Al·lactita
L'al·lactita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al i dona nom al grup de l'al·lactita. Va ser anomenat per Stens Anders Hjalmar Sjogren l'any 1884 del grec αλλάκτειν ("allaktein"), "canviar", com a referència al seu marcat pleocroisme.
 Al·lactita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Mn₇2+(AsO₄)₂(OH)₈ |
| Localitat tipus | Mina Moss, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BE.30  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.15 |
| Dana | 41.2.1.1 |
| Heys | 20.8.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,03Å; b = 12,12Å; c = 5,5Å; β = 114,1° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | marró, vermell lilós, vermell marronós, incolor a blanc |
| Exfoliació | bona en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria, greixosa |
| Color de la ratlla | gris a marró |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,83 g/cm³ (mesurada); 3,94 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-)* |
| Índex de refracció | nα = 1,755 a 1,761 nβ = 1,772 a 1,786 nγ = 1,774 a 1,787 |
| Birefringència | δ = 0,019 a 0,026 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | calculat: 36° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Fluorescència | No |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Any d'aprovació | 1884 |
| Símbol | Ala |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'al·lactita és un fosfat de fórmula química Mn₇2+(AsO₄)₂(OH)₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic en prismes allargats en [010] o laminats i tabulars en {100}. Forma agregats divergents o subparal·lels de fins a 6 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lactita pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, grattarolaïta, cornetita, clinoclasa, arhbarita, gilmarita, flinkita, raadeïta, argandita, clorofenicita, magnesioclorofenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiïta, turtmannita, carlfrancisita, synadelfita, holdenita, kolicita, sabel·liïta, jarosewichita, theisita, coparsita i waterhouseita.
Formació i jaciments modifica
Descrita a un cos estratiforme metamorfitzat de mineralització de zinc a Franklin, Nova Jersey, EUA. També ha estat trobada a Iton Knob, Austràlia del Sud, a Austràlia; a diverses mines de Värmland i a la localitat de Grythyttan, a Västmanland, a Suècia.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·lactita |