Amàlia de Saxònia
La princesa Amalie de Saxònia fou una compositora i escriptora. Va nàixer al castell de Pillnitz, prop de Dresden a Saxònia, avui Alemanya, el 10 d'agost del 1794. Hi va morir el 18 de setembre de 1870.[1] Com a compositora utilitzava el pseudònim d'A. Selena i, com a escriptora, el nom d'Amelie Heiter.[2] Era la filla del príncep Maximilià de Saxònia i de la princesa Carolina de Parma.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Prinzessin Marie Amalie Friederike Auguste von Sachsen 10 agost 1794 Dresden |
| Mort | 18 setembre 1870 (76 anys) Pillnitz |
| Sepultura | Catedral de Dresden |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturga, compositora, escriptora, aristòcrata |
| Nom de ploma | A. Serena Amalie Herter |
| Altres | |
| Títol | Princess of Saxony (en)  Duchess in Saxony (en) |
| Família | Wettin |
| Pares | Maximilià de Saxònia i Carolina de Borbó-Parma |
| Germans | Frederic August II de Saxònia, Joan I de Saxònia, Maria Josepa de Saxònia, Maria Anna de Saxònia (gran duquessa de Toscana) i Maria Ferranda de Saxònia |
Premis | |
 | |
Biografia modifica
Amalie va viure durant tota la vida al castell de Pillnitz. Tenia un bon nivell educatiu i intel·lectual, amb els quals va desenvolupar una gran curiositat per la música de cambra, l'òpera, la música sacra… També li agradava cantar, escriure comèdies i tocar el clavicèmbal.
Amalie era una noia jove quan tingueren lloc les guerres napoleòniques i va haver de fugir moltes vegades del seu castell amb la família, que –tot i ser extraordinàriament rics– es van veure obligats a dormir a llocs més pobres. Va coincidir amb Napoleó diverses vegades i va acabar amb una opinió molt negativa sobre ell. Quan Napoleó va explicar-li que volia envair Àustria, la princesa va contestar-li amb una astuta rèplica.[4]
Carrera musical modifica
Amalie va començar a compondre música l'any 1811 i va fer moltes òperes, les millores n'eren les seves òperes còmiques. Va ser capaç de retratar els seus personatges amb molta innovació i gran color. Va estudiar amb Joseph Schuster, Vincenzo Rastrelli, Johann Miksch, François Schubert i Carl Maria von Weber (que li va observar un gran talent).
Obres modifica
- Una donna (1816)
- Le nozze funeste (1816)
- Le tre cinture (1817)
- Il prigioniere (1820)
- L'americana (1820)
- Elvira (1821)
- Elisa ed Ernesto (1823)
- La fedeltà alla prova (1826)
- Vecchiezza e gioventù (1828)
- Il figlio pentito (1831)
- Il marchesino (1833)
- Die Siegesfahne (1834)
- La casa disabitata (1835)
Referències modifica
- ↑ Kunze, Walter. «Amalie». A: Neue Deutsche Biographie (en alemany). 1, 1953, p. 239.
- ↑ Pena, Helena. «Les dones i la Música», 02-04-2020. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ Slonimsky, Nicolas. Baker's biographical dictionary of musicians. tom I. Edició centennari. Nova York: Schirmer Books, 2001, p. 67. ISBN 0-02-865525-7.
- ↑ «The Princess Amalie of Saxony and Napoleon» (en anglès). The New York Times, 13-05-1883, pàg. 11. ISSN: 0362-4331.
Bibliografia modifica
- Commire, Anne; Klezmer, Deborah. Women in world history: a biographical encyclopedia (en anglès). volum I. Waterford, CT: Yorkin Publications, 1999, p. 254-255. ISBN 978-0-7876-3736-1.
- Rieger, Eva (ed.). The Norton/Grove dictionary of women composers (en anglès). First American edition, 1994, p. 12. ISBN 0-393-03487-9.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amàlia de Saxònia |