Aepinacodon
gènere extint de mamífers artiodàctils de la família dels antracotèrids
Aepinacodon és un gènere de mamífers artiodàctils de la família dels antracotèrids que visqueren a Nord-amèrica des de l'Eocè superior fins a l'Oligocè inferior, fa entre 33,3 i 40,4 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Dakota del Sud, Nebraska i Utah (Estats Units).[1] Eren botriodontins grossos i de rostre allargat,[2] encara que no tant com en el seu parent Bothriodon. Tenien el musell llarg i tubular i els ulls en una posició elevada del cap.[3] Seguien una dieta mixta, amb el brosteig com a forma d'alimentació predominant.
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Anthracotheriidae |
| Subfamília | Bothriodontinae |
| Gènere | Aepinacodon  Troxell, 1921 |
| Espècies | |
| |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Aepinacodon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ Prothero i Foss, 2007, «Family Anthracotheriidae» (F. Lihoreau i S. Ducrocq).
- ↑ Prothero, 2017, p. 172.
Bibliografia
modifica- Prothero, D. R.; Foss, S. E. The Evolution of Artiodactyls (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2007. ISBN 978-0-8018-8735-2.
- Prothero, D. R. The Princeton Field Guide to Prehistoric Mammals (en anglès). Princeton University Press, 2017. ISBN 978-0-691-15682-8.