Alexandre II de Judea

(S'ha redirigit des de: Alexandre Asmoneu)

Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea. El 63 aC fou fet presoner junt amb el seu germà i el seu pare per Pompeu, a l'ocupació de Jerusalem, però es va poder escapar quan era portat a Roma.[1]

Infotaula de personaAlexandre II de Judea
Biografia
Naixementc. 80 aC Modifica el valor a Wikidata
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Mort49 aC Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Antioquia de l'Orontes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlexandra Macabeu Modifica el valor a Wikidata
FillsAristobul III de Judea, Mariamne I Modifica el valor a Wikidata
ParesAristobul II de Judea Modifica el valor a Wikidata  i Salomé bat Absalom Modifica el valor a Wikidata
GermansAntígon de Judea i Alexandra Modifica el valor a Wikidata

La seva data de naixement és desconeguda, hom la situa el 100[2] o 80 aC,[3] fill del rei de Judea, Aristòbul II. Va ser capturat amb el seu pare pels romans el 63 aC. El 57 aC va aparèixer a Judea i va reunir un petit exèrcit d'uns 10.000 homes i 1.500 cavallers, i es va fer fort a Alexandrion i altres llocs. Hircanus va demanar ajut al governador Gabinius que va enviar un exèrcit considerable. En un combat prop de Jerusalem Alexandre fou derrotat i es va refugiar a la fortalesa d'Alexandrion que fou assaltada pels romans, però amb la mediació de la seva mare se li va permetre de sortir a condició de rendir totes les fortaleses que encara controlava.[1]

L'any següent (56 aC), durant l'expedició de Gabinius a Egipte, Alexandre va tornar a revoltar-se i va reunir un nou exèrcit; va massacrar a tots els romans que va trobar i va assetjar la resta a Mont Gerizim. Gabinius li va oferir la pau però la va rebutjar, i llavors els romans van passar a l'atac i el van derrotar a Mont Tabor, on van morir uns deu mil rebels jueus.[1]

Encara el 53 aC, a la mort de Crassus, va tornar a revoltar-se, però va haver de pactar amb Cassius (52 aC). El 49 aC, en esclatar la guerra civil, Cèsar va alliberar a Aristòbul i el va enviar a Judea on defensaria els seus interessos, però Aristòbul fou enverinat pel camí, i Alexandre, que l'esperava per donar-li suport, fou capturat per forces de Pompeu i portat a Antioquia on suposadament va morir executat per ordres de Quint Cecili Metel Pius Escipió.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. 1. Londres: John Murray, 1880, p. 114. 
  2. Ginzberg, Louis. «Alexander II., of Judea» (en anglès). Jewish Encyclopedia. The Kopelman Foundation.
  3. Chon-Sherbok, Dan. Dictionary of Jewish Biography (en anglès). Londres i Nova York: Continuum, 2005, p. 8.