Acord de sèptima disminuïda

L'acord musical de sèptima disminuïda[1] és un acord de 4 notes diferents que, normalment, se situa sobre el VII grau de l'escala diatònica. Es pot considerar dins la família dels acords de dominant, ja que és una expansió del V grau de dominant. Cadascuna de les 4 notes pot actuar de sensible, per tant, si es vol, l'acord pot resoldre a una de les respectives 4 tòniques diferents. L'acord de sèptima disminuïda no és pas un acord diatònic (ja que la sèptima nota no és diatònica). Les seves 4 notes estan separades entre elles a distància d'un to i mig (inclús l'última 4a nota, està separada de la 1a també per un to i mig), així doncs és un acord simètric. Exemples:

  • do - mi bemoll - sol bemoll - si doble bemoll
  • si - re - fa - la bemoll
  • mi - sol - si bemoll - re bemoll
  • re# - fa# - la - do

Vist des d'un altre punt de vista, l'acord de sèptima disminuïda, està format per dos trítons superposats. Exemple:

  • do i sol bemoll (1r tríton) + mi bemoll i si doble bemoll (2n tríton)
  • si i fa (1r tríton) + re i la bemoll (2n tríton)
  • mi i si bemoll (1r tríton) + sol i re bemoll (2n tríton)
  • re# i la (1r tríton) + fa# i do (2n tríton)

Referències de Conservatori modifica

  • La Música i la Ciència en Progrés de Josep M. Mestres Quadreny. Arola Editors, 2010.
  • Els Principis Fonamentals de l'Harmonia. Narcís Bonet. Dinsic Publicacions Musicals. 118 pàgines.
  • Vols Aprendre Harmonia? Volums 1 i 2. Montserrat Castro. Dinsic Publicacions Musicals. 170 pàgines (vol.1) i 354 pàgines (vol.2)
  • La Convergència Harmònica - Morfogènesi dels acords i de les escales musicals. Llorenç Balsach, 1994. Clivis Publicacions. 92 pàgines. ISBN 84-85927-44-3

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. Castro, Montserrat. Vols Aprendre Harmonia? volum II. Dinsic Publicacions Musicals, p. 354.