Amaurí IV de Montfort

aristòcrata francès

Amaurí IV de Montfort[a][b] (?, 1192 - Òtranto, Pulla, 1242) fou un noble francès baró de Montfort.

Infotaula de personaAmaurí IV de Montfort

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Amaury VI de Montfort Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1192 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1241 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Òtranto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà
Prieuré de Haute-Bruyère (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conestable de França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Montfort Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatrice of Viennois (en) Tradueix (1222 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan I de Montfort, Marguerite of Montfort (en) Tradueix, Adèle de Montfort (en) Tradueix, Laure de Montfort (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesSimó IV de Montfort Modifica el valor a Wikidata  i Alícia de Montmercy Modifica el valor a Wikidata
GermansAmícia de Montfort, Simó V de Montfort i Guiu de Montfort Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Era fill de Simó IV de Montfort i d'Alícia de Montmorency.

Biografia modifica

Participà en la Croada albigesa sota els ordres del seu pare Simó IV de Montfort. En morir aquest al setge de Tolosa n'heretà la baronia de Montfort i els territoris conquerits durant la croada albigesa: el vescomtat de Carcassona, el vescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i el comtat de Tolosa.

El nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord d'implicar-se més en la croada i el rei va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda, que estava assetjant Amaurí,[2] i posar setge a la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva.[3]

Incapaç de conservar els seus dominis, cedí els seus drets al rei Lluís VIII de França (1224) a canvi del títol de comte per a la seva terra de Montfort-l'Amaury. El 1230 esdevingué Gran conestable de França de resultes del seu oncle Mateu II de Montmorency i posteriorment s'uní a la Sisena Croada, on caigué presoner en el moment del desastre de Gaza. Captiu a Babilònia, fou alliberat el 1241 i, el mateix any, morí quan tornava del Llevant mediterrani.

Notes modifica

  1. La GEC l'anomena Amalric, traduint-ne el nom a un equivalent similar en català. També el xifra com el sisè del seu nom, en lloc de quart del seu llinatge.[1]
  2. Enumerat incorrectament com a Amaurí VI, barrejant en la numeració els barons de Montfort amb els comtes d'Évreux. Vegeu «Llista de barons de Montfort».

Referències modifica

  1. «Amaurí IV de Montfort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Etude Sur la Vie Et Le Regne de Louis Viii (1187-1226) (en francès). Slatkine, 1975, p.198. 
  3. Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6. 

Vegeu també modifica

Amaurí IV de Montfort
Naixement: 1192 Mort: 1242
Precedit per:
Simó IV de Montfort
(pare)
Baró de Montfort
(Llista de barons de Montfort)
(1218-1241)
Succeït per:
Joan I de Montfort
(fill)
Vescomte de Carcassona
Vescomte de Besiers
Vescomte d'Albi

(Llista de vescomtes de Carcassona
Llista de vescomtes de Besiers
Llista de vescomtes d'Albi)

(1218)
— Territori perdut: —
cedí els drets al rei
Lluís VIII de França

(1218)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amaurí IV de Montfort