André Gide
André Paul Guillaume Gide (París, 22 de novembre del 1869 - París, 19 de febrer del 1951) fou un escriptor francès, defensor dels drets dels homosexuals, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1947. Amb ferma voluntat de llibertat i franquesa i enfrontat a les convencions morals i puritanes, la seua obra s'articula al voltant de la recerca permanent de l'honestedat intel·lectual. Com ser plenament un mateix, fins a assumir la seua diferència sexual, sense renunciar als propis valors. Aquest podria ser el repte de l'escriptura gidiana i la raó de la seua importància a la primera meitat del segle xx.
Biografia modifica
Va néixer el 22 de novembre del 1869 a la ciutat de París, fill de Paul Gide, un professor de dret de la Universitat de París que va morir l'any 1880. Criat a Normandia, amb problemes de salut i vivint pràcticament aïllat, va esdevenir un prolífic escriptor des de ben jove. L'any 1896, va ser alcalde de La Roque-Baignard, una comuna situada al departament francès de Calvados, situada a la Normandia. Va morir el 1951 a la seva residència de la ciutat de París.
Homosexualitat modifica
L'any 1895, després de la mort de sa mare Juliette Rondeax, va contraure matrimoni amb la seua cosina Madeleine Rondeax, però el vincle mai no va ser consumat.
El 1916, Marc Allégret, de 16 anys, va esdevenir el seu amant; aquest era fill d'Elie Allegret, testimoni de boda de Gide. Tots dos van fugir a Londres, i l'esposa de Gide, en resposta, va cremar tota la correspondència que havia rebut d'ell; "la millor part de mi," com Gide va comentar més tard. L'any 1918, va conèixer Dorothy Bussy, que va ser la seua amiga durant gairebé trenta anys i que va traduir tota la seua obra a l'anglès. L'any 1923, va tenir una filla amb Maria Van Rysselberghe, filla del seu amic i pintor neoimpressionista belga Théo van Rysselberghe.
Obra literària modifica
L'any 1891, va publicar les seues primeres poesies, Les Cahiers d'André Walter (Els quaderns d'André Walter). Entre 1893 i 1894, va viatjar pel nord d'Àfrica, on va entaular amistat amb Oscar Wilde a Algèria i, posteriorment, va començar a reconèixer la seua orientació homosexual. L'any 1908, va iniciar la seva col·laboració en la revista literària La Nouvelle Revue Française. No serà, però, fins al final de la Primera Guerra Mundial quan les seues obres aconseguisquen gran renom.[1]
A la dècada del 1920, Gide es va convertir en la inspiració d'escriptors com Albert Camus i Jean-Paul Sartre, sobretot a partir de la publicació de la seva obra La symphonie pastorale (La simfonia Pastoral, 1919). L'any 1923, va publicar un llibre sobre Fiódor Dostoievski, això no obstant, arran de la seua defensa de l'homosexualitat en Corydon (1924), va rebre una ampla condemna.[2] A partir del 1925, va començar a demanar millors condicions per als criminals empresonats, i l'any següent va publicar la seua autobiografia, Si le grain ne meurt (Si la llavor no mor).
Des del juliol del 1926 fins al maig del 1927, va viatjar a l'Àfrica Equatorial francesa amb Marc Allégret. Va visitar l'actual República del Congo, Oubangui-Chari (actual República Centreafricana), Txad i Camerun. En tornar a França, va relatar els seus pelegrinatges en uns diaris que va anomenar Voyage au Congo (Viatge al Congo, 1927) i Le retour de Tchad (Tornada de Txad, 1928). En aquests relats, criticava el comportament dels interessos econòmics francesos al Congo i particularment criticava el règim de grans concessions. Aquest règim acordava quina part de la colònia es concedia a les empreses franceses i en quina zona es podien explotar els recursos naturals, principalment el cautxú. Va relatar, per exemple, com els natius es van veure forçats a deixar els pobles natals durant diverses setmanes per recol·lectar cautxú en el bosc, comparant aquesta explotació a l'esclavitud.
Durant la dècada del 1930, per un breu espai de temps, va convertir-se al comunisme. Un viatge a la Unió Soviètica l'any 1936 en companyia de Pierre Herbart, Jef Last, Louis Guilloux i Eugène Dabit va ser prou revelador de les realitats de la burocràcia soviètica. Arran d'aquesta visita, va publicar dues obres amb les quals va consumar la seua ruptura amb l'estalinisme: Retour de l'URSS (Tornada de l'URSS) i Retouches â mon retour de l'URSS (Retocs a la meua tornada de l'URSS). Tanmateix, això no va impedir que continués amb el seu compromís militant, contra el feixisme i en suport a la Segona República espanyola l'any 1936, implicant-se principalment en la campanya del 1937 a favor dels militants del POUM.
Tot i això, els aspectes polítics de l'obra de Gide són marginals. És a través de les seues obres de creació i, més encara, per la seua obra autobiogràfica com l'escriptor aconsegueix reconciliar les dues personalitats que una educació rigorosa i una moral social massa estreta havien separat: l'homosexual àvid de gaudis acaba, sens dubte, per no sentir-se avergonyit davant del protestant auster i refinat. Tots dos es van realitzar harmoniosament sota la mirada d'una època que ja no pensava massa a alarmar-se.
La seua correspondència amb Paul Valéry i Roger Martin du Gard és d'un valor excepcional. La primera mostra un Gide molt impressionat per la potència de Valéry i la segona mostra, ben al contrari, unes relacions molt cordials d'igual a igual. Totes dues constitueixen una documentació important per a comprendre la seua època. Durant la Segona Guerra mundial va traslladar-se a Àfrica, i hi va viure fins al final de la guerra.
L'any 1947, li fou atorgat el Premi Nobel de Literatura «pels seus escrits comprensius i artísticament significatius, en els quals els problemes i condicions humanes s'han presentat amb un amor audaç a la veritat i la penetració psicològica afilada».[3] El 1948, l'Església catòlica va incloure les seues obres dins de l'Índex de Llibres Prohibits.
Llista parcial de les seues obres modifica
|
|
Reconeixements modifica
En honor seu, s'anomenà l'asteroide (11.298) Gide, descobert el 2 de setembre del 1992 per Eric Walter Elst.
Referències modifica
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Ahlstedt, Eva. Angré Gide et le débat sur l'homosexualité (en francès). Göteborg: Acta universitatis Gothoburgensis, 1994. ISBN 9173462721.
- ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1947 (anglès)
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts sobre André Gide al Wikisource (francès). |
- Gidiana.net Lloc web dedicat a l'autor (francès).
- André Gide al Projecte Gutenberg (anglès).