Alfons Benedikter
Alfons Benedikter (Pettneu am Arlberg, Tirol, 1918 - 3 de novembre de 2010) fou un polític nacionalista sudtirolès.[1][2] Passà la seva joventut a Schlanders, on va patir l'opressió feixista sobre els germanòfons sudtirolesos, i el 1940 es graduà en jurisprudència a Nàpols, alhora que aprenia rus a l'Institut d'Estudis Orientals. Quan Hitler i Mussolini arribaren a un acord sobre Tirol del Sud, va decidir quedar-se a Itàlia i fou enrolat en l'exèrcit italià per a lluitar al Front Oriental, on salvà la vida pel seu coneixement del rus. Allí va desertar i s'enrolà a la Wehrmacht, amb la qual va lluitar a la Batalla de Montecassino.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 març 1918 Pettneu am Arlberg (Àustria) |
| Mort | 3 novembre 2010 (92 anys) Bozen (Itàlia) |
 Diputat del Landtag del Tirol del Sud | |
| 13 desembre 1948 – 16 desembre 1998 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Südtiroler Volkspartei Union für Südtirol |
En acabar la guerra tornà al Tirol del Sud i fou un dels fundadors del Südtiroler Volkspartei, del que en fou vicepresident de 1956 a 1966. A les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1948 fou escollit membre del Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud, càrrec que ocupà fins a les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1960, quan fou escollit membre del landtag del Tirol del Sud. Durant aquest temps va ser vicepresident del Landtag i responsable de medi ambient el 1970.
Durant els anys 1970 fou un dels responsables de les negociacions pel Pacchetto i l'ampliació de l'autonomia, i mà dreta de Silvius Magnago. Sovint fou convidat amb Friedl Volgger a exposar el cas dels sud-tirolesos davant l'Assemblea General de l'ONU
Però es va oposar a la declaració de final de conflicte amb Àustria per l'ONU, i el 1988 va deixar la SVP per a unir-se a la Südtiroler Heimatbund, amb el que fou escollit conseller a les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1988. El 1989, juntament amb Eva Klotz i Gerold Meraner va fundar la Union für Südtirol, partidari de l'autodeterminació sudtirolesa, amb el que fou escollit conseller al Landtag a les eleccions regionals de 1993. A les eleccions legislatives italianes de 1992 es presentà com a candidat per Federalisme (PSd'Az-UV), coalició promoguda amb Unió Valldostana i Partit Sard d'Acció.[3]
Referències modifica
- ↑ Pressemitteilung der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol. «Alfons-Benedikter-Nachlass nun im Südtiroler Landesarchiv», 05-10-2012. Arxivat de l'original el 2015-01-18. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Sindaco Spagnolli su figura Alfons Benedikter, web de la ciutat de Bozen
- ↑ Dr Alfons Benedikter Arxivat 2022-03-09 a Wayback Machine., fitxa al web de l'ajuntament de Bozen
Bibliografia modifica
- Alfons Benedikter: Erinnerungen. Leben und politischer Weg, Edition Löwentier, Kaltern 2008.
- Thomas Benedikter (Hrsg.): Den Grundsätzen treu geblieben. Alfons Benedikters Wirken für Südtirol im Spiegel der Erinnerung, Prokopp & Hechensteiner, St.Pauls/Eppan 2012. ISBN 978-88-6069-008-1
- Joachim Gatterer: Aus den Kriegstrümmern zur Demokratie. Zum politischen Werdegang von Alfons Benedikter, Pietro Mitolo und Egmont Jenny, in: Günther Pallaver (Hrsg.): Politika 11. Jahrbuch für Politik/Annuario di politica/Anuer de pulitica, Edition Raetia, Bozen 2011, S. 325–338. ISBN 978-88-7283-388-9.
- Südtiroler Landesregierung (Hrsg.): Südtirol-Handbuch 1998. Broschüre, Bozen 1998, S. 92 (online)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons Benedikter |