Aimeric de Peguilhan
trobador
Aimeric de Peguilhan (c.1175 - c. 1230 a Itàlia) fou un trobador occità nascut a Pegulhan (localitat situada vora Sent Gaudenç).
.jpg) Representació d'Aimeric de Peguilhan; BnF ms. 854 fol. 50v, cançoner I  | |
| Nom original | (oc) Aimeric de Péguilhan |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XII Tolosa |
| Mort | 1228 (Gregorià) Llombardia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, poeta, compositor |
| Moviment | Música medieval |
   | |
Fill d'un mercader de teixits, el seu primer mecenes fou Ramon V de Tolosa i després el seu fill Ramon VI de Tolosa. Visqué a Catalunya un cert temps sota la protecció de Guillem de Berguedà. Hagué d'abandonar la regió davant l'amenaça de la croada albigesa i es desplaçà al nord d'Itàlia cap al 1212 on s'hi va estar deu anys[1] sota la protecció dels senyors d'Este i de Malaspina.[2] Es creu que tenia una amant a Tolosa de Llenguadoc, motiu pel qual hi va tornar un altre cop.
Vida d'Aimeric de Peguilhan modifica
- N'Aimerics de Peguillan si fo de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers, que tenia draps a vendre. Apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. Et enamoret se d'una borgesa, soa visina. Et aquella amors li mostret trobar. Et fetz de leis maintas bonas cansos. E mesclet se ab lui lo marritz de la domna e fetz li desonor. E N'Aimerics si s'en venget, qu'el lo feri d'una espaza per la testa. Per que.l covenc ad issir de Tollosa e faidir. Et anet s'en en Cataloigna. E.N Guillems de Berguedam si l'acuilli; et enansset lui en son trobar, en la premiera canson qu'el avia faita. Et fetz lo joglar, qu'el li det son pallafre e sos vestirs. E presentet lo al rei Anfos de Castella, que.l crec d'arnes e d'onor. Et estet en aquellas encontradas lonc temps. Puois s'en venc en Lombardia, on tuich li bon ome li feron gran honor. Et en Lombardia definet.[3]
Obres modifica
.jpg)
Se sap que compongué almenys cinquanta obres, de les quals només sis ens han arribat amb música:
- (10,12)[4] Atressi·m pren com fai al jogador (amb música conservada al cançoner G)
- (10,15) Cel que s'irais ni guerrej' ab amor (amb música conservada al cançoner G)
- (10,25) En Amor trop alques en que·m refraing (amb música conservada als cançoners G i R)
- (10,27) En greu pantais m'a tengut longamen (amb música conservada al cançoner G)
- (10,41) Per solatz d'autrui chan soven (amb música conservada al cançoner G)
- (10,45) Qui la vi, en ditz (amb música conservada als cançoners R i W)
Referències modifica
- ↑ Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction, p.279 Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0
- ↑ «Aimeric de Peguilhan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rüdiger, Jan. Aristokraten und Poeten.: Die Grammatik einer Mentalität im tolosanischen Hochmittelalter. (en alemany). Akademie Verlag, 2001, p.364. ISBN 3050035943.[Enllaç no actiu]
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia modifica
- Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 287
- Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 963-982
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995, p. 224-227 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aimeric de Peguilhan |