Adalbert de Magdeburg

Per a altres significats, vegeu «Adalbert de Praga».

Adalbert de Magdeburg (Lorena, ca. 910 - Geusa, Saxònia-Anhalt, Alemanya, 20 de juny de 981), fou el primer arquebisbe de Magdeburg (Saxònia-Anhalt), apòstol dels eslaus i els russos. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.

Infotaula de personaAdalbert de Magdeburg

Gravat de 1830 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdalbertus
c. 910 Modifica el valor a Wikidata
Lorena Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 981 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Zscherben (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Magdeburg (Saxònia-Anhalt) 
1r Arquebisbe catòlic
1r octubre 968 – 20 juny 981 – Giselher von Magdeburg →
Abat Imperial Abbey of Wissembourg (en) Tradueix
966 – 968 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo (959–961), historiador, amanuense, sacerdot catòlic, missioner Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAdalbert de Praga Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
bisbe i confessor; Apòstol dels eslaus
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeCatedral de Magdeburg
Festivitat20 de juny
IconografiaCom a bisbe
Altres
TítolPríncep-bisbe Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Cap al 950, Adalbert treballava amb l'arquebisbe Brunó de Colònia, germà petit de l'emperador Otó I. En 953, ja era al servei del rei, i en 958 o 959, ingressà al monestir benedictí de Sant Maximi de Trèveris.

Recomanat per l'arquebisbe Guillem de Magúncia, Otó envià Adalbert en 961 en missió d'evangelització a la Rus de Kíev, ja que la regent Olga, convertida al cristianisme a Constantinoble en 957, li ho havia demanat.

 
El sant en un retaule del s. XVI.
 
Magdeburg i la seva catedral, amb la tomba del sant.

A Kíev, però, ell fill d'Olga, Sviatoslav I, que era pagà, havia pres el poder i va ordenar massacrar la missió quan arribava a Rússia; Adalbert n'escapà per poc. Va tornar a Magúncia 962 i hi escrigué la continuació de la crònica universal de Reginó de Prüm, entre els anys 907 i 967.

En 966, Otó I el nomenà abat de Wissembourg (Alsàcia). Va adoptar la reforma monàstica a l'abadia de Gorze. En 967, acompanyà Otó a Itàlia, on fou coronat emperador. El papa Joan XIII confirmà la fundació del bisbat de Magdeburg al sínode de Ravenna l'abril de 967, i el 18 d'octubre de 968 Adalbert esdevingué el primer bisbe titular de Magdeburg, amb la missió d'evangelitzar els eslaus de més enllà de l'Elba.[1] Com a base de les missions evangelitzadores, des de Magdeburg, Adalbert fundà les diòcesis de Naumburg, Meissen, Merseburg, Brandenburg, Havelberg i Poznań (Polònia).

El 968 fundà una escola catedralícia a Magdeburg, on estudià a partir de 972 el futur santAdalbert de Praga. Morí el 20 de juny de 981, i fou sebollit a la catedral de Magdeburg. Fou canonitzat i la seva festivitat és el 20 de juny.

Bibliografia modifica