Accident geogràfic

Un accident geogràfic és un element geogràfic que, juntament amb un altre o uns altres, dona forma al relleu d'un terreny.^[1]

La ciència que estudia els accidents geogràfics és la geomorfologia.

És una unitat o forma de relleu geomorfològica, generada i subjecta als processos endògens i exògens de la geodinàmica. Accident geogràfic, també es pot definir com cadascun dels elements que formen el relleu d'una zona geogràfica.

Un accident geogràfic és el resultat d'un o més processos geomòrfics successius en evolució constant i que en general es defineixen per la seva forma, superfície i ubicació sobre l'escorça terrestre i en la d'altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides. Així, molts dels termes o mots d'accidents geogràfics aplicats a la Terra, també poden ser usats per a descriure característiques de la superfície d'objectes semblants en l'Univers.

Com a part del terreny, són també elements topogràfics. És a dir, que es poden mesurar, descriure en detall i representar en mapes i models cartogràfics.^[2]

Les formes del relleu no inclouen elements fets per l'home, com ara canals, ports o preses d'aigua. Tampoc s'hi inclouen característiques geogràfiques com deserts o boscos. Molts dels termes no es limiten a referir-se a característiques del planeta Terra sinó que també es poden utilitzar per descriure característiques superficials d'altres planetes i objectes similars de l'Univers.

Classificació modifica

Els oceans i continents són els accidents geogràfics d'ordre màxim o grans unitats. Els elements genèrics són aquelles parts homogènies de menor dimensió de la superfície de la Terra, que es poden observar a diverses escales, com les fosses i els canyons marins, els rius i els llacs, les serralades, les planes i també la resta de formes del relleu de menor dimensió, delimitades per la discontinuïtat del relleu, que són observables a una escala més gran o de detall.

Es classifiquen per característiques com l'elevació, el pendent, l'orientació, l'estratificació, l'exposició de la roca o el tipus de sòl i es poden agrupar en orogràfics, hidrogràfics: marins, marítim-terrestres, fluvials i lacustres, volcànics i de l'univers (altres planetes, llunes i asteroides).

Factors i processos geomòrfics modifica

Diversos factors, des de la tectònica de plaques a l'erosió i la sedimentació, poden generar i alterar els accidents geogràfics.

Els accidents geogràfics estan subjectes a les formes i canvis estructurals (litosfera), dinàmics (modelat), climàtics (clima) i biològics (éssers vius incloent l'espècie humana), com és el cas de la vegetació en la formació i el desenvolupament de les dunes i els salobrars o els coralls i algues en la formació d'esculls.

Els efectes antròpics es manifesten en els impactes directes o indirectes sobre els processos geomòrfics naturals, que poden ser accelerats o també retardats, en el modelat involuntari de les formes i en la creació, conscient més o menys planificada, de noves formes antropogèniques.^[3]

Llista dels principals accidents geogràfics modifica

Accidents orogràfics modifica

muntanya - serra - serralada - altiplà - massís - depressió - vall - plana - coma - cova - cingle - barranc - duna

Accidents hidrogràfics modifica

Els accidents geogràfics lacustres

mar interior - llac - estany - illa lacustre

Accidents volcànics modifica

volcà - caldera volcànica - font hidrotermal - tub de lava

Accidents geogràfics de planetes, llunes i asteròides modifica

Flexus - Vastitas - Tholus - Astrum - Farrum - Vallis - Facula - Fluctus - Labyrinthus

Accidents geogràfics notables de Catalunya modifica

Muntanya de Montserrat

Delta de l'Ebre

Muntanya de sal de Cardona

Volcans de la Garrotxa

Cap de Creus

Pedraforca

Aiguamolls de l'Empordà

Estany de Banyoles

Illes Medes

Vegeu també modifica

Referències modifica

↑ «accident-3.geogràfic» (en catala). Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007, 2007. [Consulta: 14 maig 2020].
↑ Portillo, Germán. «Accident geogràfic: què és, característiques, formació i importància», 23-10-2020. [Consulta: 7 gener 2024].
↑ Rosselló, Vicenç M. Manual de Geografia Física. Modelat antropogènic i geomorfologia aplicada. 20.1 Els processos naturals modificats. 2a edició. València: Universitat de València, 1998, p. 350 (Educació. Materials). ISBN 84-370-3466-3.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accident geogràfic

Vila, Marc Aureli. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. 1a edició. IEC Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Geografia, 1998, p. 236. ISBN 847283400X, 9788472834002.
Tejada, Gillermo. Vocabulario Geomorfológico (en castellà-espanyol). il·lustrada. Ediciones Akal, S.A., 1994, p. 184. ISBN 844600285X, 9788446002857.

[1] «accident-3.geogràfic» (en catala). Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007, 2007. [Consulta: 14 maig 2020].

[2] Portillo, Germán. «Accident geogràfic: què és, característiques, formació i importància», 23-10-2020. [Consulta: 7 gener 2024].

[3] Rosselló, Vicenç M. Manual de Geografia Física. Modelat antropogènic i geomorfologia aplicada. 20.1 Els processos naturals modificats. 2a edició. València: Universitat de València, 1998, p. 350 (Educació. Materials). ISBN 84-370-3466-3.

[1]

[2]

[3]