Abús de poder
L'abús de poder o abús d'autoritat és l'ús indegut d'un càrrec, que sobrepassa les consideracions jurídiques o socials que té assignades.[1]
Sovint, es materialitza en una forma d'assetjament laboral escomesa pels alts càrrecs o treballadors amb un rang superior a les víctimes, situades en una posició inferior a l'organigrama de l'organització on es relacionen.[2] Aquesta mena d'acte és omnipresent: pot tenir lloc en l'àmbit laboral, el familiar, l'esportiu, l'universitari i fins i tot als espais públics.[1][3] Passa típicament al món del teatre i en relacions amoroses en què existeix una gran diferència d'edat entre els components.[4] Segons la periodista Anna Vallhonesta, molts abusos sexuals constitueixen primordialment abusos de poder.[1]
El poder que hi incita pot néixer de la tinença de capital, de la popularitat, de l'autoritat o de la influència en altri.[1] En referència a això, l'escriptor Miquel Adam defensa la tesi que «l'abús de poder és consubstancial a l’exercici de l’autoritat».[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vallhonesta, Anna. «L'abús de poder». RAC1, 21-01-2023. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Benedicto, Vanesa; Gálvez, Beatriz. «Assetjament laboral i sexual: Les claus per saber si ets víctima d'assetjament laboral». RTVE, 20-03-2023. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Juanico Llumà, Núria. «"L’abús de poder no pot quedar impune"». Diari Ara, 24-04-2021. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Llimós, Albert; Juanico Llumà, Núria. «Assetjament sexual i abús de poder a alumnes de l’Institut del Teatre». Diari Ara, 20-02-2021. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Tort, Lluís. «L’empleat ressentit». El Punt Avui. [Consulta: 1r juliol 2023].