Analectes de Confuci
El Lun yu o les Analectes o Converses de Confuci (en xinès tradicional 論語, en xinès simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), és una obra d'aforismes i de diàlegs reunits pels deixebles del pensador xinès Confuci, la primera versió de la qual data probablement del segle iii aC, és a dir, un parell de segles després de la mort del mestre (479 aC). S'hi inclouen els principis bàsics del confucianisme que són la decència, rectitud, lleialtat i pietat filial.
(zh) 論語  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Confuci |
| Llengua | xinès clàssic |
| Publicació | Xina |
| Creació | segle V aC |
| Publicat a | cap valor |
| Format per | Analects/Chapter IX (en)  Confucian Analects/II (en) |
| Dades i xifres | |
| Representa l'entitat | Three virtues of Confucianism (en) |
| Sèrie | |
| Part de | Quatre Llibres |
És un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d'irradiació en l'Àsia oriental.[1] És una obra breu i heterogènia, esquitxada d'errades i extravagàncies, probablement a causa d'errades i a dificultats de traducció i interpretació.[2] Sembla difícil establir amb certesa la data exacta de la composició dels vint llibres de la versió actual, ja que són d'èpoques i fonts diverses.[3]
Hi ha una traducció al català en una edició bilingüe en xinès [4]
Conceptes clau de les Analectes modifica
Representa el camí de la benevolència i el cultiu mental que l'individu ren (人）segueix com una formació contínua, adaptant-se a "l'ordre natural de les coses". Dao(道) representa per a l'individu una font de llibertat i màxima saviesa".
Representa la simpatia i el "judici dels sentiments de l'altre a través dels propis" i constitueix el "quadre de mesura" per a actuar envers l'altre.
Representa el "sentit de l'humà", constitueix l'home com a entitat moral dins les relacions humanes, comporta l'altruisme i es relaciona amb els principis de zhong i shu ("equitat envers els altres" i "altruisme") i la seva pràctica són el camí de ren i que a la vegada comporta yi (justícia). El ren encarna així el conjunt de virtuts i configura "la virtut perfecta".
Representa el "sentit de justícia i el deure", la transformació de l'interès personal en general de l'individu, que actua per aquest "imperatiu categòric" de caràcter moral, "fent el que cal i per si mateix". Els deures de l'individu són per si mateixos antagònics a li (benefici propi) i, per tant, en la seva essència tendeixen a ren (benevolència), a "estimar els altres".
Representa "l'etiqueta", les bones formes les quals asseguren l'harmonia (yue) en les relacions socials i es manté indissociable del ren. L'individu pren consciència d'ell mateix (disciplina el seu ego) i de la seva relació amb els altres, diferencia l'humà d'allò bàrbar, a través del comportament ritual. L'associació entre yi (entès com l'aportació de cadascú amb la humanitat) i li conformen "l'acte significatiu".
Representen els homes de política i coneixement com a idea "d'home perfecte". El junzi（君子）confucià reuneix els tres valors fonamentals: aprendre contínuament, sentit de l'humà i l'esperit ritual que el converteixen en una autoritat moral. El junzi porta a terme el que és necessari sense buscar la recompensa, independentment de l'èxit o fracàs. És el coneixement de ming.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Analectes de Confuci |
- Confuci: Analectes de Confuci. Traducció i edició d'A. Prevosti Monclús. Fragmenta Editorial. 2007. ISBN 978-84-935695-8-7
- Le bonheur selon Confuci. Yu Dan. Belfond 2006. ISBN 978-2-7144-4541-4
Notes modifica
- ↑ Presentació de la traducció catalana «Sagrats i Clàssics | Catàleg | Inici». Arxivat de l'original el 2010-04-19. [Consulta: 29 juliol 2012].
- ↑ Suárez, Anne-Hélène. Confucio. Lun Yu. Reflexiones y enseñanzas (en castellà). Barcelona: Kairós, 1997, p. 193. ISBN 84-7245-366-9.
- ↑ Anne, Cheng. Entretiens de Confucius (en francès). París: Editions du Seuil, 1981, p. 153. ISBN 978-2-02-005775-2.
- ↑ Analectes de Confuci (en edició bilingüe català - xinès). Edició i traducció d’Antoni Prevosti Monclús. Barcelona: Fragmenta, 11/2007, p. 352. ISBN 978-84-92416-06-6.