Viquipèdia

Alexis de Chateauneuf

arquitecte alemany

Alexis de Chateauneuf era un arquitecte i urbanista hamburguès (nascut el 18 de febrer de 1799 a la ciutat estat d'Hamburg (avui: estat federal alemany) i mort allí mateix el 31 de desembre de 1853).

Infotaula de personaAlexis de Chateauneuf

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1799 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1853 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatHamburguesa
Activitat
Lloc de treball Hamburg
Londres
Oslo Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArquitecte, Urbanista
Família
CònjugeCaspara Møller (1846–1853) Modifica el valor a Wikidata
Paresmare:Marie de Chateauneuf
pare: Pierre Bazille François Delespine
padrastre: Johann August Meißner

Biografia modifica

Era un fill d'una família noble francesa que va emigrar durant la revolució francesa. Son pare era llibreter i escriptor que va morir quan Alexis era molt jove. La seva mare, Marie de Chateauneuf, del qual porta el nom, va tornar a casar-se amb l'impressor Johann August Meissner que va continuar la seva educació.[1]

 
Les Arcades al marge de l'Alster

Després d'un aprenentatge de fuster va estudiar a París prop d'Achille Leclerc i després a Karlsruhe, prop de l'arquitecte Friedrich Weinbrenner. Viatges d'estudis el conduïren a Itàlia i Anglaterra. Sobretot l'arquitectura italiana va influir-lo molt, com pot observar-se encara avui al seu disseny del Correus Vell (Alte Post) i les Arcades de l'Alster (Alsterarkaden) al barri Neustadt. El 1821 va establir-se a Hamburg, on va deixar la seva empremta a la reconstrucció del barri a l'entorn de l'ajuntament (Rathaus) després del gran incendi de 1842 i junts amb William Lindley va participar en la urbanització dels barris Hamm i Hammerbrook. Junts amb l'arquitecte Wimmel va dissenyar un eixample de l'edifici de la Cambra de Comerç que no va ser executat.[2] Va morir a Hamburg d'una malaltia mental el 1853.[3] Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf.[4]

Al barri d'Hamm, el carrer Chateauneufstraße[5] li està dedicat. Del 24 de setembre al 19 de novembre 2000, el Museu d'Arts i Oficis d'Hamburg va dedicar-li una exposició.[6]

Obres modifica

 
L'antiga estació de Bergedorf

S'inscrigué al corrent del romanticisme de mostrar la "veritat del material" sense cobrir-lo de pintura o d'estuc, el que pot observar-se a l'església de San Pere i el Correus Vell a Hamburg. Així va perdre la simpatia de la burgesia de la seva ciutat, aficionada de l'estuc. Aleshores va trobar encàrrecs nous a Christiania.[7]

Hamburg modifica

Slesvig-Holstein modifica

Noruega modifica

  • Església del Salvador a Oslo
  •  
    La fundació Amalia Sieveking a Sankt Georg, una reinterpretació de l'entramat de fusta tradicional
  •  
    Litografia de Peter Suhr de la torre d'aigua als afores de 1848
  •  
    El Correus Vell
  •  
    Les Arcades de l'Alster

Publicació modifica

  • Architectura domestica, Londres, Editorial Ackermann i Cia, 1839 (publicat en alemany, llatí i anglès)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexis de Chateauneuf
  1. ↑ AA.VV., Allgemeine Deutsche Biographie, Otto Beneke: Alexis de Chateauneuf, Múnic, Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1876, tom 4, pàgina 113
  2. ↑ Dr. Jörn Arfs (redacció) & Eckaart Hannmann, Zur Baugeschichte der Hamburger Börse, Kunstsinn und Kaufmannsgeist, die Bau- und Kunstgeschichte der Handelkammer Hamburg, Hamburg, Ellert & Richter, 2005, pàgina 63, ISBN 3-8319-0225-9 (en català: Sentit artístic i comercial, la història arquitectural i artística de la Cambra de Comerç d'Hamburg)
  3. ↑ Günther Grundmann, Neue Deutsche Biographie, Alexis de Chateauneuf, Bayerische Staatsbibliothek, 1957, tom 3, pàgina 113
  4. ↑ Helmut Schoenfeld, «Alexis de Chateauneuf», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 32, ISBN 9783861080862
  5. ↑ 53° 33′ 46.7″ N, 10° 3′ 35.77″ E / 53.562972°N,10.0599361°E / 53.562972; 10.0599361
  6. ↑ David Klemm i Hartmut Frank (redacció.): Alexis de Chateauneuf. 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo. Hamburg i Múnic, Editorial Dölling und Galitz, 2000. (Col·lecio de l'arxiu d'arquitectura d'Hamburg), 366 pàgines, ISBN 3-933374-75-8 Catàleg de l'exposició Alexis de Chateauneuf 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo al Museu d'Arts i Oficis el 2000.
  7. ↑ Günther Grundmann, ibidem
  • Stephan Tschudi-Madsen, The works of Alexis de Chateauneuf in London and Oslo, Oslo, Editorial Foreningen til norske fortidsminnesmerkers bevaring, 1965, 71 pàgines.
  • Günther Lange, Alexis de Chateauneuf : ein Hamburger Baumeister (1799-1853), Hamburg, Editorial Weltarchiv, 1965, 147 pàgines
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexis_de_Chateauneuf&oldid=32985448»