Adrienne Cazeilles
Adrienne Cazeilles (Cameles, 1923 - Tuïr, 18 de desembre de 2021)[1][2] fou una mestra d'escola, botànica afeccionada i escriptora rossellonesa en francès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923  Cameles (Rosselló) |
| Mort | 18 desembre 2021 (97/98 anys) Tuïr (Rosselló) |
| Activitat | |
| Ocupació | mestra d'escola, botànica, escriptora |
Biografia modifica
Després d'obtenir el títol de mestra a l'Escola Normal de Perpinyà, exercí a Porta i Querol entre els anys 1942 i 1946; i posteriorment ho va ser de Tuïr (on s'instal·là el 1959 i hi restà molt vinculada). Des dels setanta es dedicà especialment a l'estudi i a la divulgació de l'ecologia nord-catalana, tema al qual dedicà Quand on avait tant de racines (1977, reedicions 1979, 2003 [3] 2007 i 2011), un llibre al·ludint al terrible incendi del 1976 a la comarca dels Aspres, pàtria de l'autora. Altres contribucions literàries seves foren sobre les qüestions frontereres i la condició femenina a la Catalunya del Nord, i publicà a les publicacions periòdiques L'Indépendant i Truc. El 1973 fou (co)protagonista d'un programa de televisió que tingué força ressò: Quatre femmes en Roussillon[4] emès a Antenne 2 l'1 d'abril. Vivia al Mas del Pull[5] de Cameles, i era consellera municipal d'aquest poble el 1979.
Nascuda a pagès, fou molt crítica amb els atemptats a la correcta gestió del paisatge. Condemnà públicament la introducció d'espècies vegetals no autòctones, la desertificació de les terres per la incúria ambiental, l'abús en l'aprofitament dels recursos hídrics; i entre altres campanyes, col·laborà en la que es feu contra el Golf de Marcèvol. El 2012 rebé el "Prix Vendémiaire 2012" pel llibre Voyage autour de mon jardin, en el decurs de l'acte de celebració[6] del 10è aniversari dels "Vendanges Littéraires de Rivesaltes".
Selecció d'obres modifica
- Alors, la paix viendra, Marcèvol: Éditions du Chiendent, 1984 ISBN 2859990259
- Détruire dit-elle, Marcèvol; Éditions du Chiendent, 1987[7]
- Quand on avait tant de racines Perpignan: Trabucaire, 2011 ISBN 9782849741405 (1a edició: Marcèvol: Éditions du Chiendent, 1977) ISBN 2859990011
- Voyage autour de mon jardin Perpignan: Trabucaire, 2011 ISBN 9782849741375
- Institutrice à Carol pendant la guerre (1942-1946): Records de l'Aravó, 2010[8]
- Articles diversos a Les Cahiers des Amis du Vieil Ile: Balade des Aspres nº 92, 1985,[9] La cuisinière nº 114, 1992,[10] S'anomenava Pere nº 118, 1992,[11] De cabres i de ginestes nº 120, 1993,[12] Trop beau pour être vrai nº 129,[13] Hora nova o hora vella nº 136, 1997.[14]
Notes i referències modifica
- ↑ Nasqué en un mas per dessota Castellnou, el poble veí de Cameles
- ↑ Valls, Esteve «Mor l'Adrienne Cazeilles, guardiana de la memòria del país, als 98 anys». La Clau, 21-12-2021 [Consulta: 22 desembre 2021].
Bouldoire, Thierry «Pyrénées-Orientales: Adrienne Cazeilles, les Aspres au cœur, s'est en allée». L'Indepéndant, 21-12-2021 [Consulta: 22 desembre 2021]. - ↑ «Edicions de Quand on avait tant de racines al WorldCat». [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ En aquest programa, Cazeilles parlava del seu poble, catalanoparlant, i de la repressió escolar de la llengua autòctona en favor del francès «Enllaç». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ «Camelas». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ «Acte de lliurament del premi "Vendémiaire"» (en francès). [Consulta: 1r febrer 2014].
- ↑ Détruire dit-elle.... Marcèvol: Éditions du Chiendent, 1987. Arxivat 2021-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Institutrice à Carol pendant la guerre (1942-1946)». Records de l'Aravó, nº 7, desembre 2010, pàg. 24-29. Arxivat de l'original el 2021-12-22 [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ Balade des Aspres. nº 92, 1985, p. 8-9. Arxivat 2021-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ La cuisinière. nº 114, 1992, p. 39. Arxivat 2021-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ S'anomenava Pere. nº 118, 1992, p. 38. Arxivat 2021-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ De cabres i de ginestes. nº 120, 1993, p. 41-42. Arxivat 2021-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ Trop beau pour être vrai, p. 41. Arxivat 2021-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ Hora nova o hora vella. nº 136, 1997, p. 4. Arxivat 2021-12-22 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
- Marc Calvet Pyrénées-Orientales, Roussillon Paris: Bonneton, 2000 p. 203 ISBN 2-86253-252-5
