Viquipèdia

Alessandro Del Piero

futbolista italià

Alessandro Del Piero (Conegliano, Província de Treviso, Itàlia, 9 de novembre de 1974), conegut com el Pinturicchio,[1] Godot,[1] L'Uccellino,[2] Alessandro Magno,[3] Alessandro Il Grande i[4] Il Capitano,[5] és un futbolista italià actualment retirat. Va començar la seva carrera futbolística amb el Calcio Padova, el 1988, i amb el qual va debutar com a professional tres anys més tard.

Infotaula de personaAlessandro Del Piero

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Conegliano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–2015), periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –  2014 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1991–1993 Calcio Padova (davanter)14(1)
1993–2012 Juventus FC (davanter)513(208)
2012–2014 Sidney FC (davanter)48(24)
2014–2014 Odisha FC (davanter)10(1) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1991–1991   Itàlia sub-17 3(1)
1992–1993   selecció masculina italiana de futbol sub-18 14(12)
1993–1996   Itàlia sub-21 12(3)
1995–2008   Itàlia 91(27) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
juny 2008Eurocopa 2008
2006Mundial de Futbol 2006
2004Eurocopa 2004
2002Mundial de Futbol 2002
2000Eurocopa 2000
1998Mundial de Futbol 1998
juny 1996Eurocopa 1996 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webalessandrodelpiero.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2314221 Facebook: AlessandroDelPiero Twitter (X): delpieroale Instagram: alessandrodelpiero TikTok: alessandrodelpiero FIFA: 155963 UEFA: 13768 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Itàlia Itàlia
Futbol
Copa del Món de Futbol
Or Alemanya 2006
UEFA European Championship
Plata Bèlgica-Holanda 2000
Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA
Or França 1994
Or Espanya 1996
Lliga de Campions de la UEFA
Or Roma 1996
Plata Munich 1997
Plata Lliga de Campions de la UEFA 1997-98
Plata Lliga de Campions de la UEFA 2002-03
Copa de la UEFA
Plata 1995
Copa Intercontinental
Or Tokyo 1996
Supercopa
Or 1996 Palermo
Copa Intertoto
Or Tokyo 1999
Serie A
Or 1995
Or 1997
Or 1998
Or 2002
Or 2003
Or 2012
Serie B
Or 2007
Copa italiana de futbol
Or 1995
Plata 2002
Plata 2004
Plata 2012
Supercopa italiana
Or 1995
Or 1997
Or 2002
Or 2003

Després de jugar durant dues temporades al club paduà va ser transferit a la Juventus FC, on es va estar fins al juny de 2012. Amb el club torinès va obtenir 12 títols a nivell nacional (sis Serie A, una Serie B, una copa italiana, quatre supercopes italianes) i quatre a nivell internacional (una Lliga de Campions de la UEFA, una supercopa d'Europa, una Copa Intercontinental i una Copa Intertoto de la UEFA). A més, posseeix el rècord de ser el futbolista amb més partits disputats i més gols marcats amb la Juventus.[6][7][8][9]

Amb la selecció de futbol d'Itàlia va participar en quatre Eurocopes i en tres edicions de la Copa Mundial de Futbol, sent el seu millor resultat en el campionat obtingut a la Copa del Món de Futbol de 2006 després de guanyar França per 5-3 a la tanda de penals a la final.[10]

L'any 2000 va ser reconegut com el futbolista més ben pagat del món,[11] i el 2004 va ser inclòs a la llista FIFA 100 elaborada per l'exfutbolista Pelé a petició de la FIFA.[12] Alguns dels seus premis individuals han estat el Golden Foot, guanyant d'uns 1000 vots,[13] el Trofeu Bravo i el Pallone d'Argento. Amb 44 gols en 92 partits és el novè màxim golejador històric de la Lliga de Campions de la UEFA.[14]

Biografia modifica

Alessandro Del Piero va néixer a Conegliano el 9 de novembre de 1974. És fill de Gino, un electricista, i Bruna, mestressa de casa. Té dos germans: el més gran, Stefano, va ser futbolista professional durant poc temps amb la Unione Calcio Sampdoria, però va patir una greu lesió i va haver de retirar-se del futbol, sent actualment el seu representant;[15] i una germana adoptada de nacionalitat romanesa anomenada Beatrice.[16] Va passar tota la seva infància a la casa de la seva família a San Vendemiano (Província de Treviso). Jugava al futbol al pati de darrere de casa seva amb dos amics, Nelso i Pierpaolo.[17]

Tot i haver estat dedicat al futbol durant tant de temps, té un diploma en comptabilitat.[18] Després de cinc anys de festeig amb Sonia Amoruso, es van casar en secret el 12 de juny de 2005, a la petita parròquia de Mongreno, Torí.[19] La cerimònia va ser realitzada pel rector Luigi Ciotti, fundador i president del «Grup d'Abel», una associació voluntària de Torí.[20] El seu primer fill, Tobías, va néixer el 22 d'octubre de 2007 a la clínica Sant'Anna de la ciutat de Torí.[21] El 4 de maig de 2009, va néixer la seva segona filla anomenada Dorotea.[22] El 27 de desembre de 2010, va néixer la seva tercera filla a la qui va anomenar Sasha.[23]

Fora del món del futbol i de manera regular practica el golf, tennis i bàsquet.[24] És fanàtic i amic personal del base de Los Angeles Lakers, el canadenc Steve Nash,[15] i de l'excantant de la banda Oasis, Noel Gallagher.[25] L'any 2005, va aparèixer al vídeo Lord Don't Slow Me Down, autografiant-se la samarreta i entregant-la als membres de la banda.[26] El 2006, amb l'ocasió dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 de Torí, va ser un dels rellevistes que va portar la torxa olímpica.[27]

Trajectòria modifica

Clubs modifica

Calcio Padova modifica

Va començar a practicar el futbol al camp de la Parròquia de Saccon,[28][29] on entrenava de nit gràcies a un petit sistema d'electricitat que havia construït el seu pare.[30] Després va passar a l'equip de la seva ciutat natal, l'Associazione Calcio San Vendemiano exercint com a porter, ja que la seva mare pensava que d'aquesta manera era més probable que no sortís del partit ferit.[31] Això no obstant, el seu germà Stefano li va dir que era bo jugant a l'atac i va canviar-se de posició.[32]

Mentre jugava al San Vendemiano, el capellà del poble (també president de l'equip) va parlar amb alguns dirigents del Calcio Padova, inicialment sense èxit, ja que existia preocupació a causa de la prima contextura d'Alex.[33] Això no obstant, el 1992 va ser transferit per l'equip paduà i va ser inscrit a l'equip juvenil. Als 16 anys va aconseguir la seva primera oportunitat al futbol professional i va debutar a la Serie B tenint a l'exfutbolista Mauro Sandreani com a entrenador. La temporada següent va jugar deu partits i va fer el seu primer gol en la victòria del Padova contra el Ternana Calcio per 5-0.[34]

Juventus Football Club modifica

El debut a la Serie A modifica

L'estiu de 1993, gràcies a les gestions de Giampiero Boniperti, va ser transferit a la Juventus Football Club per cinc mil milions de lires italianes, firmant un contracte per 150 milions de lires per temporades més premis,[35] després d'haver estat rebutjat per l'Associazione Calcio Milan,[36] complint així el somni de poder pertànyer a la societat torinesa d'Alessandro.[31][36] Tot i que Giovanni Trapattoni el va promoure de seguida al primer equip, va ser transferit a l'equip juvenil on Antonello Cuccureddu entrenava, convertint-se de seguida líder de l'equip. Junt amb Fabrizio Cammarata, Christian Manfredini, Lorenzo Squizzi i Jonathan Binotto van conduir al club a guanyar el Torneig de Viareggio i el títol del Campionat Primavera.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alessandro Del Piero
  1. ↑ 1,0 1,1 «I Soprannomi dei Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 gener 2013].
  2. ↑ «Pipino il breve» (en italià). pipinoilbreve.it. Arxivat de l'original el 2009-05-15. [Consulta: 6 gener 2013].
  3. ↑ «Alessandro Magno» (en italià). RAI, 1998. Arxivat de l'original el 2008-06-09. [Consulta: 6 gener 2013].
  4. ↑ «Del Piero record: la Signora saluta Alessandro il grande» (en italià). mytag.it. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 gener 2013].
  5. ↑ «Del Piero da record: ma non sono felice» (en italià). sport.sky.it, 2010. Arxivat de l'original el 2010-04-08. [Consulta: 6 gener 2013].
  6. ↑ «Statistiche - Classifiche Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 gener 2013].
  7. ↑ «Reti - Totale» (en italià). [Consulta: 20 gener 2013].
  8. ↑ «Del Piero sets Juve scoring record» (en anglès). People Daily, 2006. [Consulta: 6 gener 2013].
  9. ↑ «Presenze - Totale» (en italià). [Consulta: 20 gener 2013].
  10. ↑ «Italia gana su cuarto Mundial en la tanda de penalties» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 13 gener 2013].
  11. ↑ «Your Verdict: 100 greatest ever footballers» (en anglès), 2000. Arxivat de l'original el 2009-06-11. [Consulta: 13 gener 2013].
  12. ↑ «Pele's list of the greatest» (en anglès). BBC, 2004. [Consulta: 13 gener 2013].
  13. ↑ «Alessandro del Piero ganó el "Golden Foot 2007"» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2013].
  14. ↑ Davide Rota i Jarek Owsianski. «Champions Cup/Champions League Topscorers - Overall» (en anglès). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 2007. [Consulta: 13 gener 2013].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Alessandro Del Piero» (en italià). juventus.com. Arxivat de l'original el 2010-12-27. [Consulta: 20 gener 2013].
  16. ↑ «Alex Del Piero» (en italià). kom.it. Arxivat de l'original el 2013-01-01. [Consulta: 13 gener 2013].
  17. ↑ «Le luci di Del Piero» (en italià). RAI, 2001. Arxivat de l'original el 2012-05-13. [Consulta: 13 gener 2013].
  18. ↑ «Intervista ad Alex Del Piero» (en italià). zai.net. [Consulta: 8 gener 2009].
  19. ↑ «Del Piero, dribbling sull'altare» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2005. [Consulta: 19 gener 2013].
  20. ↑ «Torino, nozze segrete per Alex Del Piero» (en italià). La Repubblica, 2005. [Consulta: 19 gener 2009].
  21. ↑ «Del Piero, giorni d'oro E' nato il figlio Tobias» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2007. [Consulta: 19 gener 2013].
  22. ↑ «Del Piero papà: nata Dorotea» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 19 gener 2013].
  23. ↑ Timothy Ormezzano. «Del Piero di nuovo papà» (en italià). La Repubblica, 2010. [Consulta: 19 gener 2013].
  24. ↑ «FIFA World Cup @ Yahoo.com» (en anglès). Fifaworldcup.yahoo.com. Arxivat de l'original el 2007-02-20. [Consulta: 13 gener 2013].
  25. ↑ Rick Broadbent. «Del Piero remaining loyal to the Old Lady» (en anglès). The Times, 2006. [Consulta: 19 gener 2013].
  26. ↑ «Del Piero gets shirty whit Noel» (en anglès). The Sun, 2008. [Consulta: 13 gener 2013].
  27. ↑ «Also Alex with the Olympic flame» (en anglès). juventus.com, 2006. Arxivat de l'original el 2007-10-14. [Consulta: 19 gener 2013].
  28. ↑ Marisa Fumagalli. «Le ruspe nel campetto di Del Piero» (en italià). Corriere della Sera, 2009. [Consulta: 20 gener 2013].
  29. ↑ Anna Sandri. «Ruspe cancellano i primi gol di Alex» (en italià). La Stampa, 2009. Arxivat de l'original el 2014-04-29. [Consulta: 20 gener 2013].
  30. ↑ Germano Bovolenta, Nicola Cecere i Lodovico Maradei. «Ronaldo vs Del Piero cioe' il massimo» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 20 gener 2013].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Alex Del Piero» (en italià). specialissimo.it. [Consulta: 20 gener 2013].
  32. ↑ «Alessandro Del Piero Trivia» (en anglès). alessandrodelpiero.org. Arxivat de l'original el 2008-03-30. [Consulta: 20 gener 2013].
  33. ↑ Roberto Perrone. «il ragionier Del Piero: 5 gol in 350 minuti. pare anormale tanta e' la sua normalita'» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 gener 2013].
  34. ↑ «Del Piero spegne 200 "candeline"» (en italià). TGcom, 2006. [Consulta: 20 gener 2013].
  35. ↑ Roberto Perrone, Stefano Agresti i Carlo Grandini. «Del Piero, tre passi nel futuro Juve» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 gener 2013].
  36. ↑ 36,0 36,1 «Player Profile: Alessandro Del Piero» (en anglès). footymania.com. Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 20 gener 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alessandro_Del_Piero&oldid=33304443»