Agèrat
L'agèrat o alè de bou (Achillea ageratum)[1] és una espècie entomògama i anemòcora de la família de les asteràcies. També rep els noms d'alta-reina, camamilla, herba cuquera, herba del fàstic, alta reina, altarreina, camamila i mansanilla.[1]
Achillea ageratum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Achillea |
| Espècie | Achillea ageratum L., 1753 |
Etimologia modifica
- Achillea: el nom genèric és en honor d'Aquil·les.[2] Concretament el nom esdevé de la Guerra de Troia en què aquest heroi va curar molts dels seus soldats i el rei Tèlef amb centenrama per detenir les hemorràgies.[3]
Descripció modifica
Hemicriptòfit herbaci erecte de 20 a 50 cm d'alçada amb la base una mica llenyosa. Forma unes fulles allargades i obtuses que es transformen gradualment en un pecíol, els marges estan doblement dentats. Aquestes fulles i el conjunt de la planta és aromàtica. Els capítols són xicotets botons formats per flors grogues, aquests s'agrupen en una inflorescència formant un corimbe. Floreix al maig fins al final d'estiu.[5][6] El nombre cromosòmic és n=9.[7]
Hàbitat modifica
És una planta nadiua del sud d'Europa, incloent els Països Catalans, on es cultiva com a planta aromàtica. Viu en herbeis de sòls inundables, argilosos eutròfics, predominantment en els calcaris, de vegades en els àcids.[8] Des del nivell del mar als 1.100 m d'altitud. No es troba a Menorca.
Usos modifica
A l'edat mitjana s'utilitzava com a repel·lent d'insectes com les arnes, les puces i les paparres, a més a més, donava una bona olor a les habitacions. És molt apreciada en apicultura perquè és molt mel·lífera.[9]
En medicina popular és de poc ús, generalment per a la manca de gana, indigestions, paràsits intestinals i debilitat. S'empren els corimbes en infusió per a rentar les ferides externament. També es fan infusions amb aquests i es pren una tassa al matí en dejú com a tònic i estimulant. Com a vermífug, sobretot llavors i corimbes en infusió.
Galeria modifica
-
Agèrat al camp -
Tija i fulles -
Corimbe de costat -
Corimbe zenital -
Detall del corimbe
.JPG)
Noms populars modifica
Alta-reina, alta reina, altarreina, camamilla, camamila, herba del fàstic o mansanilla.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Achillea ageratum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ A. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (1994) Intermountain Flora. Vascular Plants of the Intermountain West. U.S.A. Vol. 5. Asterales.
- ↑ Triano, E. C. (1998) Flora del Subbético Cordobés. Catálogo, recursos y curiosidades. Diputación Provincial de Córdoba.
- ↑ Dictionary of Botanical Epithets (affinis - ageratoides)
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
- ↑ «Achillea ageratum L.». Herbari Virtual del Mediterrani Virtual. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Números cromosómicos para la flora española, 556-591. Pastor Díaz, J. & al. (1990) Lagascalia 15(2): 269-282
- ↑ «Achillea ageratum». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 4 abril 2019. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Achillea ageratum». Plantas de jardín. El jardín de Krispy-yamaguchi. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». TermCat. [Consulta: 19 desembre 2021].
