Viquipèdia

Alfons Maseras i Galtés

escriptor català

Alfons Maseras i Galtés (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1939) fou un escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català.[1]

Infotaula de personaAlfons Maseras i Galtés

Alfons Maseras i Galtés (1909) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 febrer 1884 Modifica el valor a Wikidata
Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
OcupacióEscriptor
Membre de
Nom de plomaJ. dels Domenys
Jaume dels Domenys Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMaria Elena Maseras Ribera () Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

El seu pare era metge i volia que el seu fill en seguís la carrera, però ell abandonà els estudis i es dedicà a la literatura. El 1898 fou un dels fundadors de l'Associació Catalanista La Falç. Cap al 1899 freqüentava Els Quatre Gats, on probablement feu amistat amb Pablo Ruiz Picasso, que el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a Joventut i Catalunya Artística, i el 1901 va dirigir, juntament amb Emmanuel Alfonso, la revista Auba.

Fou el primer desenvolupador del concepte de pancatalanisme[2] encunyat per Josep Pijoan i Soteras.[3] Tot i que aleshores era vinculat políticament a la Lliga Regionalista, també era membre de la Unió Catalanista, i formà part del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, creat el 1916. Amic d'Eugeni d'Ors, entra com a secretari i professor a l'Escola de Bibliotecàries el 1919, però la destitució d'Ors el maig de l'any següent fa que renunciï al càrrec. Residí llargues temporades a París, on durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera dirigí Le Courrier Catalan, fou corresponsal de La Veu de Catalunya amb el sobrenom de Zenon, i col·laborà a la Societat d'Estudis Militars. També a París escriví Pancatalanisme.[4]

Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza per l'adaptació mimètica de distints corrents i autors europeus de moda. És potser la més personal, malgrat les influències de Giacomo Leopardi. Traduí al català Molière, Alfred de Musset, William Shakespeare, Silvio Pellico i Giacomo Leopardi. Col·laborà en molts diaris i revistes: Papitu, Un enemic del Poble, Diario de Barcelona i altres.

Quatre dies abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, s'exilia a França, sense la seva família, amb un grup d'intel·lectuals catalans. Malalt, trist i derrotat, mor pocs mesos més tard, el 27 d'octubre de 1939.[5]

Obres modifica

  •  
    Edmon (Prefaci - L'epistolari) d'Alfons Maseras, publicat a Barcelona l'any 1908 a la Biblioteca de El Poble Català
    Edmon (1908), premi del setmanari El Poble Català
  • La fi d'un idil·li (1908)
  • L'adolescent (1909)
  • Sota el cel de París (1910), narració
  • Contes fatídics (1911)
  • Ildaribal (1915)
  • A la deriva (1921)
  • La obra lírica de Fernando Maristany (1923). Barcelona: Editorial Cervantes.
  • La ratlla (1929), premi Concepció Rabell el 1930
  • L'hereu (1929)
  • Guerau i Marta (1932)
  • Estampes (1932), premi Concepció Rabell el 1934
  • L'estudiant de Cervera (1935)
  • Invocació i altres poemes (1938)

Traduccions modifica

Poesia modifica

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[6]

  • Eroxandre & Lydia (1907), premi extraordinari dels Mantenidors
  • El Miracle (1932)
  • Col·loqui (1932)
  • Heptacord (1934)

Fons literari Maseras modifica

Biblioteca de Catalunya. Manuscrits. Fons literari Maseras

Referències modifica

  1. ↑ «Alfons Maseras i Galtés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Maseras i Galtés, Alfons «Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina». Renaixement, 21-01-1915, pàg. 53-55. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2013 [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. ↑ Castellanos i Vila, Jordi; Pijoan i Soteras i Vila, Josep. Política i cultura. la Magrana, 1990, p. 17-19. ISBN 84-7410-513-7. 
  4. ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52. ISBN 9788415720010. 
  5. ↑ «Biografia a escriptors.cat».
  6. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia modifica

  • Corretger, Montserrat. Alfons Maseras--intel·lectual d'acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 9788478266593. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfons_Maseras_i_Galtés&oldid=32786696»