André Prévost (compositor)
André Prévost (Hawkesbury, 30 de juliol de 1934 - Montreal, 27 de gener de 2001) fou un canadenc compositor i educador musical.[1][2] Va ser guardonat amb la medalla del "Canadian Music Council" el 1977 i el 1985 va ser oficial de l'Orde del Canadà. També va rebre el "Trofeu per a la música de concerts" de l'Organització de drets interpretatius del Canadà.[3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1934  Hawkesbury (Canadà) |
| Mort | 27 gener 2001 (66 anys) Montreal (Quebec) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de musique du Québec à Montréal (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Musicologia |
| Ocupació | compositor, musicòleg |
| Ocupador | Universitat de Montreal |
| Alumnes | Anne Lauber |
| Família | |
| Pare | Jules-Édouard Prévost |
Premis | |
    | |
Vida primerenca i educació modifica
Va néixer a Hawkesbury, Ontario.[5] Va créixer a Sant Jeroni, Quebec.[6] Prévost es va formar al Conservatori de música de Quebec a Mont-real, on fou deixeble d'Isabelle Delorme, Jean Papineau-Couture i Clermont Pépin. Després de la seva graduació, va rebre beques del Consell del Canadà i del govern de Québec que li van permetre estudiar amb Olivier Messiaen i Henri Dutilleux a París. El 1963 guanyà el Prix d'Europe, un guardó que li proporcionà l'oportunitat d'estudiar música electroacústica amb Michel Philippot.
Carrera modifica
Durant els anys seixanta, Prévost va ensenyar al "Tanglewood Music Center" amb els professors Aaron Copland, Zoltán Kodály, Gunther Schuller i Elliott Carter. L'abril de 1967, acompanyat per Michèle Lalonde, va interpretar l'oratori Terre des hommes a les cerimònies d'obertura "Place des arts" de la fira mundial de l'Expo 67 a Mont-real, a la qual van assistir les delegacions oficials dels seus països participants, on van projectar amb molta força l'escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry la seva Retòrica idealista.[7] Des de mitjan anys setanta fins a la seva jubilació el 1996, va ser professor de música a la Universitat de Montréal.[8][9] Entre els seus destacats estudiants hi havia els compositors Maya Badian, José Evangelista, Denis Gougeon, Anne Lauber, José Manuel Montañés i Michel Longtin.[10][11]
El seu estil de composició s'ha comparat amb el d'Alban Berg. [12] Prévost va morir a Mont-real, Quebec, Canadà.[5]
Referències modifica
- ↑ Trois noms, deux salles, un débat". TopoLocal, Charles Michaud, 6 de maig de 2016
- ↑ Hommage à la musique mélodique et rêveuse de José Evangelista". Radio Canada International, Paloma Martínez| 29 de setembre de 2017
- ↑ oxfordindex.oup.com, Grove Music Online
- ↑ PRÉVOST, ANDRÉ, 1934- MUS 264". Arxius de música a la Biblioteca Nacional del Canadà
- ↑ 5,0 5,1 André Prévost a The Canadian Encyclopedia
- ↑ Robert Fallon. Perspectives 2 de Messiaen: tècniques, influència i recepció. Taylor & Francis; 22 d'abril de 2016. ISBN 978-1-317-09714-3. pàg. 284–.
- ↑ Krôller, Eva-Marie. "Expo '67: el camelot del Canadà?" [ enllaç mort permanent ] Literatura canadenc, primavera-estiu de 1997, núm. 152-153, pp. 36–51.
- ↑ Denis Gougeon: Happy is He Who...". La Scena, de Réjean Beaucage/1 de setembre de 2013
- ↑ Walter Pitman. Elmer Iseler: Coral Visionari. Dundurn; 28 de juliol de 2008. ISBN 978-1-4597-1481-6. pàg. 215–.
- ↑ scena.org "Irresistiblement infecciosa - André Prévost (1934-2001)". La Scena, Marie Trudel / 1 de març del 2001
- ↑ André Prévost fonds". collectionscanada.gc.ca
- ↑ Bob Gilmore. Claude Vivier: Una biografia. Boydell & Brewer; 2014. ISBN 978-1-58046-485-7. pàg. 31–.