Acullico
L'acullico, chacchado,[1] akulliku,[2] acuyico —del quechua akullikuy—, acusi, pijcho o mascada, és una pràctica social, ritual i medicinal,[3] en què un petit bolo de fulles d'coca és col·locat en la boca entre galta i mandíbula, aquest es mastega en unes certes zones de Sud-amèrica nord de l'Argentina, nord de Xile, occident de Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia) per a evitar o disminuir els efectes del mal d'altura causat per la falta de oxigen en l'atmosfera a grans altituds,[4] i disminuir els efectes de la fatiga, la fam i la indigestió.[5]
Història modifica
Al llarg dels Andes, les evidències del chacchado de la fulla de coca es remunten fins fa 8.000 anys.[6][7] En la cultura Moche, existeixen evidències del chacchado en els atuells ceràmics.[8]
Després de la colonització la pràctica va ser mal vista,[9] però va perviure per ésser suport dels indígenes que realitzaven durs treballs com la mineria en el Cerro Rico de Potosí.
Cultura contemporània modifica
Molts treballs que requereixen d'esforç físic com la conducció de busos de llarga distància, construcció, mineria, i ocupacions similars han adoptat el costum de masegar fulles de coca a través del temps,[10][11] en alguns oficis com la mineria la tradició és molt antiga. Hi ha també un grup de nous oficis que han incorporat aquest hàbit a les seves rutines de treball o en períodes de més gran esforç, com és el cas dels estudiants en etapes d'exàmens o treballs que requereixen de llargues hores sense dormir.[12]
Referències modifica
- ↑ Magny, Caroline «Cuando ya no se puede tomar trago ni chacchar coca. El caso de los conversos “protestantes” en los Andes centrales peruanos.» (en castellà). Anthropology of food, 2009 [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ «Piden a Penn negociar por mar, akulliku y Goni» (en castellà). Los Tiempos, 31/10,2012. Arxivat de l'original el 2012-11-02 [Consulta: 16 juny 2017]. Arxivat 2012-11-02 a Wayback Machine.
- ↑ Romero Aguilar, Jhacqueline «Dinámica social de las productoras de lejía» (en castellà). Revistas bolivianas [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Torchetti, Tracy «Coca Chewing and High Altitude Adaptation». Totem: The University of Western Ontario Journal of Anthropology nº 1, 1994 [Consulta: 16 juny de2017].
- ↑ ; Joslin, Jeremy David «Coca: The History and Medical Significance of an Ancient Andean Tradition». Emergency Medicine Internationalconsulta= 16 de juny de 2017, Abril 2016. DOI: 10.1155/2016/4048764. PMC: 4838786.
- ↑ Palmer, Jason «Coca leaves first chewed 8,000 years ago, says research». BBC, 02-12-2010 [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ River, Mario A.; Aufderheide, Arthur C. «Antiquity of Coca-Leaf Chewing in the South Central Andes: A 3,000 Year Archaeological Record of Coca-Leaf Chewing from Northern Chile» (en anglès). Journal of Psychoactive Drugs nº 4, 2005. DOI: 10.1080/02791072.2005.10399820 [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Museo Larco. «Escena de ofrenda y consumo ritual de coca». [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Reino Garcés, Pedro. «La satanización de la hoja de coca empezó en la época de la Colonia en Sudamérica», 11-07-2017.
- ↑ «Estudio Nº 1: El hábito del coqueo y la conducción profesional en el transporte de pasajeros de larga distancia». SERIE: LA SALUD DE NUESTROS CONDUCTORES Prevención, promoción y educación de la salud en el transporte., 2016 [Consulta: 16 juny 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Vargas; Guzmán, Gustavo; Ordun=, Victor. «El “aculli” no tiene fronteras». www.mamacoca.org. [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Revollo, Melissa «El pijcheo se pone de moda entre los estudiantes» (en castellà). Opinión, 24-11-2013 [Consulta: 16 juny 2017].