Adjacent

Adjacent (del llatí adiăcens que significa "que jeu o està al costat de") és un adjectiu qualificatiu, complement d'un substantiu, utilitzat per a determinar el que està a la rodalia d'algun objecte, cosa (incloent-hi llocs, edificis, etc.): és a dir, allò que és adjacent és el que està al costat, allò contigu o limítrof. Per exemple: «S'ha equivocat, senyoreta, el Dr. Josep viu a l'edifici adjacent», «La parcel·la adjacent pertany a un milionari americà», «Les aules adjacents són buides».

Exemple d'angles adjacents, la línia de color negre és compartida pels angles adjacents A i β.

En gramàtica tradicional, s'anomena adjacent (que en llatí significa "que jeu al costat de") o, també, modificador, el constituent sintàctic del sintagma nominal, la funció sintàctica o l'oració que serveixen de complement d'un substantiu, en general un adjectiu qualificatiu, i matisen el nucli substantiu amb el qual concerta l'adjacent en gènere i nombre especificant-ho o explicant-ho al si del sintagma nominal: "La bondadosa viatgera anglesa." L'adjectiu adjacent pot anar situat abans o després del substantiu, i en aquesta funció es pot trobar també una proposició subordinada adjectiva equivalent: "La bondadosa viatgera que havia nascut a Anglaterra." L'adjacent pot fer funcions també en una oració de relatiu.

En geometria es refereix als angles que tenen el vèrtex i un costat comú. Per les seves característiques, i quan els altres costats (no comuns) resulten ser semirectes oposades, es coneixen com a angles suplementaris, ja que sumats fan un angle pla (que mesura 180°). De fet, ampliant la denominació d'angles adjacents particulars, es poden definir més casos, entre altres, a part dels esmentats angles suplementaris (que sumen 180°), hi ha els angles complementaris (que sumen 90°), i els angles conjugats (que sumen 360°).

Referències

Viccionari