Aga Buriàtia

Aga Buriàtia
	Агын Буряадай автономито тойрог (bxr)
	Bandera Escut d'armes
Localització
	51° 00′ N, 114° 30′ E / 51°N,114.5°E
Estat	Rússia
Capital	Aguínskoie
Població humana
Població	77.167 (3,94 hab./km²)
Geografia
Part de	Districte Federal de Sibèria
Superfície	19.600 km²
Dades històriques
Creació	26 setembre 1937
Dissolució	29 febrer 2008
Següent	krai de Zabaikàlie
Organització política
• Cap de govern	Bair Zjamsujev
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora de Iakutsk
Lloc web	aginskoe.ru

Aquest article tracta sobre l'antic districte autònom. Vegeu-ne altres significats a «Buriats de l'Aguin».

Aga Buriàtia (buriat: Агын Буряадай автономито тойрог, Aguin Buriaadai avtonomito toirog; rus: Аги́нский-Буря́тский автоно́мный о́круг, Aguinski-Buriatski avtonomni ókrug) fou un districte autònom (subjecte federal) de la Federació Russa pertanyent a la província de Txità,^[1] Aquest territori es va crear per primera vegada en la seva forma moderna el 26 de setembre de 1937 com a okrug.^[2] Després del canvi de l'etnònim "Buryat-Mongol" a "Buryat" el 16 de setembre de 1958, la regió va passar a anomenar-se Agin-Buryat National Okrug i es va convertir en l'Agin-Buryat Autònoma Okrug el 7 d'octubre de 1977.^[3]

L'1 de març del 2008 per donar lloc al nou krai de Zabaikàlie, on ara és un simple districte administratiu més. Tenia una extensió de 19.312 km² i una població de 72.773 habitants segons el cens rus del 2002.^[4]

Aquest territori es va crear per primera vegada en la seva forma moderna el 26 de setembre de 1937 com a Okrug Nacional d'Agin Buryat-Mongol dins de l'Oblast de Chita. Després del canvi de l'etnònim "Buryat-Mongol" a "Buryat" el 16 de setembre de 1958, la regió va passar a anomenar-se Agin-Buryat National Okrug i es va convertir en l'Agin-Buryat Autònoma Okrug el 7 d'octubre de 1977.

Població modifica

Pel que fa a l'origen ètnic dels habitants de l'antic districte (segons el cens rus del 2002), n'hi havia de 54 procedències diferents, de les que les principals grups són els buriats (62,5%) o russos (35,1%), els tàtars uns 390 (0,5%) i altres grups encara més petits. Abans de l'annexió al Transbaikal, hi havia hagut algunes peticions d'integrar el districte dins la república de Buriàtia. El buriat i el rus n'eren els idiomes oficials.

	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Buriats	23.374 (47,6%)	33.117 (50,4%)	35.868 (52,0%)	42.362 (54,9%)	45.149 (62,5%)
Russos	23.857 (48,6%)	28.966 (44,0%)	29.098 (42,1%)	31.473 (40,8%)	25.366 (35,1%)
Altres	1.878 (3,8%)	3.685 (5,6%)	4.069 (5,9%)	3.353 (4,3%)	1.698 (2,4%)

Referències modifica

↑ Goode, J. Paul. The Decline of Regionalism in Putin's Russia: Boundary Issues (en anglès). Routledge, 2011-05-11, p. 47. ISBN 978-1-136-72073-4.
↑ Szmyt, Zbigniew. «VI. Ethnic Framing on the Sino-Russian Frontier». A: Ivan Peshkov (ed). The Hulunbuir and Transbaikalia Playground. Microphysics of Power on the Sino-Russian Border, p. 101-146.
↑ Dondukova, Galina; Bato, Dondukov; Dorzhigushaeva, Oyuna «Invented Traditions” of Ethnic and Religious Identity in Post-Soviet Buryatia». MODERN JOURNAL OF LANGUAGE TEACHING METHODS, 2018, pàg. 461-474.
↑ Okunev, Igor Yu; Oskolkov, Petr V.; Tislenko, Maria I. «Transforming the matryoshka: Merger of Russian regions» (en anglès). Regions and Cohesion, 9, 3, 01-12-2019, pàg. 29–57. DOI: 10.3167/reco.2019.090303. ISSN: 2152-9078.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aga Buriàtia

[1] Goode, J. Paul. The Decline of Regionalism in Putin's Russia: Boundary Issues (en anglès). Routledge, 2011-05-11, p. 47. ISBN 978-1-136-72073-4.

[2] Szmyt, Zbigniew. «VI. Ethnic Framing on the Sino-Russian Frontier». A: Ivan Peshkov (ed). The Hulunbuir and Transbaikalia Playground. Microphysics of Power on the Sino-Russian Border, p. 101-146.

[3] Dondukova, Galina; Bato, Dondukov; Dorzhigushaeva, Oyuna «Invented Traditions” of Ethnic and Religious Identity in Post-Soviet Buryatia». MODERN JOURNAL OF LANGUAGE TEACHING METHODS, 2018, pàg. 461-474.

[4] Okunev, Igor Yu; Oskolkov, Petr V.; Tislenko, Maria I. «Transforming the matryoshka: Merger of Russian regions» (en anglès). Regions and Cohesion, 9, 3, 01-12-2019, pàg. 29–57. DOI: 10.3167/reco.2019.090303. ISSN: 2152-9078.

[1]

[2]

[3]

[4]