Agamede
En la mitologia grega, Agameda o Agamede (en grec antic Ἀγαμήδη) era una sàvia fetillera,[1] filla primogènita d'Augias, rei de l'Èlide, i d'Epicaste.[2] Destacava tant per la seva bellesa com per conèixer «totes les drogues i plantes medicinals que existien a la Terra», com citava Homer en la Ilíada. Va casar-se amb Mulios, un general dels epeus que va morir a mans de Nèstor en la guerra entre Pilos i Èlide, però no va tenir descendència amb ell.[3]
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Ocupació | metgessa |
| Família | |
| Parella | Posidó |
| Pare | Augies |
| Fills | Dictis, Belus i Actor |
En els Escolis a Teòcrit es parla de la "rossa Perimede" que l'escoliasta identifica amb l'Agamede mencionada per Homer. De vegades s'identifica amb Hecamede, una dona que va escalfar aigua i va preparar uns remeis per netejar la ferida de Macàon, quan una fletxa de Paris el va ferir a l'esquena durant la Guerra de Troia.
Es diu que la seva unió amb el déu Posidó la va fer mare de Dictis, i segons Higí, de Belos i Àctor.[4]
Altres personatges del mateix nom modifica
- Agamede també va ser una filla de Macària, que va donar nom a un lloc de Lesbos.
Referències modifica
- ↑ «[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.01.0217:book=11:card=668&highlight=agamede Homer, The Iliad, Scroll 11, line 668]». [Consulta: 2 gener 2018].
- ↑ Harvey, Joyce; Ogilvie, Marilyn. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-Twentieth Century (en anglès). Taylor & Francis, 2000-07-27. ISBN 9780203801451.
- ↑ «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood.». [Consulta: 2 gener 2018].
- ↑ Wolf, J. Ch.. Prosistas griegas: testimonios y fragmentos. Oviedo: KRK Ediciones, 2011, p. 253. ISBN 9788483673386.
Bibliografia modifica
La Iliada De Homero, Traducida Del Griego En Verso Endecasilabo Castellano por D. Ignacio Garcia Malo. Pantaleon Aznar, 1788.