Viquipèdia

Al Mayadeen

Al Mayadeen (àrab: الميادين, al-Mayādīn, literalment ‘Les Places’) és un canal de televisió de notícies per satèl·lit panàrab libanés alineat amb Hezbol·là,[1][2] que té la seu a la ciutat de Beirut. Llançat l'11 de juny de 2012,[3] compta amb periodistes a la majoria dels països àrabs. En el mercat de notícies de televisió panàrab, competeix contra Al Jazeera, propietat de Qatar, i Al Arabiya, propietat de l'Aràbia Saudita, i també amb Sky News Arabia i BBC News Arabic.[4][5] En el moment en què es va fundar, la majoria del personal superior del canal eren antics corresponsals i redactors d'Al Jazeera. Al Mayadeen ha estat àmpliament catalogat com a pro-Hezbol·là i pro-Bashar al-Assad.[3][1][2][6][7][8]

Infotaula d'organitzacióAl Mayadeen
(ar) قناة الميادين Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscanal temàtic Modifica el valor a Wikidata
Indústriaperiodisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2012
Governança corporativa
Seu
Lloc webalmayadeen.net Modifica el valor a Wikidata

Propietat i xarxa modifica

El canal forma part de la xarxa de mitjans per satèl·lit Al Mayadeen, que inclou: una productora; una emissora de ràdio; un lloc web en àrab, anglés i castellà; una empresa de publicitat; i altres projectes relacionats amb els mitjans de comunicació.[9] Juntament amb la seu original a Beirut,[10] Al Mayadeen manté xarxes de notícies i tres grans oficines regionals, una a Tunísia, una altra al Caire i una tercera a Teheran.[11]

Quan es va llançar, el canal va afirmar que els seus propietaris eren empresaris àrabs anònims.[11] Es va especular sobre el finançament del canal, i hi hagué comentaristes que van suggerir que el canal estava finançat per Iran i Hezbol·là, tot i que el director del canal ho va negar.[3] Omar Ibhais, productor de televisió libanés independent, va declarar que el canal és una empresa conjunta entre els iranians i Rami Makhlouf, cosí del president sirià Bashar Assad.[12]

El 2019, un informe de la London School of Economics Middle East Centre va dir que el canal estava "probablement" finançat per l'Iran.[13] El desembre de 2023, un informe del Comitè Denis Diderot va argumentar que l'emissió del canal per dos satèl·lits del Grup Eutelsat es fa per sobre de dos teleports italians sense l'autorització obligatòria de l'autoritat de comunicacions italiana, AGCOM.[14][15] El president de l'Autoritat va anunciar que iniciaria una investigació policial.[16]

Personal modifica

El periodista tunisià Ghassan bin Jiddo encapçala Al Mayadeen com a president del consell d'administració i director de programes del canal.[11][12] És l'antic cap de les oficines d'Iran i Beirut d'Al Jazeera i antic presentador de tertúlies al canal.[9][17] Va dimitir d'Al Jazeera, amb seu a Qatar, el 2011, criticant els seus informes sobre la guerra civil siriana.[3] Aparentment, Jiddo va acusar Al Jazeera de desviar-se dels "estàndards de radiodifusió professionals", subratllant que Al Mayadeen continuaria sent objectiu i imparcial.[4] Nayef Krayem, el propietari de la cadena Al Ittihad TV, amb seu al Líban, i antic director d' Al-Manar, afiliat a Hezbol·là,[18] va ser designat com a director general del canal,[1] però va dimitir un mes abans del seu llançament.

El personal del canal inclou periodistes libanesos com Sami Kulaib,[19] Ali Hashem, antic corresponsal de guerra d'Al Jazeera, que va dir que va renunciar al canal perquè es va negar a emetre imatges de militants a les fronteres libaneses amb Síria els primers dies. de l'aixecament sirià,[9] Zahi Wehbe,[20] Lina Zahreddine, Lana Mudawwar, Muhammad Alloush, Ahmad Abu Ali i Dina Zarkat. Dos periodistes sirians, Ramia Ibrahim i Futoun Abbasi, i dos periodistes palestins Kamal Khalaf i Ahmad Sobh, així com la iemenita Mona Safwan també formen part del seu personal.[11] Igual que Jiddo, la majoria del personal del canal són antics corresponsals i redactors d'Al Jazeera.[2]

George Galloway, un exdiputat laborista britànic, va ser presentador del canal.[21][6] Li van pagar 18.000 lliures durant els primers quatre mesos del 2014, per conduir dos programes al mes a Beirut.[22] Va continuar presentant a l'emissora el 2016,[23] i el 2017.[24]

El canal compta amb una xarxa de reporters a l'Estat de Palestina (concretament, a Gaza i Ramallah) i també, a Jerusalem. S'informa que la seua tasca és proporcionar al canal una secció diària de notícies a l'emissió de notícies titulada "Una finestra a Palestina". A més, hi ha reporters de la cadena a Amman, Trípoli, Rabat, Khartum, Mauritània i Comores.[11] El corresponsal del canal a Damasc va ser retirat l'abril de 2014.[25]

Omar Abdel Qader, un càmera sirià que treballava per Al Mayadeen, va ser assassinat per un franctirador durant els enfrontaments a Deir Ezzor, Síria, el 8 de març de 2014.[26]

La corresponsal d'Al Mayadeen, Farah Omar, i l'operador de càmera Rabih Me'mari van morir en atacs israelians al sud del Líban el novembre de 2023. El canal va acusar Israel d'haver dirigit deliberadament els seus periodistes a causa de la posició pro-palestina i pro-iraniana del canal. Hezbol·là va dir que havia pres represàlies disparant a través de la frontera contra una base israeliana.[27]

Programació modifica

Al Mayadeen està a l'aire durant 24 hores diàries.[28] Al setembre de 2013, el canal tenia deu notícies diàries i prop de 17 programes diferents.[28] Un dels seus programes és A Free Word, un programa conduït per George Galloway.[29] El canal havia emès anteriorment un programa, Hadeeth Dimashq (àrab: diàleg de Damasc), centrat en la guerra civil de Síria, fins a l'abril de 2014, quan es va suspendre.[25]

El 2022, va emetre una entrevista de tres hores amb el líder d'Hezbol·là , Hassan Nasrallah, per commemorar el 40è aniversari del grup.[30]

Alineació política modifica

El nom del canal, Al Mayadeen, significa "les places" en anglès, indicant el seu objectiu "donar cobertura a les accions populars àrabs sobre les places del canvi en el context de les revolucions de la primavera àrab".[31] La cadena afirma que ofereix periodisme, que "aposta per temes nacionalistes, panarabs i humanitaris dins la plantilla de l'objectivitat periodística professional".[32] A més, es presenta com un "projecte mediàtic lliure i independent" amb 500 treballadors i periodistes a les capitals àrabs i occidentals. El seu eslògan és "La realitat tal com és" i la seua política editorial destaca que Palestina i els moviments de resistència allà on es troben són el seu punt de referència.[11] Després del seu primer any d'emissió, el canal va començar a ser descrit com el "anti-Al Jazeera".[12][33][34]

Quan el canal es va llançar el 2012, Asharq Al-Awsat i France 24 van informar que era l'última expansió d'Iran, Síria i Hezbol·là en l'àmbit dels mitjans.[1][2] El 2013, Joe Khalil, autor d'un llibre sobre la televisió al món àrab, va dir al diari The Daily Telegraph que sens dubte l'emissora donava suport a Assad.[6] L'alineació del canal amb l'Iran, Assad i Hezbol·là també es va expressar en un informe de la London School of Economics del 2019 [13] i una publicació acadèmica del 2021 de l'estudiós israelià Barak Bouks.[35] Un estudi danès del 2019 s'hi va referir com a alineat amb Hezbollah.[36] El 2022, The Jewish Chronicle va dir que el director del canal, Ghassan bin Jiddo, va parlar de la seua "amistat" amb el líder d'Hezbol·là, Hassan Nasrallah.[30]

Segons el Telegraph, el cap de notícies d'Al Mayadeen està casat amb un antic assessor d'Assad.[6] Es refereix als rebels a Síria com a "terroristes", i a les accions del govern sirià contra els rebels com a "neteja" quan informa de la guerra civil siriana.[7]

El 6 de novembre de 2015, l'organització de televisió per satèl·lit Arabsat, controlada per l'Aràbia Saudita, va suspendre i prohibir a Al Mayadeen l'emissió al seu sistema per satèl·lit.[13]

La cadena ha estat acusada d' antisemitisme en peces per The Jewish Chronicle i Jewish Journal.[30][37] Segons Media Matters for America el 2021, Al Mayadeen va utilitzar teories de conspiració antisemites sobre George Soros en la cobertura dels Papers de Pandora "per sembrar dubtes sobre els denunciants i les filtracions".[38]

La cadena va afirmar que la causa palestina és la peça central del canal.[39]

El setembre de 2022, durant la invasió russa d'Ucraïna de 2022, Al Mayadeen va parlar amb fonts russes sobre els retrocés a l'est d'Ucraïna.[40] S'ha referit al govern d'Ucraïna com a "règim nazi" i ha promogut la teoria de la conspiració de les armes biològiques d'Ucraïna.[41] El polític britànic Jeremy Corbyn va ser criticat per Joan Ryan i el Centre Simon Wiesenthal per haver aparegut a la xarxa durant la guerra per la seua proximitat, segons ells, amb l'Iran i Hezbollah.[37]

Escrivint a Al Mayadeen l'octubre de 2022, Janna Al Kadri va dir que la mort de Mahsa Amini a l'Iran va ser utilitzada per Occident com una "oportunitat per alimentar la fòbia iraniana i la islamofòbia". Va descriure el hijab com "un símbol de la classe obrera en la lluita per l'autonomia contra els atacs en curs i imminents de l'imperialisme".[42]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mohammed Al Jazairy , 14-06-2012 [Consulta: 23 gener 2015]. Arxivat 31 de desembre 2015 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 , 11-06-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Zeina Karam Associated Press, 11-06-2012 [Consulta: 13 febrer 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Shane Farrell , 06-06-2012 [Consulta: 11 juny 2012]. Arxivat 12 de juny 2012 a Wayback Machine.
  5. ↑ , 11-06-2012 [Consulta: 12 juny 2012]. Arxivat 21 de setembre 2013 a Wayback Machine.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Tim Walker , 01-09-2013.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Executive Summary». Syria Cyber Watch, 25-11-2012. Arxivat de l'original el 2 desembre 2012. [Consulta: 6 desembre 2012].
  8. ↑ , 11-06-2012 [Consulta: 12 juny 2012].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Al Mayadeen Satellite Channel to be launched». ArabAD. Arxivat de l'original el 17 gener 2013. [Consulta: 11 juny 2012].
  10. ↑ , 03-05-2013 [Consulta: 3 octubre 2013]. Arxivat 5 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 , 04-06-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «'Anti-Al Jazeera' channel Al Mayadeen goes on air». , 12-06-2012 [Consulta: 6 juliol 2012].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Jessica Watkins. «Satellite Sectarianisation or Plain Old Partisanship? Inciting Violence in the Arab Mainstream Media» (Report) p. 10–12. LSE Middle East Centre. [Consulta: 23 setembre 2022].
  14. ↑ «Press release. Al Mayadeen TV on Eutelsat satellites» (en francès). denisdiderot.net, 13-12-2023. [Consulta: 17 desembre 2023].
  15. ↑ «French satellite giant accused of broadcasting ‘mouthpiece of Hezbollah’». , 16-12-2023 [Consulta: 17 desembre 2023].
  16. ↑ «Nega la Shoah e plaude al terrore: inchiesta su Al Mayadeen, tv che opera dall’Italia» (en italià). , 15-12-2023 [Consulta: 17 desembre 2023].
  17. ↑ «The world's most influential Arabs». [Consulta: 11 juny 2012]. Arxivat 23 de juliol 2013 a Wayback Machine.
  18. ↑ Thomas Rid. War 2.0: Irregular Warfare in the Information Age: Irregular Warfare in the Information Age. Westport, CT; London: Praeger, 2009, p. 153. ISBN 978-0-313-36471-6. 
  19. ↑ «Ex-Al Jazeera anchor to be ministry spokesperson». , 11-12-2012 [Consulta: 26 març 2013].
  20. ↑ Zeina al Abdelhady «Lebanese poet Zahi Wehbe shares his passion for poetry». , 02-06-2012 [Consulta: 9 març 2013]. Arxivat 5 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  21. ↑ Patrick Kingsley «The TV stations where George Galloway and Julian Assange are stars». , 28-08-2012 [Consulta: 15 octubre 2023].
  22. ↑ «Galloway Doubles Pay Packet With Appearances On Russia, Arab Channels». , 11-07-2014 [Consulta: 14 març 2022].
  23. ↑ Kaleem Aftab «George Galloway on his documentary film The Killing$ of Tony Blair: 'It's a considered narrative, not an angry tirade'». , 27-07-2016 [Consulta: 14 març 2022].
  24. ↑ Nico Hines «British MP George Galloway Loves to Hate the USA». , 14-04-2017 [Consulta: 14 març 2022].
  25. ↑ 25,0 25,1 Nazeer Rida «Al Mayadeen channel withdraws Damascus correspondent». , 14-04-2014 [Consulta: 11 gener 2015]. Arxivat 3 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  26. ↑ «Syrian journalist killed covering fighting - Al Mayadeen TV». , 09-03-2014.
  27. ↑ «Israeli strikes on Lebanon kill eight including journalists and Hamas official». , 21-11-2023 [Consulta: 22 novembre 2023].
  28. ↑ 28,0 28,1 , 03-10-2013 [Consulta: 3 octubre 2013]. Arxivat 4 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  29. ↑ , 02-09-2012 [Consulta: 15 setembre 2013]. Arxivat 2 de setembre 2013 a Wayback Machine.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Jonathan Sacerdoti. «Jeremy Corbyn 'must be expelled from Labour' for appearing on extremist TV channel say campaigners». The Jewish Chronicle, 04-08-2022. [Consulta: 23 setembre 2022].
  31. ↑ Husam Itani «"Mayadeen," the End». , 22-06-2012 [Consulta: 9 març 2013]. Arxivat 17 de desembre 2013 a Wayback Machine.
  32. ↑ Malik Al Abdeh «Còpia arxivada». The Majalla, 1576, octubre 2012, pàg. 18–22. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2013 [Consulta: 3 gener 2024].
  33. ↑ «Al-Mayadeen: la chaîne anti Al-Jazeera dans le monde arabe» (en francès). , 27-09-2011 [Consulta: 23 setembre 2022].
  34. ↑ Kevin Collier. «Syrian Electronic Army to make first TV appearance Thursday». The Daily Dot, 25-09-2013. [Consulta: 23 setembre 2022].
  35. ↑ Barak Bouks National Security and the Future, 22, 3, 2021, pàg. 64. DOI: 10.37458/nstf.22.3.4 [Consulta: free].
  36. ↑ Helle Malmvig Mediterranean Politics, 26, 1, 2019, pàg. 1–24. DOI: 10.1080/13629395.2019.1666230.
  37. ↑ 37,0 37,1 Aaron Bandler. «Corbyn Appears on Pro-Hezbollah Channel, Decries "Powerful Forces" Against Him». Jewish Journal, 05-08-2022. [Consulta: 23 setembre 2022].
  38. ↑ Daniel Guffe. «Fringe right-wing media and conspiracy theorists spread antisemitic disinformation about the Pandora Papers». Media Matters for America, 02-11-2021. [Consulta: 14 març 2022].
  39. ↑ Nicholas Noe , 28-09-2012 [Consulta: 12 juny 2012].
  40. ↑ , 15-09-2022 [Consulta: 23 setembre 2022].
  41. ↑ Chris York. «What Ukrainians Think About Jeremy Corbyn's Ukraine Interview». Byline Times, 03-08-2022. Arxivat de l'original el 3 agost 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  42. ↑ Al Kadri, Janna. «Iranian Hijab: Working-class symbol in an anti-imperialist class war». Al Mayadeen, 07-10-2022. [Consulta: 12 octubre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al_Mayadeen&oldid=33287040»