Alejo de Guzmán-Pacheco y Manrique de Zúñiga
Alejo de Guzmán-Pacheco y Manrique de Zúñiga (Madrid, ?–Minaya, 16 d'octubre de 1734) fou un noble castellà, IV comte de Fontanar.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 16 octubre 1734  Minaya |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
Membre del llinatge dels Zúñiga, era fill de Melchor de Guzmán de Manrique de Zúñiga i de Teresa Benavides y Pacheco, que fou comtessa de Fontanar.[1] Alejo la succeí en el comtat, també ostentà els títols de marquès de la Vega i San Martín del Campo, a més de ser senyor de les viles de Gines i Minaya.[2] Altrament, fou servidor a la cort de Madrid, exercí com a ministre del Consell d'Itàlia, Majordom i Gentilhome de Cambra dels reis Carles II i Felip V,[3] a més de senyor de la clau daurada.[2] Del darrer monarca assistí a la seva jura, en iniciar el seu regnat, a l'església dels jerònims el 8 de maig de 1701, seguidament fou un dels nobles escollits per servir al nou rei.[3]
Casat el 15 d'octubre de 1690 amb Constanza Barradas y Bazán, dama de la reina Maria Anna d'Àustria i natural de Guadix.[3][4] La parella sembla tingué descendència però tots els fills moriren de forma prematura.[3] Es casà també amb Josefa Álvarez de las Albas, que quedà vídua, igualment sense descendència.[1] Morí el 16 d'octubre de 1734 a Minaya, el seu cos fou sebollit a la capella major de la parròquia de Santiago de la mateixa localitat.[2] Guzmán es trobà sense successió i a la seva mort es va iniciar un llarg plet per la successió que es va resoldre el 1735 en favor d'Ignacio Pimentel y Vigil de Quiñones, futur XI duc de Medina de Rioseco.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Alejo Manrique de Guzmán Benavente (?-1734)» (en castellà). Cens-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. [Consulta: 20 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Herrera García, Antonio «Aparato para escribir la historia del señorío de los Zúñiga en Gines». Historia. Instituciones. Documentos, núm. 17, 1990, pàg. 136.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 16.
- ↑ Burgos, A. de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. II. Madrid: Imprenta y Litografía de D. Juan José Martínez, 1862, p. 63.