Abu-Marwan Ibn Zuhr
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí (àrab: أبو مروان عبد الملك بن زهر بن عبد الملك بن مروان الإشبيلي, Abū Marwān 'Abd al-Malik ibn Zuhr ibn 'Abd al-Malik ibn Marwān al-Ixbīlī), més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr[1] o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1091 (Gregorià) Peñaflor |
| Mort | 1162 (Gregorià) (70/71 anys) Sevilla |
| Visir | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Musulmà |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poeta, metge i medicina |
| Ocupació | metge, farmacèutic, dietista |
| Alumnes | Averrois |
 | |
Va introduir la dissecció per les necròpsies (primer va practicar en ovelles) i la nutrició parenteral. Va desenvolupar la traqueotomia, va descobrir la causa de la sarna i la de la pericarditis. Va establir els fonaments científics de l'otitis i les causes de l'estridor en les laringotraqueobronquitis o síndrome de Crup.[2] Va escriure diverses obres[3][4][5] com Kitāb al-iqtiṣād fi-islāh al-anfus wa-l-asḫsad, Kitāb at-taysīr fi-l-mudāwāt wa-al-tadbīr,[6] Kitāb al-ağḏiya wa-l-adwiya,[7] Kitāb at-taḏkira fi-d-dawa‘ al-mušil,[8][9] Kitāb as-sina,[7] Kitāb al-Ḫamic fi-l-ašriba wa-l-maaḫin,[7] Kitāb muḥtasar hilat al-bur' li-Ḫalinus,[7] Risala fi-tafdil al-asal ala-s-sukkar,[7] Maqala fi-ilal al-kula,[10] i Risala fi-l-baras.[10] Va demostrar que la sarna és causada per l'àcar de la sarna i que es pot curar eliminant el paràsit sense necessitat de purgar, hemorràgia o altres tractaments requerits pels humors, trencant amb la teoria dels humors de Galè i Avicenna.[11]
Referències modifica
- ↑ Cal vigilar en anomenar-lo per aquest nom perquè els Banu Zuhr, és a dir els descendents de Zuhr, van donar diferents andalusins cèlebres, tots ells coneguts també com Ibn Zuhr.
- ↑ Shehata, Mostafa «The Ear, Nose and Throat in Islamic Medicine». Journal of the International Society for the History of Islamic Medicine, 2003.
- ↑ Martin-Araguz, A.; Bustamante-Martinez, C.; Fernandez-Armayor, Ajo V.; Moreno-Martinez, J. M. «Neuroscience in al-Andalus and its influence on medieval scholastic medicine» (en castellà). Revista de neurología, 34, 9, 2002, pàg. 877-892.
- ↑ KREK, M. "The Enigma of the First Arabic Book Printed from Movable Type", Journal of Near Eastern Studies 38 (3), p. 203-212. (1979).
- ↑ AJRAM, Kasem. Miracle of Islamic Science, Appendix B. Knowledge House Publishers. (1992). ISBN 0-911119-43-4
- ↑ Misaludonline : servicios salud, historias medicas personales
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Islamset-Ibn Zuhr (Avenzoar)- Anatomy of Liver, Spleen, and Abdomen, their Diseases and Treatment in the Kitab Al-Taysir By Ibn Zuhr Arxivat 2007-10-26 a Wayback Machine.
- ↑ Medicina árabe
- ↑ Zaimeche, Salah. «Seville». musimheritage.com. Lamaan Ball. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2016. [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ 10,0 10,1 Islamset-Ibn Zuhr (Avenzoar)- Anatomy of Liver, Spleen, and Abdomen, their Diseases and Treatment in the Kitab Al-Taysir Arxivat 2007-10-26 a Wayback Machine.
- ↑ Tschanz, David W. «The Islamic Roots of the Modern Hospital» (en anglès). Aramco World, març/abril 2017. Arxivat de l'original el 21 de març 2017. [Consulta: 20 març 2017].
Bibliografia modifica
- De la Puente González, Cristina. Médicos de al-Ándalus: Avenzoar, Averroes e Ibn al-Jattib. Perfumes, ungüentos y jarabes (en castellà). Nivola, 2003. ISBN 84-95599-62-7.
- Sanz Serrulla, Javier. Historia general de la Odontología española (en castellà). Masson, 1999. ISBN 84-458-0598-3.
- García Sánchez, E. El Kitab al agdiya de Avenzoar (en castellà). Granada, 1983.
- Otero Tejero, I. Historia biográfica y bibliográfica de la Urología española (en castellà). Granada: Edicomplet, 2000.
- Muhsin Ismail, Muhammad «Los Avenzoar o Banu Zuhr de Sevilla: El legado de la medicina». Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 31, 1999, p. 69-75. ISSN: 1132-3485.