Adela Zamudio Rivero
Adela Zamudio Rivero (1854-1928, Cochabamba, Bolívia) fou una escriptora, poeta, pintora i professora; escrivia amb el pseudònim Soledad i va ser una de les pioneres en la lluita contra les discriminacions de les dones a Bolívia.[1]
 (dècada del 1900)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Paz Juana Plácida Adela Zamudio Rivero 11 octubre 1854 Cochabamba (Bolívia) |
| Mort | 2 juny 1928 (73 anys) Cochabamba (Bolívia) |
| Sepultura | Cementiri General de Cochabamba |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa (1869–), escriptora, directora d'escola |
| Activitat | 1877 – 1928 |
| Gènere | Poesia, narració i conte |
| Nom de ploma | Soledad |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Va estudiar a l'escola catòlica San Alberto a la seva ciutat natal, però només va cursar fins a tercer de primària ja que en aquells temps era la màxima educació que s'oferia a les dones durant el govern del president Mariano Melgarejo. Amb tot, Adela va continuar instruint-se a través de la lectura. Va dirigir la primera escola laica del país i va fundar el 1911 la primera escola de pintura per a dones.[2]
Carrera literària modifica
Adela va formar part de l'anomenat modernisme literari llatinoamericà, un moviment d'alliberament i renovació estètica que no incorporava l'alliberament de la dona en els seus postulats. Però l'escriptora va decidir allunyar-se dels cànons establerts. Mantindrà un distanciament respecte a l'estètica imperant i fomentant el seu compromís vers la societat i la política boliviana del moment.[3]
Obra modifica
En el seu treball poètic va denunciar en nombroses ocasions la manca d'igualtat entre dones i homes en la societat de Bolívia, i reivindicava l'emancipació de les dones i els seus drets de participació política. Així, ens trobem el seu poema “Nacer hombre”, un dels seus poemes més difosos,[4] en què qüestiona que les dones no puguin votar:
Nacer hombre:
- Una mujer superior
- En elecciones no vota,
- Y vota el pillo peor;
- (Permitidme que me asombre)
- Con sólo saber firmar
- Puede votar un idiota,
- Porque es hombre.
Altres de les seves poesies mes conegudes son La ciega i Cuando estés con una mujer que van servir d'inspiració per a les dones que fossin capaces de desafiar les regles del joc de l'època. Fragments més significatius:
La ciega
- ¡Ay! No gimas, señora
- por un ignorado bien
- y mientras el mundo llora
- busca en tu alma soñadora
- lo que tus ojos no ven.
Cuando estés con una mujer
- Cuando estés con una mujer.
- Hazle el amor, no sólo tengas sexo.
- Dile que la amas, que estás loco por ella.
- No sólo la beses y entres de lleno.
- Besa su cuerpo entero,
- recorriendo sus rincones.
- Reconoce con tus labios lo que la ropa
- no deja ver.
Obres destacades modifica
- Ensayos poéticos (1887)
- Noche de fiesta (1901)
- El velo de la Purísima (1901)
- Íntimas (1913)
- Peregrinando (1913)
- Ráfagas (1943)
- Cuentos breves (recull del 1943)
El moviment de dones de Bolívia ha decidit reconèixer la tasca d'Adela i el seu paper com a precursora i defensora dels drets de totes les dones; per això el dia de les dones és el dia del seu naixement, l'onze d'octubre.
Referències modifica
- ↑ «Adela Zamudio: Precursora del Feminismo en Bolivia -» (en espanyol europeu). Pikara Magazine, 07-03-2014. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ Parada de Brown, Lydia. «Adela Zamudio, precursora de las reformas feministas». El Diario, 15-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-05-15. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ Escaja, Tina. «Poética de la resistencia en Adela Zamudio» (en anglès) p. 234. Bulletin of Hispanic Studies, 01-06-2003. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ Elva Echenique, María. «Adela Zamudio (1854-1928)» (en castellà). Escritoras Latinoamericanas del Diecinueve. [Consulta: 8 març 2021].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adela Zamudio Rivero |
- Taylhardat, Karim. «Siluetas americanas, 14. Siempre, el verso». Centro Virtual Cervantes, 22-01-2001. [Consulta: 8 març 2021].
- Zamudio, Adela. Intimas. Plural Editores, 1999, p. 161. ISBN 9788489891524.