Agustí Sardà i Llaveria
Agustí Sardà i Llaveria (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 19 de setembre de 1836 - Madrid, 5 de març de 1913) fou un pedagog, advocat i polític català.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1836 Mont-roig del Camp (Baix Camp) |
| Mort | 5 març 1913 (76 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid |
 Senador del Regne | |
| 10 maig 1903 – 5 març 1913 Circumscripció electoral: Tarragona | |
 Diputat a Corts | |
| 6 juny 1873 – 4 gener 1874 Circumscripció electoral: Districte electoral de Falset | |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog, advocat, polític |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
La seva família vivia a Reus, i es va traslladar a Madrid per qüestions de treball. Es llicencià en dret i magisteri a Madrid i fou secretari d'Estanislau Figueras, amb qui va destacar en la defensa de la causa obrera. El 1865 fou nomenat catedràtic de l'Escola Normal de Pamplona però en fou separat durant la Restauració borbònica. A Pamplona es vinculà activament al republicanisme motiu pel qual fou desterrat pel rector de la Universitat de Saragossa. Travà amistat amb Estanislau Figueras desterrat, també, a Navarra. Amb la Revolució de 1868 formà part de la Junta Suprema de Navarra en ser deposades les autoritats borbòniques. Contribuí a la fundació del Partit Republicà Federal a la capital navarresa del que fou membre destacat.
Quan es va crear la I República Espanyola fou diputat al parlament constituent. Fou seguidor de Nicolás Salmerón i posteriorment va afiliar-se a Unió Republicana. Durant la República fou nomenat secretari particular del president Figueras i, més tard, es va vincular a l'administració republicana, fins que fou elegit diputat a Corts el 1873.
El 1882 era professor a l'Escola Normal de Madrid que passaria a dirigir. El 1909 s'incorporà a l'Escola Superior del Magisteri com a professor d'Organització Escolar Comparada i de Pràctiques Pedagògiques fins a la seva jubilació l'any 1911.[3]
Fou un destacat membre de la Institución Libre de Enseñanza, des de la qual volia estimular els mestres per aplicar les noves metodologies i pràctiques educatives.[4] Des de 1888 Sardà va formar part de junta directiva la Institución.[5] Fou membre del Consejo Superior de Instrucción Pública.
També fou senador per la província de Tarragona el 1903, 1905, 1907 (amb Solidaritat Catalana) i el 1910, i des del seu càrrec fomentà l'establiment d'escoles noves a la seva comarca.[6] Com a senador, va promoure la millora de l'educació primària i la dignificació del magisteri.
Obres modifica
- Las Islas Filipinas (1881)
- La isla de Puerto Rico (1889)
- Estudios pedagógicos (1892), un recull d'articles publicats en revistes especialitzades.
Referències modifica
- ↑ «Agustí Sardà i Llaveria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Urquijo Goitia, Mikel. «Agustín Sardá Llavería». A: Diccionario Biográfico (en castellà). Madrid: RAH.
- ↑ «Agustín Sardà Llaveria (per Mikel Urquijo Goitia)». Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Delgado, Buenaventura. La Institución Libre de Enseñanza en Cataluña,. Barcelona: Ariel, 2000.
- ↑ «Fundación Giner de los Rios (Institución Libre de Enseñanza)». [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 598.
Bibliografia modifica
- Rom i Serra, Francesc; Rom, Martí. El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925). Valls: Cossetània Edicions, 2003. ISBN 9788496035348.
Enllaços externs modifica
- «Sardà Llaveria, Agustin» (en castellà). Congrés dels Diputats.