Alter Reial
L'Alter Reial és una raça de cavall originària de Portugal. El seu nom prové de la localitat d'Alter do Chão i de la paraula reial, referida a la reialesa. L'Alter Reial és un cavall ibèric íntimament relacionat amb el cavall andalús i amb el cavall lusità i, igual que ells, és un cavall barroc.
.jpg) | |
| País d'origen | Portugal  |
|---|---|
Història modifica
L'Alter Reial es va crear el 1748 per la Casa de Bragança a Villa do Portel. El propòsit era proveir les Cavallerisses Reials de Lisboa de cavalls adequats per a l'equitació clàssica i per al tir de carruatges. Després de vuit anys, l'eugassada va ser traslladada a Alter, una ciutat coneguda per les seves bones pastures.
La raça es va iniciar amb 300 eugues andaluses, portades d'Espanya i amb sementals àrabs. Durant la Invasió Francesa de la península Ibèrica (1808-1814) la majoria dels exemplars van ser repartits entre les tropes napoleòniques. El 1834 es va produir el tancament de l'eugassada després de l'abdicació de Miquel I de Portugal. Hi va haver intents de revitalitzar la raça amb aportacions de Hannoverià, cavall normand, Pura Sang Anglès i cavall àrab sense obtenir bons resultats, sent particularment dolenta l'aportació de sang àrab. A finals del segle xix es va afegir sang andalusa, el que finalment va aconseguir millorar la cabana. Com a conseqüència de l'abolició de la monarquia a Portugal, l'eugassada hauria desaparegut si no ho hagués evitat Ruy d'Andrade, considerat la major autoritat eqüestre de Portugal, que va salvar una petita quantitat d'exemplars d'Alter i va organitzar dues línies de sang.
El 1932 l'eugassada va passar al Ministeri d'Agricultura, després d'això la raça ha estat millorada amb l'acurada selecció de femelles de ventre i sementals. Actualment el nombre d'Alter Reial no és molt elevat encara que no estan en perill d'extinció.
Descripció modifica
L'Alter Reial modern és similar als exemplars del segle xviii. La raça té un pas alt i una gran flexió de genolls. Un poderosa i ben situada sofraja contribueix a un bon moviment. L'alçada oscil·la entre els 150 i els 160 cm. Els colors més habituals són els castanys. El coll és arquejat, musculós, curt i alçat per naturalesa i el perfil del cap recorda al dels cavalls andalusos i lusitans. El cos és curt, la gropa arrodonida i la implantació de la cua és baixa.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- Bennett, Deb (1998). Conquerors: The Roots of New World Horsemanship (1st ed.). Solvang, CA: Amigo Publications Inc. ISBN 0-9658533-0-6.
- Bongianni, Maurizio (editor) (1988). Simon & Schuster's Guide to Horses and Ponies. New York, NY: Simon & Schuster, Inc.. ISBN 0671660683.
- Draper, Judith (1998). The book of horses and horse care: an encyclopedia of horses, and a comprehensive guide to horse and pony care. Barnes & Noble. ISBN 0760707146.
- Dutson, Judith (2005). Storey's Illustrated Guide to 96 Horse Breeds of North America. Storey Publishing. ISBN 1580176135.
- Edwards, Elwyn Hartley (1994). The Encyclopedia of the Horse (1st American ed.). New York, NY: Dorling Kindersley. ISBN 1564586146.
- Hendricks, Bonnie (2007). International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press. ISBN 9780806138848.
- Loch, Sylvia (1986). The Royal Horse of Europe: The Story of the Andalusian and Lusitano. London: J. A. Allen. ISBN 0851314228.