Agatoclea de Bactriana
Agatoclea de Bactriana o Agathokleia Theotropa (Theotropa vol dir Com una deessa) fou una reina indogrega[1] que va governar en parts del nord de l'Índia com a regent del seu fill Estrató I.[2]
 Moneda d'Agatoclea  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC Gandhara |
| Mort | p. segle II aC Gandhara |
| Regent | |
| | |
| Període | Període hel·lenístic |
| Família | |
| Cònjuge | Menandre I |
Dates i genealogia modifica
Menandre I fou el darrer rei indogrec esmentat per historiadors antics i, per tant, els fets que van seguir a la seva mort són gairebé desconeguts.[3] Una visió tradicional defensada per W.W. Tarn i Osmund Bopearachchi, suposa que Menandre fou succeït per la seva vídua Agatoclea com a regent del seu fill menor Estrató I fins que aquest va arribar a la majoria i va assolir el govern (cosa que devia passar aviat). Estrató utilitza el mateix revers de moneda que Menandre i també el títol Sòter (el Salvador). Segons aquest relat Estrató i Agatoclea només es van poder sostenir a la part oriental, Panjab i a vegades Gandhara. Paropamisades i Pushkalavati (Peshawar) van quedar en poder de Zoilos I.
Contra aquesta visió, R.C. Senior i altres numismàtics com David Bivar suggereixen que Estrató I hauria governat unes dècades després de Menandre (vers 110-100 aC o fins i tot 100-90 aC), ja que els monogrames d'Agatoclea i Estrató són molt diferents dels de Menandre i les superposicions i els resultats de l'acumulació també els associen a reis posteriors; en aquest escenari Menandre hauria estat succeït pel seu fill Trasó del que només es coneix una moneda. Assassinat Trasó, el rival Zoilos o un rei de nom Lísies s'haurien apoderat del govern. La dinastia de Menandre fou així destronada i no va recuperar el control fins que el seu parent Nícies es va alçar amb el poder a la vall del riu Kabul. Agatoclea seria llavors la vídua de Nícies o bé d'un altre rei de la mateixa època, Teòfil. En qualsevol cas Agatoclea fou la primera reina coneguda que va governar després del temps d'Alexandre el Gran.[4]
Alguns historiadors pensen que els notables grecs no acceptaven un infant com a rei i/o una dona com a regent (sobretot tenint en compte que Menandre I havia tingut greus problemes els darrers anys del seu regnat, atacat per molts enemics). A diferència dels selèucides i dels ptolemeus, els reis bactrians i indogrecs sempre apareixen representats com a persones adultes segurament perquè es demanava a aquests reis la direcció de l'exèrcit (en moltes monedes són representants amb elms i escuts). Agatoclea es va associar a si mateixa amb Atenea la deessa de la guerra que a més era la deïtat de la família de Menandre; la seva posició preeminent suggereix que era fill d'un rei encara que per l'edat és improbable que fos filla d'Agàtocles de Bactriana.[5]
Monedes modifica
Les monedes d'Agatoclea i Estrató foren bilingües i el nom de la reina apareix més a les monedes gregues que a les índies. Moltes monedes mostre a Agatoclea i Estrató junts però a les sèries més antigues la imatge del jove rei no hi apareix. A les monedes de bronze Agatoclea apareix com Atenea. Més tard Heliocles II va regravar algunes monedes d'Agatoclea.[6]
Referències modifica
- ↑ Bopearachchi, Osmund. «INDO-GREEK DYNASTY». A: Encycloplaedia Iranica. Vol. XIII, Fasc. 1, 2004, p. 96-97.
- ↑ Jakobsson, Jens «Relations between the Indo-Greek Kings after Menander, pt 2». Journal of the Oriental Numismatic Society, 2007.
- ↑ Tarn, William Woodthorpe. The Greeks in Bactria and India (en anglès). Cambridge University Press, 2010-06-24, p. 225-269. ISBN 978-1-108-00941-6.
- ↑ Filias, Dionysios «Double Guardianship and Hellenistic Monarchy: Protecting the Person of Infant Kings» (en anglès). Tekmeria, 15, 2020, pàg. 139–186. DOI: 10.12681/tekmeria.26962. ISSN: 1791-7573.
- ↑ Pomeroy, Sarah B. Women in Hellenistic Egypt: From Alexander to Cleopatra (en anglès). Wayne State University Press, 1990, p. 49. ISBN 978-0-8143-2230-7.
- ↑ De Lisle, Christopher «The Coinage of Agathokles of Syracuse: Sicilian and Hellenistic Influences». The Numismatic Chronicle (1966-), 177, 2017, pàg. 9–28. ISSN: 0078-2696.
Bibliografia modifica
- W.W. Tarn. The Greeks in Bactria and India. Third Edition. Cambridge: University Press, 1966.
- Monedes d'Agatoclea
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agatoclea de Bactriana |