51 del Pegàs b
51 del Pegàs b (51 Pegasi b) o Dimidium, també anomenat Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar[8][9] que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 del Pegàs, a aproximadament 50,1 anys llum de distància a la Terra. Forma part d'un sistema planetari, del qual, fins ara, és l'únic planeta. Fou el primer planeta extrasolar descobert al voltant d'una estrella. La descoberta tingué lloc el 1995 emprant mesures de la velocitat radial de l'estrella, essent els descobridors els astrònoms suïssos Michel Mayor i Didier Queloz, que reberen per aquest treball el Premi Nobel de Física el 2019.[10]
 51 del Pegàs b | |
|---|---|
 | |
| Altres designacions | Dimidium  |
| Tipus | planeta extrasolar |
| Descobert per | Michel Mayor Didier Queloz |
| Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
| Cos pare | 51 del Pegàs |
| Constel·lació | Pegàs |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 0,0527 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,0069[3] |
| Període orbital P | 4,23 d[2] |
| Inclinació i | 80 °[4] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 1,9 R_J[5] |
| Massa | 0,46 M_J[4] |
| Paral·laxi | 64,6488 mas[6] |
| Moviment propi (declinació) | 62,094 mas/a [6] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 207,363 mas/a [6] |
| Ascensió recta (α) | 22h 57m 27.9804s[6] |
| Declinació (δ) | 20° 46' 7.7822''[6] |
| Albedo | 0,5 (albedo geomètrica)[7] |
| Catàlegs astronòmics | |
Descobriment modifica
_(cropped).jpg)
Aquest planeta extrasolar, fou descobert el 6 d'octubre del 1995 a França, essent el primer planeta descobert fora del sistema solar orbitant al voltant d'un estel similar al Sol. Els astrònoms que publicaren la recerca a la revista Nature foren els suïssos Michel Mayor (1942) i Didier Queloz (1966) de l'Observatori de Ginebra, de la Universitat de Ginebra.[11] La troballa fou casual, ja que Queloz duia a terme una anàlisi de dades recollides a l'Observatori de l'Alta Provença, França, amb l'espectrògraf d'alta precisió anomenat ELODIE, en el marc de la seva tesi doctoral. Queloz observà que les variacions de la velocitat radial de l'estrella 51 Pegasi eren compatibles amb l'efecte produït per un planeta semblant a Júpiter, molt massiu, orbitant molt a prop seu i amb un període extremadament curt, de només 4,23 dies, mai observat en cap cos. Aquest fet dugué a la revisió de dades anteriors per part d'altres astrònoms i pogueren interpretar-les com efectes de planetes extrasolars. Fou el punt de partida de la recerca de planetes extrasolars i, a finals del 2023, ja s'havia superat la xifra de 5 500 exoplanetes descoberts.[8]
El mètode emprat fou el de la velocitat radial. En orbitar el planeta una estrella provoca un petit desplaçament de la posició de l'estrella, un balanceig, de forma periòdica, causat per l'atracció gravitatòria entre ambdós cossos. Si hom mesura la llum que arriba a la Terra observa un desplaçament per efecte Doppler de les línies de l'espectre a causa del fet que l'estrella es mou lleugerament apropant-se a la Terra i allunyant-se d'ella. D'aquestes dades hom pot deduir l'existència de planetes extrasolars. Els efectes són més elevats quan el planeta té una elevada massa i està molt pròxim a l'estrella. Per aquesta raó els planetes descoberts amb aquesta tècnica són d'aquest tipus, i se'ls anomena Júpiters calents.[12]
Nom modifica
La designació astronòmica d'aquest planeta extrasolar és 51 del Pegàs b segons la nomenclatura de Flamsteed, és a dir, el seu estel és segons el catàleg de l'astrònom anglès John Flamsteed (1646-1719) el 51 del Pegàs; i la «b», es deu al fet que és el primer planeta descobert en aquest sistema. L'«a», correspon a l'estel al voltant del qual orbita, però no s'empra. Si es descobrissin més planetes en el sistema, rebrien la designació de «c», «d», «e»… segons l'ordre del seu descobriment, i no pas el de la seva proximitat al seu estel. La Unió Astronòmica Internacional l'ha anomenat Dimidium, del llatí «dimidium» que significa ‘la meitat’, referint-se a la massa del planeta d'almenys la meitat de la massa de Júpiter.[13]
Altres noms del planeta segons diferents catàlegs astronòmics són: Helvetios b, Gliese 882 b, GJ 882 b, HR 8729 b, BD +19°5036 b, HD 217014 b, LTT 16750 b, NLTT 55385 b, GCTP 5568.00 b, SAO 90896 b, HIC 113357 b, HIP 113357 b, GC 32003 b, 2MASS J22572795+2046077 b, TIC 139298196 b, TYC 1717-2193-1 b, WDS J22575+2046A b.[14]
Característiques modifica
51 del Pegàs b té una massa mínima aproximadament de 0,472 masses jovianes, o el que seria equivalent, 150 masses terrestres. A causa de la distància a la qual orbita al voltant del seu estel, de només 0,0527 ua, o el que seria el mateix, 7,8 milions de quilòmetres, aproximadament el radi orbital d'un altre exoplaneta, Gliese 581 b, i la seva massa, el converteix en un planeta del tipus Júpiter ardent, és a dir, un planeta amb una massa igual o similar a la del gegant gasós del sistema solar, i que orbita a una relativament petita distància del seu estel, normalment inferior als 0,5 ua, cosa que fa que els Júpiters ardents se sobreescalfin en unes elevadíssimes temperatures. A causa de la ja anomenada petita distància al seu estel, aquest planeta extrasolar té una velocitat orbital que arriba fins als 136 km/s, cosa que fa que recorri la seva curta òrbita estimadament en 4,230 78 dies terrestres, i això és equivalent a 0,011 583 anys terrestres. Es calcula que la seva superfície arriba fins a l'alarmant temperatura de 1 265 K, que supera per 5,8 vegades el planeta més escalfat del sistema solar, Venus, amb 737 K. Al principi del seu descobriment, es pensava que 51 del Pegàs b, era un planeta tel·lúric, però, a causa de la massa que posseeix, és molt probable que sigui un planeta gasós. A la distància a la qual es troba del seu estel, probablement tengui ejeccions de massa coronària, és a dir, gasos incandescents que deixen anar les estrelles. Si això és així, les ejeccions hauran volatilitzat part dels gasos més lleugers, i alguns gasos més densos. També per la distància de l'òrbita al voltant de 51 del Pegàs, el planeta estaria fortament lligat a causa de la gravetat al seu estel, cosa que fa que sempre ensenyi la mateixa cara, un acoblament de marea.[15]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Michel Mayor «A Jupiter-mass companion to a solar-type star» (en anglès). Nature, 6555, 23-11-1995, pàg. 355–359. DOI: 10.1038/378355A0.
- ↑ 2,0 2,1 Steven S. Vogt «Catalog of Nearby Exoplanets» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2006, pàg. 505–522. DOI: 10.1086/504701.
- ↑ Ji Wang «On the eccentricity distribution of short-period single-planet systems» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 30-09-2011, pàg. 1822–1833. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.19600.X.
- ↑ 4,0 4,1 Pedro Figueira «Evidence for a spectroscopic direct detection of reflected light from 51 Pegasi b» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2015, pàg. 134–134. DOI: 10.1051/0004-6361/201425298.
- ↑ Pedro Figueira «Evidence for a spectroscopic direct detection of reflected light from 51 Pegasi b» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2015, pàg. 134–134. DOI: 10.1051/0004-6361/201425298.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 8,0 8,1 «Planet 51 Peg b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system 51 Peg hosts at least one planet.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2019» (en anglès americà). [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ Mayor, Michel; Queloz, Didier «A Jupiter-mass companion to a solar-type star» (en anglès). Nature, 378, 6555, 1995-11, pàg. 355–359. DOI: 10.1038/378355a0. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Sozzetti, A., Mancini, L. i Bozza, V.. Methods of Detecting Exoplanets: 1st Advanced School on Exoplanetary Science. Suïssa: Springer International Publishing, 2018.
- ↑ «Naming Exoplanets». International Astronomical Union. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «⬤ Exoplaneta 51 Pegasi b» (en castellà). Stellar Catalog. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ Goldsmith, Donald. Exoplanets: hidden worlds and the quest for extraterrestrial life. Cambridge, Mass: Harvard university press, 2018. ISBN 978-0-674-97690-0.