La 4a etapa del Tour de França de 2015 es disputà el dimarts 7 de juliol de 2015 sobre un recorregut de 223,5 km entre la vila belga de Seraing i la francesa de Cambrai. Aquesta era l'etapa més llarga de la present edició i a més tenia la particularitat que 13,5 quilòmetres del seu recorregut eren sobre trams de llambordes.[1]
A diferència de l'any passat, en què hi hagué un daltabaix en la classificació general en l'etapa de paviment que es va incloure, en aquesta ocasió tots els grans favorits arribaren plegats a la meta, sense que hi hagués cap diferència de temps entre ells. El vencedor de l'etapa, i nou líder, fou l'alemany Tony Martin (Soudal Quick-Step), que es presentà a la línia d'arribada amb tres segons sobre el grup principal, encapçalat per John Degenkolb (Team DSM-Firmenich PostNL), després d'atacar en solitari a manca de tres quilòmetres de l'arribada.[2][3][4]
L'etapa surt de Seraing, a Bèlgica, per a després de 233,5 quilòmetres finalitzar a la vila de Cambrai, al departament de Nord, ja en territori francès, i set trams de paviment que totalitzen 13,3 km.
Des de Seraing, a la província de Lieja, l'etapa es dirigeix cap a Huy i la província de Namur, amb el pas per la vila de Namur, on està situada l'única cota del dia, l'ascensió a la ciutadella de Namur (2 km al 4,8%) de 4a categoria. El recorregut continua cap a Sombreffe, just abans d'entrar a la província d'Hainaut i fer una breu incursió a la província del Brabant Való. En arribar a Pont-à-Celles els ciclistes han d'afrontar el primer dels set trams de pavès, de 1.800 m. Després de passar per Chapelle-lez-Herlaimont, Morlanwelz, Binche i Estinnes, l'únic esprint del dia té lloc a Havay (km 137) a la comuna de Quévy, abans de travessar la frontera francesa al km 140, a Gognies-Chaussée. A partir d'Artres, a manca de 46 km, els ciclistes han d'afrontar fins a sis darrers trams de paviment, gairebé encadenats. El darrer d'ells finalitza a tan sols 10,5 quilòmetres per l'arribada.[1]
Poc després d'iniciar-se l'etapa quatre ciclistes es van escapar del gran grup: Lieuwe Westra (Astana Qazaqstan Team), Thomas De Gendt (Lotto Dstny), Perrig Quémeneur (Team TotalEnergies) i Frédéric Brun (Arkéa-B&B Hotels). Amb una etapa més llarga que les precedents i un final complicat el gran grup els va permetre obtenir fins a nou minuts abans els homes del Team DSM-Firmenich PostNL iniciessin la persecució. Al pas per l'esprint intermedi d'Havay, on De Gendt fou el primer, la diferència s'havia reduït a dos minuts i finalment foren neutralitzats abans de comença el tercer tram de pavès.
Al sector 4 de pavès el gran grup es va dividir en dos. Al capdavant quedaren una cinquantena de ciclistes, entre ells la major part dels favorits en la lluita per la classificació general. Sols Thibaut Pinot (Groupama-FDJ) havia perdut contacte, i juntament amb un parell de punxades acabà perdent 3' 23'' respecte al vencedor de l'etapa. Per la seva part Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) atacà fins a tres vegades en diferents trams de paviment, però en cap d'ells aconseguí marxar en solitari. Aquests atacs li van servir per ser escollit el ciclista més combatiu de l'etapa.
La victòria semblava que es decidiria a l'esprint, però a manca de 3 quilòmetres per l'arribada l'alemany Tony Martin va atacar i, tot i que sols aconseguí uns pocs segons d'avantatge, aquests foren suficients per presentar-se a l'arribada en solitari, guanyar l'etapa i obtenir el mallot groc de líder. John Degenkolb i Peter Sagan arribaren a tres segons donant temps al gran grup.[4][2][3]
Tony Martin amb el mallot groc de líder de la general.André Greipel, líder de la classificació per punts.Joaquim Rodríguez, líder de la classificació de la muntanya.Peter Sagan, líder de la classificació dels joves.
.JPG)
.JPG)
Tony Martin (GER)
Peter Sagan (SVK) 
Greg Van Avermaet (BEL)
Edvald Boasson Hagen (NOR)
Nacer Bouhanni (FRA)
Jacopo Guarnieri (ITA)
Zdeněk Štybar (CZE)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Chris Froome (GBR)
Tejay van Garderen (USA)
Rigoberto Urán (COL)
Alberto Contador (ESP)
Joaquim Rodríguez (CAT) 
Michael Schär (SUI)
Rafał Majka (POL)
BMC Racing Team 
Team Tinkoff-Saxo
Fabian Cancellara (SUI) (Lidl-Trek). No surt per les lesions provocades en la caiguda del dia anterior.[5]
Daryl Impey (RSA) (Team Jayco AlUla). No surt per les lesions provocades en la caiguda del dia anterior.[6]
Andreas Schillinger (GER) (Bora-Hansgrohe). No surt per una infecció.[7]