Allein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33

Cantata de J. S. Bach

Allein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33 (Només en Tu, Senyor Jesucrist),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al tretzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 3 de setembre de 1724.ima

Infotaula obra musicalAllein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33
Títol originalAllein zu dir, Herr Jesu Christ Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 33 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena3 setembre 1724 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e21914e7-658f-3b40-b66b-8402c85d884e IMSLP: Allein_zu_dir,_Herr_Jesu_Christ,_BWV_33_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002657558 Modifica el valor a Wikidata

Origen i context modifica

D'autor anònim, parteix de l'himne de Konrad Huber (1540) del mateix títol, del que se n'aprofiten la primera i l'última estrofa, mentre que els quatre números intermedis s'han reescrit com a dues parelles de recitatiu i ària. La relació amb l'evangeli del dia, que narra la paràbola del bon samarità, (Lluc 10, 23-37) és molt feble, en tot cas pot veure's en el vers del número 5: “Estimi als altres més que a mi mateix”. Pertany al primer cicle de les anomenades cantates corals, iniciat l'11 de juny de 1724, el primer diumenge després de la Trinitat i que acaba el final de l'any; d'aquest cicle se'n conserva una trentena de cantates; i en conjunt, per a aquest diumenge la BWV 77 i la BWV 164.

Anàlisi modifica

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor (coral): Allein zu dir, Herr Jesu Christ (Només en Tu, Senyor Jesucrist)
  2. Recitatiu (baix): Mein Gott und Richter, willt du mich aus dem Gesetze fragen (Déu i Jutge meu: Si em preguntes per les teves lleis)
  3. Ària (contralt): Wie furchtsam wankten meine Schritte (Les meves passes són vacil·lants i tremoloses)
  4. Recitatiu (tenor): Mein Gott, verwirf mich nicht (Déu meu, no te'm treguis del davant)
  5. Ària (duet de tenor i baix): Gott, der du die Liebe heißt (Déu, el nom del qual és Amor)
  6. Coral: Ehr sei Gott in dem höchsten Thron (Gloria al Senyor en la Trona Suprema)

El primer número presenta una fusió típica inserint el coral, vers a vers, en un moviment concertant de tema autònom. Les dues àries de la cantata són introduïdes per uns recitatius secco, el primer de baix i el segon de tenor. L'ària de contralt, número 3, és d'una gran plasticitat, amb els primers violins amb sordina i la resta de la corda en pizzicato; l'altra ària, el número 5, és un duet de tenor i baix introduït i acompanyat pels dos oboès, les parts vocal i instrumental es fonen en una atmosfera intensa, les dues veus marxen conjuntament o bé se succeeixen en cànon, com a imatge de la relació amorosa amb el proïsme. La melodia del coral final correspon al cançoner de Valentin Babst publicat a Wittenberg l'any 1545. Té una durada d'uns 22 minuts.

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach.[1]

Bibliografia modifica

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs modifica