Alan Shepard (Derry, 18 de novembre de 1923 - Pebble Beach, 21 de juliol de 1998) va ser un astronauta nord-americà. Va iniciar la seva carrera com pilot de prova de les Forces Armades i va registrar més de 8.000 hores de vol. L'any 1944 es va llicenciar en l'Acadèmia Naval Militar i va participar en diverses accions de la Segona Guerra Mundial al Pacífic.[1] Acabada la guerra, va rebre formació de pilot i es va graduar a l'Acadèmia Aeronaval de Pensacola el 1947. El 1959, es va convertir en astronauta.[2]

Infotaula de personaAlan Shepard

(1971) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Derry (Nou Hampshire) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1998 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Pebble Beach (Califòrnia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Hill Cemetery (en) Tradueix, Sec 2 Shepard Ave, Plot 178 42° 53′ 31″ N, 71° 17′ 41″ O / 42.89194°N,71.29469°O / 42.89194; -71.29469 Modifica el valor a Wikidata
Cap de l'Oficina d'Astronautes
juny 1971 – 1r agost 1974
← Thomas P. StaffordJohn W. Young →
Cap de l'Oficina d'Astronautes
novembre 1963 – juliol 1969
← Donald Kent SlaytonThomas P. Stafford → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCiència Cristiana Modifica el valor a Wikidata
FormacióNaval War College
Acadèmia Naval dels Estats Units
United States Naval Test Pilot School
Admiral Farragut Academy (en) Tradueix
Pinkerton Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perastronauta
Activitat
Ocupacióastronauta (1959–1974), aviador, oficial naval, emprenedor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNASA, astronauta Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcontraalmirall (1971–) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Temps a l'espai9 dies i 57 minuts Modifica el valor a Wikidata
Missió espacial
Família
CònjugeLouise Brewer Shepard (en) Tradueix (1945–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLaura Shepard Churchley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAlan B. Shepard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Pauline Renza Shepard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
5 febrer 1971-6 febrer 1971caminada sobre la Lluna
vol espacial suborbital Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0791593 TMDB.org: 1114952
Find a Grave: 8367 Modifica el valor a Wikidata

A l'espai modifica

 
Shepard plantant la bandera estatunidenca a la superfície de la Lluna (1971)

Va acumular més de 216 hores a l'espai a bord de dues naus espacials i el 1961 va comandar el primer vol suborbital americà quan va viatjar a bord del Mercury 3. A causa d'aquest vol suborbital, els americans, el consideren el primer astronauta americà (el primer vol orbital americà fou emprès per John Glenn a bord del Friendship 7 el 20 de febrer de 1962). La nau va arribar a una altitud de 187 quilòmetres en un vol de 15 minuts.

Va interrompre la seva carrera 10 anys a causa de la malaltia de Ménière; però, després d'una operació complicada, la va reprendre per a entrenar-se en el programa espacial Apollo. El 1971 va comandar la missió Apollo 14. Al costat del seu company Edgar Mitchell va caminar sobre la superfície de la Lluna durant nou hores. Shepard també va ser la primera persona a jugar a golf a la Lluna.

El 1974 es va retirar de la NASA.[3] Va morir el 21 de juliol de 1998 després d'una llarga malaltia.[4]

Referències modifica

  1. Thompson, Neal. Light this candle: the life and times of Alan Shepard, America's first spaceman. 1. ed. Nova York: Crown Publishers, 2004. ISBN 978-0-609-61001-5. 
  2. «Alan Shepard». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Alan B. Shepard Jr.». National Aeronautics and Space Administration. Arxivat de l'original el 3 novembre 2004. [Consulta: 14 agost 2021].
  4. Wilford, John Noble «Alan B. Shepard Jr. Is Dead at 74; First American to Travel in Space». The New York Times, 23-07-1998 [Consulta: 14 agost 2021].