Alfabet frigi
L'alfabet frigi és l'escriptura usada en el primers textos en idioma frigi.
 | |
| Tipus | Alfabet |
|---|---|
| Llengües | frigi  |
| Període | Des del Segle VIII aC |
| Sistema pare | Jeroglífics egipcis
|
| Sistemes germans | Alfabet lidi, Alfabet cari, Alfabet lici, Alfabet pisidi, Alfabet sidètic |
Aquest es remunta a l'alfabet fenici del segle VIII aC i es va utilitzar fins al segle IV aC (inscripcions "antigues frigíes"), després va ser substituït per l'alfabet comú grec (inscripcions "nou-frigíes") des del segle I al III dC. Al derivar del fenici, l'alfabet frigi té moltes similituds amb ell, i és gairebé idèntic als primers alfabets grecs occidentals.
L'alfabet consta de 19 lletres: 5 vocals (a, e, i, o, u) i 14 consonants (b, g, d, v, z, y, k, l, m, n, p, r, s, t).[1] Tanmateix es va emprar en les inscripcions del dialecte mísic una variant de l'alfabet frigi aquesta presentava una lletra addicional, l'anomenada "S mísia". Un fet important i característic de l'escriptura frígia és que les seves paraules solen estar separades per espais o per tres o quatre punts espaiats verticalment. Aquesta escriptura normalment també era d'esquerra a dreta ("dextrovers"), però aproximadament una sisena part de les inscripcions es van escriure de dreta a esquerra ("sinistrovers").[2] A les inscripcions de diverses línies sol haver-hi una grafia de bustrofedon (unes quantes dotzenes d'inscripcions).[3][4]
Alfabet modifica
Els dinou caràcters de l'alfabet antic-frigi són:[5]
| Direcció d'escriptura | Transcripció | Fonema | Equivalent nou-frigi [6] | |
|---|---|---|---|---|
| ΑΒΓ⇒ | ⇒ΑΒΓ | |||
 |
𐤠 | a | /a/, /aː/ | Α |
| Β, 8 | B | b | /b/ | Β |
| 𐊩 | 𐊩 | g | /ɡ/ | Γ |
| 𐊅, 𐊍 | 𐊍, 𐊅 | d | /d/ | Δ |
𐊤,  |
 ,  |
e | /e/, /eː/ | Ε, Η |
| F | F | v | /w/ | ΟΥ |
| Ι | Ι | i | /i/, /iː/ | Ι, ΕΙ |
Κ,  , 𐊵, 𐊜,  |
𐊜 ,𐊵 ,K | k, , 𐊵, 𐊜, |
/k/ | Κ |
| 𐰃 |  |
l | /l/ | Λ |
| 𐌌 |  |
m | /m/ | Μ |
| 𐊪 |  |
n | /n/ | Ν |
| Ο | Ο | o | /o/, /oː/ | Ο, Ω |
| 𐌐 |  |
p | /p/ | Π |
| 𐌛 | 𐌛 | r | /r/ | Ρ |
 ,  ,  ,  |
𐰩,  |
s | /s/ | Σ |
| Τ | Τ | t | /t/ | Τ |
| 𐊄 | 𐤰 | u | /u/, /uː/ | ΟΥ, O |
| 𐰀, X | 𐰁,𐰀 | y | /j/ | Ι |
𐊁, 𐌘,  , Ͳ |
𐊁 | 𐊁, 𐌘, , Ͳ |
/z/ (/zd/?) | Ζ |
Notes modifica
- ↑ Obrador Cursach, Bartomeu. Lexicon of the Phrygian Inscriptions (tesi) (en anglès). Dissertació doctoral, Universitat de Barcelona, 2018, p. 31-50 [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ Claude Brixhe (2008), 'Phrygian', in: Roger D. Woodard (ed.), The Ancient Languages of Asia Minor (Cambridge etc.: Cambridge University Press), pp. 69-80: p. 73: "a little less than one-third" was written from right to left. On the contrary, Obrador Cursach (2018), p. 35, implies that the majority was sinistroverse: according to him only a small minority ("66 out of 395" Old-Phrygian inscriptions) were "dextroverse". However, his comprehensive catalogue of inscriptions in the same book, pp. 349-420, shows that in fact 84 out of ca. 550 Old-Phrygian inscriptions listed) are marked "←", and therefore the minority is "sinistroverse" (reading from right to left), so Brixhe is right. Apparently on p. 35 Obrador Cursach has inadvertently interchanged the words "dextroverse" and "sinistroverse".
- ↑ Obrador Cursach (2018), p. 35.
- ↑ Sistema fonètin en llengua frigia (en rus)
- ↑ Obrador Cursach (2018), p. 34.
- ↑ Obrador Cursach (2018), p. 55-58.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- Alfabet frigi, Promotora espanyola de lingüística