Acer de fàcil mecanització

Un acer de fàcil mecanització o de fàcil mecanitzat és aquell que forma birutes durant el seu mecanitzat. Aquest fenomen incrementa la mecanització del material atès que aquestes redueixen la longitud de contacte entre la peça i l'eina de tall i, conseqüentment reduint la fricció, la calor, la potència de la màquina i el desgast d'aquesta. Alhora, redueix la possibilitat d'embullatge de les birutes. Normalment, l'acer de fàcil mecanització costa d'un 15 a un 20% més que l'acer convencional, tot i així, permet l'augment de les velocitats de mecanització, l'allargament dels talls i el perllongament de la vida de les peces.[1]

Els inconvenients de l'acer de fàcil mecanització són: la ductilitat augmenta; la resistència a l'impacte es redueix; les unions basades en soldadures de coure són més fràgils.[2]

Tipus modifica

Hi ha quatre tipus principals d'acers de fàcil mecanitzat: plomat,resulfuritzat,refosforitzat i resulfuritzat i super. Aquests últims són acers aliats amb tel·luri, seleni i bismut.[3]

Graus SAE pels acers de fàcil mecanització[3]
Type Codi SAE
Plomat 12L13
12L14
Refosforitzat i resulfuritzat 1211
1212
1213
Resulfuritzat 1117
1118
1119

Composició modifica

Els acers de fàcil mecanització són acers al carboni que contenen sofre, plom, bismut, seleni, tel·luri, o fòsfor. El sofre forma sulfit de manganès, la poca duresa permet que les birutes es trenquin amb facilitat. Alhora actua com a lubricant sec per tal de prevenir l'acumulació de material a la peça de tall. El plom fa una funció similar. El bismut s'usa també com a lubricant que, a diferència dels altres, s'ha de fondre per tal de crear una pel·lícula superficial. Altres avantatges del bismut inclouen: més uniformitat en la distribució atesa la seva propera densitat a la del ferro; menys agressió mediambiental que el plom; soldabilitat.[1]

Tipus d'acer Composició química Propietats
9 S20 C ≤0,13%, Si ≤0,05% Mn 0,9%, P ≤0,1%, S 0,2% Per a peces amb poc estrès.
9 SMn28 C ≤0,14%, Si ≤0,05% Mn 1,1%, P ≤0,11%, S 0,3% Per a peces amb poc estrès.
9 SMnPb 28 C ≤0,14%, Si ≤0,05% Mn 1,1%, P ≤0,11%, S 0,3%, Pb 0,28% Per a peces amb poc estrès. Cal plom addicional per a l'acabat superficial.
11 SMn 37 / 9 SMn 36 C ≤0,14%, Si ≤0,05% Mn 1,3%, P ≤0,11%, S 0,37% Per a peces amb poc estrès.
11 SMnPb 37 / 9 SMnPb 36 C ≤0,14%, Si ≤0,05% Mn 1,3%, P ≤0,11%, S 0,37%, Pb 0,28% Per a peces amb poc estrès. Cal plom addicional per a l'acabat superficial.
11 SMnPbTe 37 C ≤0,14%, Si ≤0,05% Mn 1,3%, P ≤0,11%, S 0,37%, Pb 0,28%, Te 0,04% Variant del 11 SMnPb 37 / 9 SMnPb 36. Cal plom addicional per a l'acabat superficial. L'addició de tel·luri millora el mecanitzat
11 SMnPbBiTe 37 C ≤0,14%, Si ≤0,05% Mn 1,3%, P ≤0,11%, S 0,37%, Pb 0,28%, Bi 0,065%, Te 0,015% Per a peces amb poc estrès. Cal plom addicional per a l'acabat superficial. .
10 S 20 C 0,1%, Si ≤0,4% Mn 0,9%, P ≤0,06%, S 0,2% S'usa per al tall d'acer.
10 SPb 20 C 0,1%, Si ≤0,4% Mn 0,9%, P ≤0,06%, S 0,2%, Pb 0,28% S'usa per al tall d'acer.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Degarmo, p. 117.
  2. Degarmo, p. 118.
  3. 3,0 3,1 «Carbon steel». Arxivat de l'original el 2010-02-28. [Consulta: 28 febrer 2010].

Bibliografia modifica

  • Degarmo, E. Paul; Black, J T.; Kohser, Ronald A. Materials and Processes in Manufacturing. 9th. Wiley, 2003. ISBN 0-471-65653-4. .
  • Europa Lehrmittel: Tabellenbuch Metall. 30. Auflage. Pforzheim 1978, ISBN 3-8085-1060-9
  • Verlag Stahlschlüssel Wegst GmbH: Stahlschlüssel. Auflage 2001. Verlag Stahlschlüssel Wegst GmbH, Marbach 2001, ISBN 3-922599-17-6