3 d'abril
data
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs. Queden 272 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 801 - Barcelona: acaba el setge de Barcelona i les tropes de Lluís el Pietós conquereixen la ciutat per l'Imperi Carolingi.[1]
- 1938 - Lleida (el Segrià): els franquistes ocupen la ciutat.
- 2004 -
- Figueres (l'Alt Empordà): Lluís Llach i Pascal Comelade, actuen plegats al Teatre Municipal El Jardí.
- Barcelona: Obre al públic el Trambaix, la xarxa del TRAM que connecta el Baix Llobregat amb Barcelona.
- 2022 - Barcelona: El FC Barcelona aconsegueix, en la seua negociació publicitària, que el català sigui incorporat en la interfície digital de Spotify.
- Resta del món
- 1559 - le Cateau-Cambrésis (Picardia, França): França i la monarquia hispànica hi signen el tractat de pau de Cateau-Cambrésis.[2]
- 1860 - els Estats Units: s'hi inaugura el servei postal del Pony Express.
- 1879 - Països Baixos: Abraham Kuyper hi funda el Partit Antirevolucionari.
- 1882 - Estats Units d'Amèrica: el malfactor Jesse James és mort a trets per Robert Ford.
- 1919 - Espanya: el govern aprova la jornada laboral de 8 hores.
- 1948 - Estats Units d'Amèrica: el Congrés aprova el Pla Marshall.
- 1973 - Nova York: Martin Cooper, un enginyer de Motorola, fa la primera trucada amb telèfon mòbil de la història, per anunciar-ho al seu rival de Bell Labs.[3]
- 1979 - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals després del franquisme.
- 2004 - Leganés (Madrid, Espanya): set persones relacionades amb l'atemptat de l'11 de març s'immolen dinamitant el pis franc on s'havien refugiat quan els GEO l'anaven a assaltar, i n'assassinen un.
- 2020: els contagis de covid-19 arreu del món superen el milió de persones, quasi la meitat dels quals a Europa.
- 2021 - Fustat, Egipte: Desfilada d'Or dels Faraons
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1841 - Móra d'Ebreː Filomena Ferrer i Galzeran, religiosa que impulsà la fundació del convent mínim de Móra.[4]
- 1879 - Girona: Tomàs Carreras i Artau va ser un filòsof, etnòleg i polític català (m. 1954)[5]
- 1890 - Barcelona: Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català (m. 1938).[6]
- 1909 - Barcelona: Carme Serrallonga i Calafell, pedagoga i traductora catalana (m. 1997).[7]
- 1910 - Barcelona: Adela Piera Escofet, gimnasta i pionera de l'esport femení a Catalunya (m. 2008).[8]
- 1916 - Barcelona: Joaquima Andreu Espinosa, atleta catalana.[9]
- 1924 - Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor català de sardanes (m. 2006).[10]
- 1926 - Guantánamo, Cuba: Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (m. 2014).[11]
- 1952 - Girona: Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina, membre de l'IEC, ha estat Consellera de la Generalitat de Catalunya.[12]
- 1962 - Barcelona: Sílvia Romero i Olea, escriptora catalana.[13]
- 1963 - la Seu d'Urgell: Ester Capella, advocada i política catalana, ha estat senadora, diputada i Consellera de la Generalitat de Catalunya.[14]
- 1964 -
- Oliva (la Safor) - Enric Morera, polític valencià del BLOC.[15]
- Catarroja, l'Horta: Maria Jesús Yago Casas, filòloga, professora, poetessa valenciana.[16]
- 1967 - Xàtiva: María José Masip Sanchis, metgessa i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- Resta del món
- 1540 - Florència, Ducat de Florència: Maria de Cosme de Mèdici, princesa italiana membre de la dinastia Mèdici (m. 1557).
- 1593 - Montgomery, Powys, Gal·les: George Herbert, prevere anglicà gal·lès, poeta en anglès. És venerat com a sant per l'anglicanisme i el luteranisme (m. 1633).[17]
- 1812 - Palerm: Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (m. 1850).
- 1879 - Ferrara, Itàlia: Tina Poli Randaccio, soprano italiana (m. 1956).[18]
- 1881 - Pieve Tesino (I. austrohongarès) - Alcide De Gasperi, polític italià que fou President (1946) i primer ministre d'Itàlia (1945-1953) (m. 1954).[19]
- 1905 - Le Vieux-Marché: Anjela Duval, poeta bretona (m. 1981).[20]
- 1915 - Apeldoorn (Països Baixos) - Piet de Jong, primer ministre dels Països Baixos (1967-1971).
- 1922 - Cincinnati (Ohio): Doris Day, actriu, cantant i activista dels drets dels animals estatunidenca.[21]
- 1924 - Omaha (Nebraska, EUA) - Marlon Brando, actor estatunidenc (m. 2004).[22]
- 1930 - Ludwigshafen (Alemanya) - Helmut Kohl, polític alemany canceller d'Alemanya (1982-1998) (m. 2017)[23]
- 1934 - Londres (Anglaterra): Jane Goodall, primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa.[24]
- 1946 -
- 1956 - Cartagena (Espanya) - Eduardo Zaplana, polític espanyol president de la Generalitat Valenciana (1995-2002) i ministre del govern espanyol (2002-2004).
- 1958 -
- Amityville (Nova York, EUA) - Alec Baldwin, actor estatunidenc.
- Denver, Colorado: Francesca Woodman, fotògrafa estatunidenca dins l'avantguarda feminista dels anys 70 (m. 1981).[27]
- 1961 - Brooklyn (Nova York, EUA) - Eddie Murphy, actor estatunidenc.
- 1963 - Teheran: Nasrin Sotoudeh, advocada i activista política iraniana, defensora dels drets humans.
- 1971 - Riga, Letònia (aleshores Unió Soviètica)ː Dace Melbārde, política letona, eurodiputada, fou ministra de Cultura.[28]
- 1985 - Londres (Anglaterra): Leona Lewis, cantant anglesa.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1891 - Barcelona: Dorotea de Chopitea, va ser una laica salesiana xilena i catalana, promotora d'obres socials (n. 1816).[29]
- 1919 - Barcelona: Modest Urgell i Inglada, també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.
- 1929 - Sabadell: Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell.
- 1924 - València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (n. 1855).
- 1942 - Buenos Aires: Irene Polo, periodista, publicista i representant teatral catalana.[30]
- 1954 - Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (n. 1872).[31]
- 1997 - Palma: Maria Dolors Cortey de Ribot, escriptora catalana.[32]
- 2020 - Barcelonaː Eulàlia Amorós Solà, pedagoga i poeta reusenca (n. 1925).[33]
- 2024 - Joan Guerrero, fotoperiodista català (n. 1940).[34]
- Resta del món
- 33 - Jerusalem, Judea: Jesús de Natzaret, crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí (data més probable).
- 1868 - Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositior suec (m. 1868).[35]
- 1880 - Varsòvia, Polònia: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya.[36]
- 1882 - Jesse James, guerriller i bandoler sudista, és assassinat al seu amagatall per Bob Ford d'un tret a l'esquena.
- 1897 - Viena, Àustria: Johannes Brahms, compositor alemany (63 anys) (n. 1833).[37]
- 1930 - Londres, Anglaterra: Emma Albani, cantant quebequesa (n. 1847).
- 1932 - Leipzig, Alemanya: Wilhelm Ostwald, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1909 (n. 1853).[38]
- 1941 - Budapest (Hongria): PálTéleki, Pál Janos Ede, comte Teleki de Szék (en hongarès: Teleki Pál), polític hongarès, dues vegades primer ministre. (n. 1879)[23]
- 1950 - Nova York, EUA: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (n. 1900)(50 anys).[39]
- 1971 - Höllriegelskreuth, Alemanyaː Gertrud Kappel, cantant d'òpera alemanya, especialista en les òperes de Wagner (n. 1884).[40]
- 1975 - Londres: Mary Ure, actriu de teatre i de cinema escocesa (n. 1933).
- 1990 - Los Angeles: Sarah Vaughan, cantant nord-americana, una de les veus femenines més importants i influents del jazz (n. 1924).[41]
- 1991 - Vevey, cantó de Vaud, Suïssa: Henry Graham Greene, novel·lista anglès (n. 1904).[42]
- 1998 - Northamptonshire, Anglaterra: Mary Cartwright, matemàtica britànica, primera dona a presidir la London Mathematical Society (n. 1900).[43]
- 2007 - Birkenhead, Cheshire (Anglaterra): Marion Eames, novel·lista i productora de ràdio gal·lesa (n. 1921).[44]
- 2013 - Manhattanː Ruth Prawer Jhabvala, novel·lista i guionista britànica d'origen alemany, guanyadora del premi Bafta i Oscar (n. 1927).[45]
- 2020 - Istanbul, Turquia: Helin Bölek, cantant del Grup Yorum, després de 288 dies en vaga de fam.[46]
Festes i commemoracions modifica
- Onomàstica: sants Nicetas de Bitínia, abat; Josep Himnògraf; Ricard de Chichester, bisbe; Fara de Faremoutiers, abadessa; beats Joan de Penna, franciscà, i Luigi Scrosoppi, fundador; beata Guiomar de Lorvão, germana llega cistercenca; Sixt I; venerable Dorotea de Chopitea, laica; servent de Dëu Josep Maria Vilaseca i Aguilera, prevere i fundador.
Referències modifica
- ↑ Ávila, Enrique Camón Fernández de «Els annals carolingis i la tradició clàssica: els fets de Barcelona al 801». Faventia, 15, 2, 1993, pàg. 99–112. ISSN: 2014-850X.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - paix du Cateau-Cambrésis 1559 ou traités du Cateau-Cambrésis 1559» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «April 3, 1973: Motorola Calls AT&T ... by Cell». Wired, 03-04-2008 [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Filomena Ferrer y Galcerán». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Ciurans, Enric. «Carme Serrallonga». Institut del Teatre. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ García, Mila «Biografia del Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador”: Adela Piera Escofet». Quadern Dones i Esport. Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona, Núm. 2, 2008, pàg. 15-17. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2019 [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Joaquima Andreu Espinosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Maria Dolors Mirabent i Muntané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Mariàngela Vilallonga i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Morera, Pius. «Ens plagué de presentar un llibre... ‘Brusquina d'instants'». Aparador de poesia, 02-03-2018. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Ester Capella i Farré | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Enric Morera i Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «María Jesús Yago Casas». Ajuntament de Catarroja. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg 387. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Craveri, Piero. «De Gasperi, Alcide» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/Marie-Ang�le_dite_Anjela_Duval/173045 Encyclopédie Larousse en ligne - Marie-Angèle dite Anjela Duval]» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Doris Day | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Marlon Brando | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ 23,0 23,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Jane Goodall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hanna Suchock» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Marisa Paredes, la niña pobre que soñó con ser actriz y fue musa de Almodóvar». La Vanguardia, 01-02-2018.
- ↑ «Francesca Woodman. Descobreix un fotògraf. Departament Documentació». IEFC. Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Dace MELBĀRDE» (en castellà). Parlament Europeu. Eurodiputats. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ Gaete, Marcial Sánchez. Historia de la Iglesia en Chile. Tomo III: Los nuevos caminos: la iglesia y el estado. Editorial Universitaria de Chile, 2009, pàg. 582. ISBN 978-956-11-2350-2.
- ↑ «Irene Polo i Roig | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Maria Morera Franco». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Necrològica». La Vanguardia, 06-04-1997. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Mor a Barcelona Eulàlia Amoròs Solà». Biblioteques Municipals de Reus. Biblioteca Central Xavier Amorós, 04-04-2020. [Consulta: 11 maig 2022].
- ↑ Molas, Sílvia Marimon. «Mor Joan Guerrero, el fotoperiodista amb ànima de poeta i mirada humanista», 03-04-2024. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ Grimley, Daniel M. «Berwald family: 5. Franz (Adolf) Berwald». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.02946 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Felicita von Vestvali». Association Encyclopédie de l'art lyrique français. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Johannes Brahms». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Wilhelm Ostwald. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Kappel Gertrud» (en francès). Memoires de Guerre, 25-07-2017. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «Sarah Lois Vaughan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Graham Greene» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Mary Lucy Cartwright». Agnes Scott College. Biographies of Women Mathematicians, 21-02-2023. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «Marion Eames | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Ruth Prawer Jhabvala» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Muere la cantante y activista turca Helin Bolek, en huelga de hambre contra la persecución política» (en castellà). Naiz, 03-04-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 d'abril |
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 d'abril. |