5 Days of War
5 Days of War (en català 5 dies de guerra) és una pel·lícula estatunidenca del 2011 dirigida pel director finès Renny Harlin[1] sobre la Guerra a Ossètia del Sud (2008)[2] paral·lelament a l'inici dels Jocs Olímpics de Pequín.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Renny Harlin  |
| Protagonistes | |
| Producció | Mirza Davitaia i Renny Harlin |
| Música | Trevor Rabin |
| Muntatge | Brian Berdan |
| Distribuïdor | Anchor Bay Entertainment i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 5 juny 2011 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | anglès rus georgià |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema d'acció, cinema bèl·lic, drama, thriller i cinema de thriller polític |
| Tema | corresponsal de guerra i guerra d'Ossètia del Sud de 2008 |
| Lloc de la narració | Europa |
| Lloc web | fivedaysofwar.com… |
            | |
Argument modifica
El 2007, durant la Guerra d'Iraq, un contingent georgià salva la vida d'un reporter americà, Thomas Anders (Rupert Friend), mentre que un dels seus col·legues és mort durant l'operació. Un any més tard, el 2008, torna a Los Angeles, però va a Geòrgia avisat pels seus amics de Tbilissi, que sospiten que hi haurà aviat un conflicte. Aleshores ell, acompanyat del seu càmera Sebastian Ganz (Richard Coyle), s'endinsen en un país on esclata un conflicte que els deixa atrapats al mig del foc creuat quan es trobaven en la cerimònia d'un casament. Amb els membres del casament i l'ajuda d'un soldat georgià, la seva missió esdevé sortir de l'atrocitat que Rússia comet a Geòrgia davant de l'apatia internacional deguda a l'inici dels Jocs Olímpics a Pequín aquell mateix any.
Producció modifica
La gravació, que va durar 36 dies amb un pressupost de 12 milions de dòlars, va començar a l'octubre de 2009 a Tbilissi.[3]
Segons el president georgià Mikheil Sakaixvili, la pel·lícula no va ser finançada pel govern georgià. Tot i això, un dels productors, David Imedashvili, va dir que els primers fons del projecte provenien del finançament del govern georgià.[4] Segons la premsa de Geòrgia, la pel·lícula va ser finançada per Koba Nakopia,[5] una parlamentària del Moviment Nacional Unit, que aleshores governava[6] amb el partit de Sakaixvili. El director Renny Harlin, George Lascu i Mirza Davitaia, el ministre d'Estat en afers de la diàspora entre 2009 i 2012, que durant la gravació era el viceministre georgià de Cultura, Protecció de monuments i Esports, també surten als crèdits com a productors.[7][8][9]
Es va utilitzar un dels edificis de l'administració presidencial de Geòrgia per filmar parts de 5 Days of War. Alguns membres de l'equip d'efectes especials eren russos i havien treballat anteriorment a Els guardians de la nit. El personal i material militar que es van utilitzar a la pel·lícula els van cedir l'Armada de Geòrgia.[10]
Referències modifica
- ↑ Smith, Ian Hayden. International Film Guide 2012, 2012, p. 122. ISBN 978-1908215017.
- ↑ 14 juny 2011. «Renny Harlin Exclusive Interview». [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ Luke Savage. «Renny Harlin interview: 5 Days Of War, The Long Kiss Goodnight, and directing low-budget war films». Arxivat de l'original el 22 juliol 2011. [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ Shuster, Simon «Russia and Georgia Go to War Again — on Screen». time.com, 04-12-2009 [Consulta: 1r juliol 2011]. Arxivat 2013-09-23 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-23. [Consulta: 21 desembre 2018].
- ↑ «Media.ge». Media.ge. Arxivat de l'original el 2018-02-15. [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ parliament.ge. «საქართველოს პარლამენტი». Parliament.ge. [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ «The Poet Trapped In The Body Of A Warrior». [Consulta: 16 desembre 2018].
- ↑ «Hollywood's take on the Russia-Georgia war». economist.com, 21-06-2011 [Consulta: 1r juliol 2011].
- ↑ «5 Days of August: High on beauty, short on substance?». Georgian America. Georgia Today. Arxivat de l'original el 20 de març 2012. [Consulta: 19 agost 2011].
- ↑ Dave Roper. «An Exclusive Interview With Renny Harlin on 5 Days of War». Heyuguys.co.uk, 13-06-2011. [Consulta: 13 juny 2011].