Viquipèdia

Alicia Garza

activista estatunidenca

Alicia Garza, nascuda Alicia Schwartz (Oakland, Califòrnia, 4 de gener de 1981) és una activista de drets civils i escriptora nord-americana. Ha treballat en temes de salut, drets dels estudiants, drets de les treballadores de la llar i en la lluita contra la brutalitat policial, el racisme i l'homofòbia. Els seus articles han estat publicats per The Guardian, The Nation, The Feminist Wire, Rolling Stone i HuffPost.[1][2][3] El 2013 Garza va cofundar el moviment Black Lives Matter, al costat de les activistes Patrisse Cullors i Opal Tometi.[4] Actualment és directora de Projectes Especials a l'Aliança Nacional de Treballadores de la Llar.

Infotaula de personaAlicia Garza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1981 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Oakland (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a San Diego Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Facebook: ChasingGarza Twitter (X): aliciagarza Instagram: chasinggarza TED: alicia_garza Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Joventut modifica

Provinent d'una família californiana de tipus interracial, Garza es va graduar l'any 2002 a la Universitat de Califòrnia en Sant Diego amb un grau en antropologia i sociologia. L'any 2008 es va casar amb Malachi Garza, un activista transgènere masculí.[5]

Black Lives Matter modifica

A Garza se la considera una de les fundadores del moviment Black Lives Matter, juntament amb les activistes Opal Tometi i Patrisse Cullors.[4][6] #BlackLivesMatter va néixer com un hashtag després de l'absolució de George Zimmerman el juliol de 2013 per la mort de Trayvon Martin, un jove negre de 17 anys que passejava per un barri de Sanford, Florida, quan Zimmerman el va assassinar.[7][8] A Garza se li atribueix haver inspirat l'eslògan quan, després de l'absolució de Zimmerman, va publicar a Facebook: «Gent negra. Us vull. Ens vull. Les nostres vides importen. Les vides negres importen (Black Lives Matter)», que després Cullors va compartir amb el hashtag #BlackLivesMatter.[6] El hashtag va guanyar popularitat i la gent el va començar a utilitzar com a eslògan de les protestes. En les seves intervencions, Garza defensa que cal "repensar la noció de seguretat" per disminuir la tensió racial que viu el país, i de manera que involucri les forces policials.[9][10]

Altres activitats modifica

Anteriorment, Garza havia servit com a directora de People Organized to Win Employment Rights (POWER) a l'àrea de la Badia de Sant Francisco.[11] L'any 2013, Garza es va incorporar com a directora de projectes especials a l'Aliança Nacional de Treballadores de la Llar (NDWA), una organització que promou els drets de les treballadores de la llar als Estats Units.[12] El 2019 Garza va acudir representant a la NDWA als premis Òscar amb motiu de l'èxit de la pel·lícula Roma, dirigida per Alfonso Cuarón.[13][14]

Garza és membre de la junta directiva de la sucursal de Forward Together a Oakland, Califòrnia, i també participa en Black Organizing for Leadership and Dignity.[15] S'autoidentifica com una dona queer, i el seu cònjuge és birracial i transgènere. Garza manifesta basar el seu activisme actual en totes les seves experiències.[16] Garza ha escrit articles per The Guardian,[17] Rolling Stone, The Huffington Post, The Nation,[18] The Feminist Wire[19] i Truthout, entre altres publicacions.

Carrera presidencial del 2016 modifica

Si bé Garza ha estat crítica amb Donald Trump, també ha criticat a Barack Obama[20] i a Hillary Clinton.[21][22] Garza va afirmar que "Els Clinton usen a les persones negres per votar, però després no fan gens per les comunitats negres després de ser triats. Ens usen per prendre fotografies".[23] Garza va votar per Bernie Sanders en les primàries demòcrates de Califòrnia, però va prometre fer tot el que estigués en el seu poder "per assegurar-se que Donald Trump no ens guiï" i va votar per Clinton en les eleccions generals.[24][25]

Reconeixements i premis modifica

El 2015, Garza, Cullors i Tometi (com "Les dones de #BlackLivesMatter") es trobaven entre els nou finalistes de The Advocate's Person of the Year.[26] El novembre de 2017, les fundadores de Black Lives Matter, Garza, Cullors i Tometi, van rebre el Premi de la Pau de Sydney. Garza va ser inclosa a la llista Time 100 de les 100 persones més influents del món l'any 2020[27] i a la llista de les 100 dones de la BBC del 2020.[28]

Referències modifica

  1. ↑ «Profile of Alicia Garza» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 15 octubre 2015].
  2. ↑ «Author Alicia Garza» (en anglès). The Nation. [Consulta: 15 octubre 2015].
  3. ↑ «A Herstory of the #BlackLivesMatter Movement» (en anglès). The Feminist Wire. [Consulta: 15 octubre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Dalton. «The Three Women Behind the Black Lives Matter Movement». Madame Noire. [Consulta: 15 octubre 2015].
  5. ↑ «Alicia Garza (1981-) • BlackPast». BlackPast, 04-02-2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 O'Kuinghttons, Úrsula «El movimiento Black Lives Matter cobra fuerza en las redes» (en castellà). El País [Madrid], 18-05-2016. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ Roig, Clara. «Violència policial als EUA: la població negra com a objectiu». La Directa, 10-02-2015. [Consulta: 5 gener 2020].
  8. ↑ Martí, Pep. «Els afroamericans s'organitzen contra la violència policial | NacióDigital». Nació Digital, 08-07-2016. [Consulta: 5 gener 2020].
  9. ↑ «Cofundadora de Black Lives Matter: Cuándo las armas son mas accesibles que las aspirinas es un problema» (en castellà). El Nuevo Herald, 02-10-2016. [Consulta: 4 gener 2020].
  10. ↑ «EEUU necesita otra noción de seguridad, según la activista Alicia Garza» (en castellà). La Vanguardia, 10-02-2016. [Consulta: 2020-01 gener 2020].
  11. ↑ Pleasant. «Meet the Woman Behind #BlackLives Matter – The Hashtag that Became a Civil Rights Movement». Yes Magazine. [Consulta: 15 octubre 2015].
  12. ↑ Hilgers, Lauren «The New Labor Movement Fighting for Domestic Workers' Rights» (en anglès). The New York Times, 21-02-2019. ISSN: 0362-4331.
  13. ↑ Notimex. «Cuarón será anfitrión en fiesta de trabajadoras del hogar - Espectáculos - La Jornada» (en castellà). La Jornada (diari), 19-02-2019. Arxivat de l'original el 3 de gener 2020. [Consulta: 3 gener 2020].
  14. ↑ «Trabajadoras del hogar tendrán fiesta con Cuarón previo al Oscar». Expansión, 19-02-2019. [Consulta: 3 gener 2020].
  15. ↑ «Board About». Forward Together. [Consulta: 15 octubre 2015].
  16. ↑ Gibbons. «#WomanCrushWednesday: The Women of #BlackLivesMatter». Arxivat de l'original el 28 desembre 2016. [Consulta: 20 setembre 2016].
  17. ↑ «Alicia Garza | The Guardian» (en anglès). [Consulta: 23 gener 2021].
  18. ↑ «Alicia Garza» (en anglès americà), 23-02-2015. [Consulta: 23 gener 2021].
  19. ↑ «A Herstory of the #BlackLivesMatter Movement by Alicia Garza – The Feminist Wire» (en anglès americà). [Consulta: 23 gener 2021].
  20. ↑ «Black Lives Matter Co-Founder: Obama Overlooked Black Women». Black Lives Matter, 18-01-2016. [Consulta: 9 agost 2016].
  21. ↑ Givens. «Queer Black Lives Matter Founders Put 'Terrorist' Trump Among 'Worst Fascists in History'». The Advocate, 22-07-2016. [Consulta: 9 agost 2016].
  22. ↑ Randall. «BLM Leader Says Clintons Only Use Blacks For Photo-Ops». Daily Caller, 04-08-2016. [Consulta: 9 agost 2016].
  23. ↑ Valentino. «Alicia Garza Says No to Hillary». WYNC, 16-01-2016. [Consulta: 9 agost 2016].
  24. ↑ Harris-Perry. «The #BlackLivesMatter Movement Won't Support Hilary Clinton» (en anglès). The Root. Gizmodo Media Group. Arxivat de l'original el 7 juny 2017. [Consulta: 20 juliol 2017].
  25. ↑ Harris-Perry, Melissa. «Black Lives Matter Activist Brittany Packnett on Why She's Finally #WithHer» (en anglès). Elle, 21-10-2016. [Consulta: 4 gener 2020].
  26. ↑ Advocate.com Editors. «Person of the Year: The Finalists» (en anglès), 05-11-2015. [Consulta: 30 maig 2017].
  27. ↑ «Black Lives Matter Founders: The 100 Most Influential People of 2020». [Consulta: 23 gener 2021].
  28. ↑ «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 23-11-2020.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alicia Garza
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alicia_Garza&oldid=32007960»