L'AMX-30 és un tanc d'origen francès dissenyat per GIAT Industries. Es va començar a fabricar l'any 1966 i es va continuar produint durant 27 anys més.[2]focus d'infrarrojos que li permeten desplaçar-se i disparar durant condicions d'escassa llum i té protecció contra gasos tòxics pel tancament hermètic i protecció antiradiació.[1]

AMX-30
Un AMX-30B2 FORAD amb un simulador de tir làser al camp de Sissonne l'any 2007.
Característiques generals
TipusTanc
País d'origenFrança França
Any1966
Dimensions
Pes36 t
Amplada3,1 m
Longitud9,48 m
Altura total2,86 m
Tripulació4
Especificacions
MotorMotor dièsel Hispano-Suiza HS 110V de 12 cilindres
Potència màxima720 CV a 2.000 rpm
Prestacions
Vel. camp a través65 km/h[1]
Autonomia camp a través500 km (400 km pel B2)
Armament
PrimariCanó CH-105-F1 de 105 mm
SecundariCanó automàtic coaxial de 20 mm
Metralladora de 7,62 mm
Blindatge en buc80 a 100 mm

Història modifica

L'AMX-30 és el resultat de les especificacions franceses per a un nou tanc principal de batalla (MBT) després del fracàs del projecte AMX50 que havia de reemplaçar els tancs de disseny nord-americà en servei en l'exèrcit francès. Igual com els alemanys en el mateix període, els francesos es van adherir a la teoria que fins i tot els vehicles més pesants no podrien fer front a les noves armes antitanc, i que per tant la millor forma de defensar els tancs era millorar la seva maniobrabilitat.

Producció modifica

L'AMX-30 es va produir a França i Espanya.

Variants modifica

Del disseny bàsic s'han derivat diverses versions com l'AMX-AMX-30D, carro destinat a la recuperació i reparació de vehicles avariats, aquesta proveït d'una pala excavadora i estabilitzadora en la part davantera, dos cabrestants i una grua hidràulica situada a la dreta del xassís per canviar motors i altres elements. L'AMX-30 passa-ponts porta un tram articulat que pot ser utilitzat per superar rases de fins a 20 m. El mateix xassís és utilitzat també pel transport i llançament del míssil tàctic nuclear superfície-superfície Pluton.

El vehicle de combat d'enginyers AMX-AMX-30EBG. A més s'empra per a una version de sistema de míssil antiaeri Roland i el sistema Shahine SA-10 desenvolupat per Thompson-CSF per a l'Exèrcit de l'Aràbia Saudita. La versió AMX-30-S d'un canó doble antiaeri autopropulsat de 30 mm

L'AMX-30 GCT dotat amb un obús de 155 mm, el qual aquesta proveït de carregador automàtic, que permet disparar 8 projectils per minut fins a esgotar la munició, aquesta en servei en l'Exèrcit de França, Aràbia Saudita i ha estat demanat per l'Iraq.

Operadors modifica

  •   (52 AMX 30s)
  •   (60 AMX 30s, 39 d'ells B2s) (Retirats)
  •   (102 AMX 30 B2s)
  •   (387 AMX 30s & 659 AMX 30 B2s)
  •   (140 AMX 30 Gs) (Retirats)
  •   (24 AMX 30 Ss)
  •   (290 AMX 30 S segon & AMX 30SAs)[3]
  •   (299 AMX 30Es) 19 unitats fabricades a França per GIAT en 1970 i 280 sota llicència per Santa Barbara entre 1974 i 1983. Actualitzats des del 1989 a AMX-30 ER 1 (transmissió automàtica CD-850, 60 convertit) i AMX-30 EM 2 (Hughes/ENOSA Mk9 A/D sistema digital de control, cambra tèrmica ENOSA, MTU 833 dièsel de motor amb transmissió automàtica ZF LSG 3000). Retirats.
  •   (64 AMX 30s)
  •   (AMX 30 V model, la variació més avançada, modernitzat el 1989) (82 AMX 30 V s +4 AMX 30D)

Variants modifica

  • AMX 30 D: tanc de recuperació
  • AMX 30 AuF1: canó autopropulsat de 155 mm
  • AMX 30 EBG: Vehicle d'enginyers
  • AMX-30 Bridge - Vehicle llança ponts
  • AMX 30 ROLAND: Vehicle llançador de míssils antiaeris Roland.
  • AMX 30 PLUTON: Vehicle llançador de míssils SS Pluton.
  • AMX 30 B2: Versió millorada amb computador d'abord.
  • AMX 30 EBD: Escombramines
  • AMX 30 BRENUS: Versió amb blindatge reactiu
  • AMX 30 FORAD: Versió modificada per al rol de vehicle enemic en exercicis militars.
  • AMX 32: Versió d'exportació amb millores bàsiques.

Imatges modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Maynard, Christopher. Máquinas de Guerra. Madrid: S M, 1979, p. 13. ISBN 84-348-0722-X. 
  2. «AMX-30 Main Battle Tank (1966)» (en anglès). MilitaryFactory. [Consulta: 8 octubre 2013].
  3. Gelbart, Marsh. Tanks main battle and light tanks. Brassey's UK Ltd, 1996, p.11-12. ISBN 185753168X. 

Enllaços externs modifica