Alfredo Truán Álvarez
Alfredo Truán Álvarez (Gijón, 1895 - ídem, 1964)[1][2] va ser un pintor, dibuixant i caricaturista asturià amb ascendència suïssa de renom.[3][4][5] La seva obra ha estat clau dins la història de l'art d'Astúries, fins al punt de ser considerat generalment pioner en el còmic asturià.[6][7]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  Gijón (província d'Astúries) |
| Mort | 1964 (68/69 anys) Gijón (província d'Astúries) |
| Activitat | |
| Ocupació | dibuixant, pintor, caricaturista |
| Ocupador | El Comercio El Sol La Esfera Papitu Región L'illustré (en)  |
| Família | |
| Pare | Alfredo Truan Luard |
| Parents | Luis Truán Lugeón (besavi) |
Biografia modifica
Besnet de l'empresari suís calvinista Luis Truán Lugeón i nascut a Gijón,[8][9][10] va desenvolupar un gust pel dibuix tan d'hora que el 1916 es va presentar a l'Exposició de Belles Arts d'Oviedo amb les seves obres a El Kaskabel[11] i el 1919 va començar a publicar a la premsa, on duria a terme la majoria de la seva tasca, tant localment a mitjans com ara El Comercio i Región com internacionalment a d'altres com ara Papitu i La Tuis de Catalunya, El Sol i La Esfera de Madrid i L'Illustré de Suïssa.[12][13]
El 1922 va mudar-se a Barcelona per a fer les dotze làmines a color de la seva adaptació d'El Quixot, per les quals seria més aclamat en tota la carrera. A partir d'aquell any va passar a col·laborar periòdicament al diari madrileny El Sol, en què compartia plana amb Castelao i José Robledano Torres, entre d'altres.[13] El 1925 va participar en el Saló dels Humoristes de l'estiu del 1925, juntament amb altres asturians com Fernando Wes i José Argüelles López.[14] Entre els anys 20 i els 30, va retratar els personatges més emblemàtics de la seva ciutat, entre els quals hi havia Emilio Palacios Iglesias,[15] Nicanor de las Alas Pumariño[16] i Eladio Eguren. Algunes d'aquestes il·lustracions van ser recuperades per la Fundació Municipal de Cultura de Gijón i exposades amb el títol de «Caricaturas personales» (Caricatures personals) al Museu Nicanor Piñole l'estiu de l'any 2013.[3] El 1923 va formar part també de l'Exposició Regional de Pintures, organitzada per l'ajuntament de Gijón; el 1926, de l'Exposició d'Artistes Asturians a Madrid, per obra de l'Heraldo de Madrid, i el 1945, de la VII Exposició de Pintors Asturians, a Avilés.[17] Se'n conserven peces permanentment al Museu Casa Natal de Jovellanos, a Gijón mateix.[18]
Durant la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Suïssa i aleshores va col·laborar per a la revista suïssa setmanal L'Illustré. Quan va tornar a Astúries, es va dedicar amb més intensitat a la pintura a l'oli i a les exposicions fins que el 1956 es va decidir a tornar a publicar la seva activitat humorística, ara a El Comercio, fins al 1962, a les acaballes de la seva vida.[13]
Obra modifica
- Viñetas y caricaturas (1921-1935) (VTP, 2003), amb introducció de Javier Cuervo[19]
Referències modifica
- ↑ Cepriá, Félix. «Alfredo Truán Álvarez» (en castellà). Tebeosfera, 2008. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Fitxers multimèdia carregats41443.html Truán Álvarez, Alfredo (1895-1964)» (en castellà). datos.bne.es, 31-03-2022. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Prieto, Emma. «El Piñole bromea con Truan» (en castellà). La Nueva España, 12-07-2013. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Biografías de pintores asturianos» (en castellà). Pintores Asturianos. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Alfredo Truan Álvarez» (en castellà). todocoleccion.net. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Castañón Rodríguez, Jesús. «Sporting terms in Asturias: game and art» (en anglès). Idiomaydeporte.com, 15-12-2006. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Álvarez, Francisco. «Un sieglu de viñetes» (en asturià). El Comercio, 01-05-2007. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Arturo TRUAN» (en castellà). el grimh, 24-03-2015. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Avello, Ramón. «El patriarca de los Truan, en el Museo Jovellanos» (en castellà). El Comercio, 23-01-2011. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «LUIS TRUAN LUGEON: Un calvinista en la industrialización de la Asturias del siglo XIX.» (en castellà). Protestantes.net. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Alfredo Truán Álvarez» (en castellà). Enciclopèdia d'Oviedo. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ García, José Antonio "Chechu"; Próspero N. García. «Averamientu a la historia del cómic n'asturianu». A: Actes del II Conceyu Internacional de Lliteratura Asturiana (en asturià), p. 409.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Fernández Menéndez, Mercedes. Asturias: imágenes de historieta y realidades regionales (en castellà). Universitat d'Oviedo, 1999, p. 218-219. ISBN 9788483171677.
- ↑ Cabañas Bravo, Miguel. El arte español del siglo XX: su perspectiva al final del milenio (en castellà). CSIC - CSIC Press, 2001, p. 211. ISBN 9788400079352.
- ↑ González López, Etelvino. «Emilio Palacios Iglesias: el bable en el exilio». A: Actes del II Conceyu Internacional de Lliteratura Asturiana (en asturià).
- ↑ de las Alas Pumariño, Nicanor. Galimatías: 1922 (en castellà). Acadèmia de la Llengua Asturiana, 1998. ISBN 9788481681512.
- ↑ Vallina Vallina, Alicia. «Capítulo I. ¿Quién fue Evaristo Valle?». A: Guadalupe Arbona Abascal i Eduardo Fernández Fernández. Evaristo Valle (1873-1951): Confluencias entre su obra pictórica y su obra literaria (Tesi) (en castellà). Madrid: Universitat Complutense de Madrid, 2014, p. 77-97 [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Aparicio Vega, Juan Carlos. «El ingreso de documentos en el Museo Casa Natal de Jovellanos (Gijón): los archivos de artista y el fondo Patricio Adúriz» (en castellà). Universitat d'Oviedo, 07-11-2013. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Viñetas y caricaturas (1921-1935)» (en castellà). datos.bne.es, 31-03-2022. [Consulta: 8 maig 2022].