Anàlisi final
pel·lícula de 1992 dirigida per Phil Joanou
Anàlisi final (títol original: Final Analysis) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Phil Joanou, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]
Final Analysis  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Phil Joanou |
| Protagonistes | |
| Producció | Charles Roven, Tony Thomas i Paul Junger Witt |
| Guió | Wesley Strick |
| Música | George Fenton |
| Fotografia | Jordan Cronenweth |
| Muntatge | Thom Noble |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1992 |
| Durada | 120 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | San Francisco |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | neo-noir, drama, cinema romàntic, thriller i thriller eròtic |
| Lloc de la narració | San Francisco |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           | |
Argument modifica
El metge Barr entra en una relació particular amb la germana d'una de les seves pacients. La germana està casada amb un malfactor i el seu somni és d'eliminar-lo. En parla al seu amant, amb la idea que el Dr. Barr comprendrà finalment que li està parlant de matar el seu marit.[2]
Repartiment modifica
- Richard Gere: El metge Isaac Barr
- Kim Basinger: Heather Evans
- Uma Thurman: Diana Baylor
- Eric Roberts: Jimmy Evans
- Paul Guilfoyle: Mike O'Brien
- Keith David: El detectiu Huggins
- Robert Harper: Alan Lowenthal
- Agustin Rodriguez: Pepe Carrero
- Rita Zohar: El metge Grusin
- Harris Yulin: El substitut del fiscal
- George Murdock: El jutge Costello
- Shirley Prestia: Kaufman, la representant del ministeri públic
- Tony Genaro: Hector
- Katherine Cortez: L'oradora
- Wood Moy: El metge Lee
- Corey Fischer: El forense
- Rico Alaniz: El vell espanyol
Al voltant de la pel·lícula modifica
- El rodatge s'ha desenvolupat a San Francisco, a Los Angeles i a Sausalito.
- John Boorman va ser preseleccionat un temps per dirigir el film.[3]
Crítica modifica
- "Thriller laberíntic amb un declarat aroma a Hitchcock. És a dir, entre el plagi i l'aldarull. Malgrat tot, com són les coses, acaba per semblar agradable "[4]
- "Un dels thrillers més laberíntics que he vist mai (...) El problema és la seva construcció. O més aviat: la seva sobrecarregada construcció. Desconcertantment complexa (...) és el tipus de pel·lícula que és molt més entretingut veure-la que pensar sobre ella. (...) Puntuació: ★★½ (sobre 4)." [5]
- "El guió i la direcció van progressivament cap avall mentre s'acosta el moment de la veritat, o més ben dir, els diferents moments de la veritat. (...) Les al·lusions a 'Vertigen' no són encertades"[6]
Nominacions modifica
- Nominació al premi a la dona més desitjable per Kim Basinger, en els premis MTV Movie 1992.
- Nominació al premi al pitjor film, pitjor guió i pitjor actriu per Kim Basinger, en els premis Razzie 1993.
Referències modifica
- ↑ «Anàlisi final». esadir.cat.
- ↑ «Final Analysis». The New York Times.
- ↑ «trivia». ImdB.
- ↑ Martínez, Luis «Final Analysis». El País.
- ↑ Ebert, Roger «Final Analysis». Chicago Sun-Times.
- ↑ Canby, Vincent «Final Analysis». The New York Times.