 3,1 Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 18
- ↑ Ciceró. De natura deorum, II, 23
- ↑ Poliè. Estratagemes, VIII, 52
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVIII, 3
- ↑ Watson, Burton. Han Feizi – Basic Writings. Columbia University Press, 2003, p. 2. ISBN 9780231521321. OCLC 796815905.