Sir Toby Alfred Rawlinson, 3è Baronet, CMG, CBE, DSO (Mayfair, Londres, 17 de gener de 1867 – Clapham, Londres, 1 de juny de 1934) va ser un pioner de l'aviació i de les curses de cotxes,[1][2] soldat, oficial d'informació i esportista anglès.

Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
Alfred Rawlinson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1867 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1934 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Clapham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia Militar de Sandhurst
Eton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de polo, aviador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportpolo Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1900Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaronet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarette Kennard Greenfield (en) Tradueix (1890–)
Jean Isabella Griffen Aitken (en) Tradueix (1913–) Modifica el valor a Wikidata
FillsHonour Louisa Rawlinson (en) Tradueix
 ( Margarette Kennard Greenfield (en) Tradueix)
Irene Margarette Rawlinson (en) Tradueix
 ( Margarette Kennard Greenfield (en) Tradueix)
Mary Rawlinson (en) Tradueix
 ( Margarette Kennard Greenfield (en) Tradueix)
Sir Alfred Frederick Rawlinson, 4th Bt. (en) Tradueix
 ( Margarette Kennard Greenfield (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesSir Henry Creswicke Rawlinson Modifica el valor a Wikidata  i Louisa Caroline Harcourt Seymour (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medaller
Competint per Equip mixt Anells olímpics
Jocs Olímpics Anells olímpics
Polo
Or París 1900 Polo

Primers anys modifica

Alfred era el segon fill del general major Sir Henry Creswicke Rawlinson, un soldat, diplomàtic i expert en antiguitats perses. La seva mare era Louisa Caroline Harcourt, filla del membre del Parlament pel Partit Tory per Taunton Henry Seymour.[3] El seu germà gran, Henry Rawlinson, 1st Baron Rawlinson, arribà a General i comandà la Batalla d'Amiens i l'Ofensiva dels cent dies que posà punt final a la Primera Guerra Mundial.

Alfred, conegut per la família i amic com a "Toby", va néixer el 17 de gener de 1867 a la casa familiar de Charles Street, Mayfair, al West End de Londres. Estudià a l'Eton College i a la Royal Military Academy Sandhurst, i en acabar fou enviat com a tinent al 17è regiment de llancers.[4]

Esport modifica

El 1900 va prendre part en els Jocs Olímpics de París, on guanyà la medalla d'or en la competició de polo com a integrant de l'equip Foxhunters Hurlingham. En aquest equip també hi competien Denis St. George Daly, Foxhall Parker Keene, John Beresford i Frank MacKey.[5]

També va ser pilot d'automobilisme, renunciant a l'exèrcit per concentrar-se en l'esport. Va participar en el RAC Tourist Trophy de 1908 a l'Illa de Man, al volant del seu Darracq, acabant en setena posició.[6] El 5 d'abril de 1910 fou el tercer britànic en aconseguir un certificat d'aviador del Royal Aero Club.[7]

França, 1914–15 modifica

El 1914 es va presentar com a voluntari per a la Guerra, on fou xofer. Posteriorment fou traslladat al Cos IV del Cos Expedicionari Britànic.[8] Les seves gestes com a xofer foren descrites a l'obra Adventures on the Western Front August, 1914 – June, 1915 (1925). El 9 de maig de 1915 va ser ferit per un projectil alemany a la batalla d' Aubers Ridge i va tornar a Anglaterra.[9]

El 20 de juny de 1915 va ser nomenat tinent comandant de la Royal Naval Reserve amb l'encàrrec de formar un nou esquadró de vehicles blindats. Durant l'agost de 1915 fou "convidat" pel comodor Murray Sueter a proposar millores en les armes i municions necessàries per a defensar Londres dels atacs dels Zeppelin.[10] Al setembre va ser posat sota el comandament directe de l'Almirall Sir Percy Scott, que havia rebut l'ordre d'establir la London Air Defence Area. Rawlinson fou l'encarregat de crear una defensa antiaèria mòbil amb els homes de l'esquadró de vehicles blindats. Aquesta arma fou el nucli de la Royal Naval Anti-Aircraft Mobile Brigade sota el comandament personal de Rawlinson; i va ser emprada per primera vegada en acció contra un Zeppelin el 13 d'octubre a Moorgate a la ciutat de Londres.[11] L'agost de 1916 la brigada es va traslladar a Norfolk, amb la intenció d'interceptar els zepelins mentre creuaven el costa.[12] Durant aquest temps Rawlinson va estar refinant les tècniques de l'artilleria antiaèria, sent un dels pioners en la localització a través del so de les aeronaus ocultes pels núvols.[13] El gener de 1917 la brigada es va traslladar a la costa d'Essex per contrarestar l'amenaça dels avions alemanys. Al maig de 1917 a Rawlinson se li va oferir el comandament de les defenses de Londres, amb el rang de tinent coronel.

Cos d'informació modifica

El gener de 1918 Rawlinson va presentar la seva renúncia per buscar un lloc més a prop de l'enemic. El febrer fou transferit al cos d'informació amb el grau de Coronel.[14] Va fer missions al Caucas i Anatòlia oriental entre 1918 i 1922, amb l'objectiu de vigilar el ferrocarril entre Tbilissi i Bakú, i per supervisar la desmobilització de les forces turques.[15] Lionel Dunsterville l'envià en missió a la República de la Muntanya del Nord del Caucas.[16]

En la seva darrera missió per observar si Turquia estava obeint les condicions de l'armistici, fou fet presoner a Erzurum per les autoritats turques, situant el Govern britànic en una posició incòmoda perquè el seu germà gran era un militar d'alt rang.[17] Finalment va ser alliberat en un intercanvi de presoners el 1921.

El seu llibre Adventures in the Near East (1923, Andrew Melrose, Londres) és una crònica de la situació durant els dies de armistici al final de la Primera Guerra Mundial.

Família modifica

Alfred es casa el 25 de juny de 1890 amb Margarette Kennard, sisena filla de William Bunce Greenfield. Van tenir quatre fills, tres nenes i un nen. Margarette morí el 18 de setembre de 1907 amb 49 anys.

El 13 de desembre de 1913 Alfred es tornà a casar amb Jean Isabella Griffin Aitkin, una actriu també coneguda pel seu nom artístic de Jean Aylwin . El 1924 es van divorciar.[18][19] Quan el seu germà gran, Henry, morí el 18 de març de 1925 passà a ser el 3r Baronet, però no va heretar la baronia del seu germà, que es va extingir.

Alfred Rawlinson morí de causes naturals a casa seva, a Clapham, l'1 de juny de 1934.[20]

Referències modifica

  1. Charles Cyril Turner, The Old Flying Days, p. 245.
  2. «Sir Alfred Rawlinson». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 3 setembre 2016].
  3. George Rawlinson, A Memoir of Major-General Sir Henry Creswicke Rawlinson, p. 243.
  4. Mosley, Charles (Editor), Burke's Peerage, Baronetage & Knightage, 107th Edició 2003, Volum III. ISBN 0-9711966-2-1 (p.3292)
  5. «Toby Rawlinson Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2012. [Consulta: 3 setembre 2016].
  6. «Results of the Isle of Man 1908 TT race». Arxivat de l'original el 2008-08-21. [Consulta: 3 setembre 2016].
  7. Flight 9 abril 1910
  8. Nikolas Gardner, Trial by Fire: Command and the British Expeditionary Force in 1914, p. 150.
  9. Rawlinson, Alfred, Sir, The Defence of London, 1915–1918, 1923 (p.3)
  10. Rawlinson, The Defence of London, pp.6–8)
  11. Rawlinson, The Defence of London, pp.30–31
  12. Rawlinson, The Defence of London, pp.88–89
  13. Rawlinson, The Defence of London, pp.110–114
  14. Rawlinson, The Defence of London, pp.238–242
  15. Merrill D. Peterson, "Starving Armenians": America and the Armenian Genocide, 1915–1930 and After, p. 75.
  16. Moshe Gammer, The Lone Wolf and the Bear: Three Centuries of Chechen Defiance of Russian Rule, p. 127.
  17. Gary Jonathan Bass, Stay the Hand of Vengeance: The Politics of War Crimes Tribunals, p. 139.
  18. Burke's Peerage 2003
  19. «Actress's Flat in Chelsea – Composer Friend Cited as Co-Respondent». North Devon Journal [Barnstaple], 15-05-1924, p. 3 [Consulta: 12 desembre 2012].
  20. Obituary from The Times,4 juny 1934